DE MEMÒRIA
Abans de Merkel
L'interès de les empreses alemanyes per la societat i l'economia catalanes ve de lluny. I és prou variat. Diversificat. Sovint, a més, es basa en aportacions concretes de tècnics i empresaris catalans. Els exemples escollits són una empresa surera de Palafrugell, l'electroquímica de Flix, la Industrial Elèctrica-Siemens de Cornellà, la CHADE de Berlín-Buenos Aires.
Taps.
Químics.
Una colònia industrial lluny del Llobregat i del Ter, que s'ha definit com la d'“els alemanys de l'Ebre” (tot i que hi treballarien, també, suïssos, austríacs, russos, canadencs i tècnics d'altres nacionalitats). L'aportació catalana fou la demanda, el mercat i certes infraestructures: l'assut a l'Ebre (d'origen aràbic medieval), una línia i una estació de ferrocarril (des de 1892, integrada a la xarxa ferroviària catalana), les explotacions de lignits (des de 1890) i de sals (a Sant Carles de la Ràpita), el necessari control del territori tant des de l'Ajuntament de Flix (que, al 1897, era a mans dels carlins), com des de la Diputació de Tarragona. I, és clar, el treball: el salt des dels 94 treballadors (inclosos 4 tècnics) de 1899 als 762 (13 tècnics) de 1936.
Indústria elèctrica.
La idea de Muntades, doncs, fou connectar-se amb una empresa alemanya com la Siemens, que era, en el seu camp, tecnològicament puntera.
La idea de Siemens era accedir al “mercat comú espanyol” per la via catalana. Aquest mercat comú era una gran xarxa comercial protegida que els industrials catalans estaven construint, en uns anys, els noranta del XIX, on el “mercat comú europeu” costava d'imaginar.
LA CHADE.
La continuïtat de l'electricitat a la regió del Plata seria dirigida des de Barcelona (i des de Buenos Aires) per un equip català altament competent. I Cambó, com feien els milionaris nord-americans, posà en marxa fundacions i col·leccions d'art. L'electricitat pot il·luminar l'esperit.
Vocabulari molt profitós
La relativa intensitat de les relacions econòmiques entre els països de llengua catalana i Alemanya a l'inici dels temps moderns pot explicar l'interès de l'impressor-editor alemany Joan Rosembach per publicar, al 1502, un diccionari català-alemany/alemany-català. El títol del llibre és inconfusible: Vocabulari molt profitós per aprendre lo catalan alamany y lo alamany catalan. Un dels primers diccionaris bilingües entre dues llengües modernes, per cert.
