Entre el ‘nein' i el ‘oui'

Va ser un dia amb molta comunicació, ahir, per a Angela Merkel i el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble: una roda de premsa i una declaració al Bundestag (Parlament) per a cadascú, el que vol dir quatre oportunitats en un mateix dia per escoltar el que Alemanya té a dir respecte a Grècia, quan falten quatre dies per al referèndum grec. El retret principal que es va sentir en direcció a Atenes girava entorn els múltiples ara sí, ara no, canvis de perspectives, noves provocacions i propostes d'última hora dels seus (encara) socis grecs en direcció a Brussel·les i al mateix Berlín.

Ja no es tracta de divergències d'opinió respecte a les reformes. Es tracta del gran pecat, des de la perspectiva alemanya, de la informalitat representada per dos polítics inexperts o caòtics que no respecten les regles i que, a més, representen la indesitjada esquerra radical –Alexis Tsipras i Yanis Varoufakis. Tant en la declaració al Bundestag com en una roda de premsa posterior amb el primer ministre italià, Matteo Renzi, Merkel va deixar clar que ella, si més no, és persona de paraula. El seu missatge va ser que no hi pot haver noves negociacions amb Atenes fins després del referèndum. El programa de rescat va expirar la nit anterior, no hi pot haver més pròrrogues i, a més, Grècia no va pagar l'FMI. No hi ha res a parlar sobre un programa ja inexistent i ara el que cal és esperar què diuen els ciutadans diumenge.

Grècia és un país sobirà que està en el seu dret de convocar el referèndum, va insistir Merkel. Tsipras està, òbviament, democràticament legitimat a demanar el no. Però els altres 18 membres de la zona euro també han de poder dir-hi la seva, hi va afegir, desafiant, una cancellera que sap perfectament el pes de les seves paraules i la pressió política que estan exercint sobre Tsipras i el vot dels grecs. Una setmana sense accés als caixers automàtics potser ajudi a girar el vot cap al sí, comentava algun analista a Berlín, tot i que, des de la perspectiva alemanya, això pot implicar la següent indeterminació: què passaria, si guanyés el sí? Tampoc no és clar que perdre la consulta vulgui dir dimissió i eleccions anticipades, el desenllaç de les quals és imprevisible.

Merkel exercia la capacitat de pressió amb certa elegància mentre Schäuble criticava sense embuts les maneres de fer i desfer de l'equip de Tsipras. A la cancellera se la va veure relaxada en la compareixença amb Renzi. Va ser uns minuts després que Tsipras insistís en el referèndum, en el qual demana el no. Un altre canvi d'opinió en una d'aquestes dues qüestions potser hauria molestat més Merkel que mantenir-se en la línia de confrontació. Com a mínim, fins diumenge no caldrà fer res més que esperar.

A la cancellera se la va veure, però, insegura quan se li va demanar pel dissens aparegut en l'eix francoalemany. François Hollande, des de París, s'havia pronunciat a favor de negociar de seguida, amb les noves propostes last minute de Tsipras a la mà, sense esperar el referèndum.

“No hi ha diferències d'opinió sobre el fet que en algun moment tots volem reprendre les negociacions”, va dir Merkel en una resposta a una qüestió sobre aquest evident dissens entre París i Berlín. A la cancellera se l'havia vist en tot el debat parlamentari llegint i enviant missatges de text pel seu telèfon mòbil. Probablement no per estudiar hipotètiques propostes d'Atenes, sinó per saber què estava passant a París i per què.