Els preus fan història
L'IPC va tancar el 2014 en negatiu, la primera vegada des que l'INE va iniciar el registre d'aquesta dada. Les previsions per a aquest 2015 no fan pensar en un canvi de tendència.
Però el fet que la caiguda de l'IPC estigui tan estretament lligada i condicionada al preu dels carburants explica per què en general avui el consumidor no té la sensació que els euros que guarda a la cartera tinguin més capacitat de compra que fa un any
És molt probable que la butxaca del ciutadà no ho hagi notat gaire i que fins i tot aquest ciutadà estigui pensant que quan ha anat a comprar fruita o peix la factura ha anat pujant. I té part de raó. L'IPC ha tancat el 2014 amb una caiguda de l'1% al conjunt de l'Estat (el 0,6% a Catalunya). Un fet històric i mai vist en el mig segle de registres per part de l'Instituto Nacional de Estadística (INE).
I les previsions per al 2015 mantenen aquesta tendència, en bona part perquè el principal causant de la caiguda de l'IPC en l'any que acabem de deixar -el preu del cru- no dóna símptomes de fer un gir a curt termini.
Però el fet que la caiguda de l'IPC estigui tan estretament lligada i condicionada al preu dels carburants explica per què en general avui el consumidor no té la sensació que els euros que guarda a la cartera tinguin més capacitat de compra que fa un any.
De fet l'IPC subjacent, és a dir, aquell que no té en compte els elements més volàtils com el preu de l'energia, va tancar l'any en el 0%.
Una estabilitat que posa de manifest que parlar de recuperació econòmica encara és precipitat però que de moment no avança el temut perill de deflació, o almenys així ho veu el Banc d'Espanya.
En aquest capítol d'estímul a l'activitat econòmica hi tindrà molt a dir el BCE, que aquesta setmana hauria obtingut per fi llum verd de la UE per posar en marxa la compra massiva de deute públic dels estats membres.
En espera de l'informe definitiu, l'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE, Pedro Cruz, admetia aquests dies que el pla de Mario Draghi sembla l'única alternativa per girar la truita a Europa, reactivar l'economia i canviar la tendència d'uns preus que es mouen en taxes negatives.
Paral·lelament el Tresor espanyol ha posat sobre la taula aquesta setmana els seus objectius d'emissió per a aquest 2015. En total, 239.369 milions d'euros en lletres, bons i obligacions, una xifra lleugerament per sota de la de l'any passat.
A més el Tresor negocia amb la banca la possibilitat d'assumir els crèdits de les comunitats autònomes. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, calcula que aquest pla de recompra de deute podria suposar un estalvi de 2.400 milions d'euros per als governs autonòmics.
Saltant al pla empresarial, aquesta setmana Seat ha destacat un augment de la producció a la planta de Martorell del 13% el 2014, amb la millor dada (442.677) des del 2002, cosa que va facilitar la contractació de 800 operaris més. El fabricant preveu mantenir aquest ritme i arribar a nivells de saturació de la planta (al voltant de les 530.000 unitats).
També bones notícies per a Laboratoris Esteve. Aquesta setmana s'ha conegut que la britànica Mundipharma Laboratories pagarà més de 846 milions d'euros a la firma familiar catalana pel desenvolupament d'una nova generació de fàrmacs per al tractament del dolor.
Qui també s'ha assegurat una injecció de capital és la cadena d'electrodomèstics Miró, propietat des del passat novembre del fons nord-americà Springwater. La cadena ha rebut del grup americà Gordon Brothers 5 milions d'euros.
També bones notícies per a l'empresa catalana de gestió de bitllets Codetickets, que inicia el seu salt internacional amb el desembarcament a l'Argentina, gràcies a l'acord amb Softicket, convertint-se en la gestora de la venda de tiquets del Teatre Auditorium Mar del Plata.
Aquesta setmana també ha estat notícia l'acord entre els grups Rodríguez Villar i Cirsa, pel qual el primer ha recomprat el 50% que va vendre al segon el 2000 de quatre sales a Barcelona, entre elles el Bingo Billares, el més gran i de més facturació de l'Estat.
Pitjors són les notícies per a la plantilla de Barclays a l'Estat. CaixaBank, que va tancar la seva compra fa uns mesos, ha anunciat un ajustament que afectaria uns 1.120 treballadors (el 50%).
I també males notícies per a Repsol, que anuncia que deixa els sondejos a les Canàries en vista de la poca i mala qualitat del petroli que ha trobat a la zona.