Dues empreses s'interessen pel centre intermodal de Vilamalla
La Cambra de Comerç de Girona reclama a l'Estat que faci el quilòmetre de via que hi ha pendent per estendre l'ample europeu fins a la plataforma logística
La Cambra de Comerç de Girona reclama a l'Estat que construeixi el quilòmetre de via que ha d'unir l'estació de Vilamalla i el centre intermodal del Far-Vilamalla. La construcció, segons assegura el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, ara ja és indispensable perquè hi ha dues empreses, l'una catalana –Tradisa– i l'altra alemanya –Mosolf–, totes dues del sector de la logística, interessades a instal·lar-se al centre del Far. Per Espadalé, la inversió que l'Estat hauria de dedicar a aquest tram de via “no és excessivament costosa”, i més si es té en compte que les dues firmes van assegurar, en una reunió amb el Ministeri, que estarien disposades a assumir riscos amb l'obra. “L'Estat és qui ha de pagar aquest quilòmetre de via i de catenària, però les empreses van fer-li saber que, si decidissin marxar del lloc abans de deu anys i la via no s'amortitzés, fins i tot en pagarien alguna part”, va dir ahir el president de la Cambra de Comerç.
La terminal intermodal del Far-Vilamalla és un dels grans pilars del corredor mediterrani a les comarques gironines, però també un dels projectes que va més endarrerit. S'ha d'aixecar en uns terrenys a les actuals instal·lacions de Renfe, a tocar del polígon Logis Empordà, segons publica l'Agència Catalana de Notícies.
La plataforma s'ha de convertir en un punt adaptat, on hi hagi vies d'ample ibèric i intermodal, que permetin facilitar la gestió de mercaderies entre els camions i el ferrocarril. Aquest és un dels projectes, però, que s'ha hagut de replantejar arran de la crisi econòmica, amb l'objectiu d'abaratir-ne els costos.
La intenció és que l'actual terminal s'adapti per condicionar-hi una platja de vies que donin cabuda a trens d'entre 700 i 800 metres de longitud. Aquesta inversió correspon a la Generalitat, però abans d'engegar-ho tot falta que el Ministeri de Foment estengui l'ample internacional fins al complex (actualment només hi ha ample ibèric).
Un altre avantatge
Per a la cambra l'entrada en servei de la terminal intermodal es traduiria en un altre avantatge: que podrien passar més trens de mercaderies pel túnel del Pertús. Uns combois que no circularien per la via del TAV fins a l'Alt Empordà, sinó que podrien fer-ho pel tercer rail instal·lat a la via convencional fins a Vilamalla i, des d'aquí, entroncar amb el tram internacional de l'alta velocitat (que és el que va construir TP Ferro, que reclama indemnitzacions perquè l'obra no té el trànsit esperat). “Amb la via del TAV estem parlant d'un peix que es mossega la cua; d'una banda els trens de passatgers no poden superar els 200 quilòmetres per hora, però d'una altra banda calen més combois per amortitzar-la. Per Espadalé, la solució de fer passar més combois de mercaderies pel túnel del Pertús no ha de ser, en cap cas, la definitiva. Recorden que allò que cal és que l'ample internacional arribi també fins a Portbou.
LES FRASES
El nombre de certificats de comerç internacional augmenta
El nombre de documents d'exportació que expedeix la Cambra de Comerç de Girona supera els 13.200 aquest any, una xifra que suposa un increment de més del 14% amb relació als 11.643 de l'any passat. Ja fa anys que el nombre d'aquestes expedicions es va incrementant, però “l'augment d'aquest any és molt superior al dels anys anteriors, ja que s'havia mogut al voltant d'un 9%”. El 2013, el nombre de documents d'exportació tramitats per la cambra va créixer un 9,81%. L'any 2012 el creixement va ser del 8,68%.
Les tramitacions confirmen una diversificació dels mercats exteriors de les empreses gironines, que intenten eludir el refredament d'algunes economies comunitàries en benefici d'altres països emergents. El vet rus ha tingut molt a veure a l'hora de diversificar exportacions, segons va dir ahir el vicepresident de la cambra, Joaquim Maria Caula.
Per volum de tramitacions, els principals destinataris d'aquestes exportacions van ser, per aquest ordre, la Xina, els Emirats Àrabs Units, Algèria, l'Aràbia Saudita, Turquia, Ucraïna, Corea del Sud i els Estats Units.