Fins a 365 filials a l'estranger

Les empreses gironines tenen fins a 365 filials repartides a l'estranger. Majoritàriament pertanyen als sectors de la maquinària i els equips, l'alimentació, la fusta i el suro, el sector immobiliari, el químic i el metal·lúrgic, i els països on estan establertes són, per ordre, França, Portugal, Itàlia, els Estats Units, Alemanya, el Regne Unit i el Brasil. El nombre d'empreses que tenen filials, però, és molt inferior al de les empreses que actualment exporten: l'any passat, 3.316 empreses gironines van vendre fora. Unes xifres que suposen un augment del 2,9% respecte al 2013 i un 33,1% més que abans de la crisi, el 2008. D'aquestes, 1.056 ho han fet de manera regular els darrers quatre anys. Pel que fa al volum de facturació de les exportacions gironines, va superar els 4.500 milions d'euros i situa Girona com la segona demarcació més exportadora de Catalunya.

Aquestes són algunes de les dades que va donar ahir el director general d'Indústria, Antoni Maria Grau, en la XXII Setmana de la Internacionalització Empresarial, que es va dur a terme al Parc Científic i Tecnològic de la UdG i en la qual prop de 120 empreses de Girona van aprofitar per entrevistar-se amb els directors de dotze oficines exteriors de comerç i inversions de la Generalitat al món. L'objectiu: possibilitar l'accés o el creixement en els mercats internacionals. Entre aquests, els més demanats pels assistents van ser Dinamarca (i els països escandinaus), Singapur (i el sud-est asiàtic) i els Emirats Àrabs Units. La resta de directors oferien informació sobre l'Índia, Ghana, Turquia, Sud-àfrica, el Regne Unit, els Estats Units, Israel i la Xina continental.

Aquest és el cas, per exemple, d'Oriol Busquets, de Congelats Olot, una empresa que es dedica a productes congelats precuinats, que fa anys que contacta amb ACCIÓ –l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat– a l'hora d'obrir mercats i que ahir tenia previst que un dels seus treballadors es reunís amb els directors de Ghana i Sud-àfrica per adquirir “nous inputs”. És una empresa que ja fa anys que exporta en territori europeu i també a l'Amèrica Central, però que ara estudia nous mercats. Segons Busquets –que va entrar a treballar a l'empresa gràcies al programa també d'ACCIÓ Talent per a la internacionalització–, la principal dificultat a l'hora d'exportar és d'adaptació del producte o del màrqueting en cada país.

A diferència de Congelats Olot, que ja exporta, hi havia també el cas de Rafael Yter, un exalt directiu de l'empresa Decsa que encara no fa un any va decidir fer-se emprenedor i crear una empresa d'il·luminació LED d'alta potència. Ara tot just entregarà la primera comanda a una empresa de Sils, però Yter, que creu que els productes catalans on poden tenir més avantatges és en països desenvolupats, ja pensa a obrir mercat internacional i per això assisteix a la jornada d'internacionalització. “En el meu cas crec que l'important és ajudar a contactar amb distribuïdors locals, però això depèn de la indústria de cada país”, hi afegeix.

La jornada al Parc de la UdG també va incloure una taula rodona en què els directors generals de les empreses Casals Ventilació i Semab, David Samper i Jordi Sors, respectivament, van explicar al públic assistent les seves experiències en l'àmbit de l'exportació. Tots dos directius van coincidir, entre altres coses, que un dels principals errors és quan l'empresari torna d'un viatge i “es pensa que és el rei del mambo”, va afirmar Sors, que va insistir que exportar “no és una carrera de 100 metres, sinó que s'ha de picar pedra”. També Samper recomana als empresaris que volen exportar que “siguin molt freds” tan bon punt tornen de viatge i que cal tornar com més aviat millor al lloc on es vol anar. “No es pot tancar un negoci per correu electrònic o amb un sol viatge”, insisteix Samper.