Som molts però no prou

Antoni Puigverd afirmant que ha arribat a un moment en la vida que l'estimula més rellegir llibres estimats que no pas llegir-ne de nous; Jaume Cabré assegurant que és capaç d'imaginar un futur sense escriure res més però que és incapaç d'imaginar-se'l sense llegir; Joan Lluís-Lluís, convençut que a la literatura catalana li manca un Sherlock Holmes, un personatge amb continuïtat i alè èpic popular capaç d'enganxar les masses; Ferran Torrent, satisfet després d'haver anat a presentar la seva darrera novel·la en una llibreria i comprovar que ja no podia signar més exemplars perquè els lectors havien buidat les prestatgeries; Manuel Baixauli explicant que li fa la impressió que les novel·les no les escriu sinó que li succeeixen; Josep Maria Fonalleras, recordant al seu darrer llibre que no va conèixer l'avi Aníbal i l'accident que li va fer donar voltes a dalt d'un Gordini; Isabel-Clara Simó, feliç després de saber que al nostre país no es pot pas considerar que hi hagi autors subvencionats perquè les ajudes públiques representen només l'1,5 per cent de la facturació del sector; Melcior Comes, amoïnat perquè entre els seus alumnes amb inquietuds literàries no detecta precisament entusiasme davant la complicada perspectiva d'obrir-se pas en la jungla editorial... Tots aquests escriptors i escriptores van planar en el preàmbul i en el transcurs de les converses sobre una literatura que gaudeix d'un catàleg molt extens d'autors però que gaudiria de millor salut si tingués més lectors. Autors i autores que saben prou bé que per publicar en català cal tanta inspiració com convicció. Als seus parlaments, Jaume Cabré cita una anècdota atribuïda a Oscar Wilde que il·lustra molt bé la dificultat d'omplir el foli en blanc, el primer graó de la cadena creativa. Quan preguntaven a l'escriptor irlandès en què consistia la seva jornada laboral, explicava: “M'aixeco, esmorzo i em concentro en el manuscrit. Després de dinar agafo el text i afegeixo una sola coma al lloc precís. Després passo la tarda concentrat novament en el manuscrit, sopo i en acabat suprimeixo la coma que hi havia afegit. Aleshores el text queda perfecte.”