Reconstruir a Algèria i Perú

Un dels àmbits d'activitat més cruelment castigats per la crisi ha estat el de l'arquitectura, fins al punt que molts professionals, novells i veterans, s'han vist obligats a refer el negoci, amb paciència i constància, a mercats emergents. És el cas de l'estudi Aquidos, que ha aconseguit superar l'ensopegada de la crisi tot fent forat als mercats d'Algèria i Perú.

Aquidos, fundada el 1981 per Josep Maria Gordi i Jordi Jané, ja pot dir que ha consolidat els mercats d'Algèria, on té oficina a les localitats de Constantine i Skikda, i Perú, on opera des del seu estudi de la capital, Lima. Com recorda Jordi Jané, “vam començar a sortir a fora el 2007, perquè ja vèiem que el creixement del sector de la construcció espanyol no podia seguir, i volíem conèixer nous mercats”. Per reeixir en l'experiència internacional, Aquidos ha brandat les armes que han esdevingut un tret diferencial al llarg de la seva trajectòria, la seva versatilitat. Com diu Jané, “hi ha l'estudi d'arquitectura que vol figurar més com a taller, però nosaltres sempre hem vist la necessitat que ens vegin com un despatx capaç de realitzar qualsevol gestió vinculada amb l'arquitectura, molt més enllà del simple projecte”. Un altre dels socis, Oriol Marín, afegeix que “molts despatxos van a l'arquitectura d'autor i nosaltres ens estimem més acompanyar el promotor des de l'inici fins al final del projecte”. Cal dir que l'activitat d'Aquidos inclou, a banda de l'arquitectura, urbanisme, direcció de projectes, enginyeria i assessorament.

A Algèria, Aquidos hi arriba després d'haver intentat obrir mercat al país veí, Marroc, on l'estudi d'arquitectes va arribar a tenir oficina a Casablanca. A un gran projecte de rehabilitació de 245 façanes dels eixos urbans més representatius del centre de Constantine, en una obra que ha ocupat 23 professionals algerians i espanyols, han seguit d'altres, com una piscina olímpica a la mateixa localitat, cinc projectes de cambres frigorífiques, un parc botànic a Djebel El Ouach -amb l'enginyeria valenciana Grupotec-, fins arribar al més actual, la rehabilitació de 127 edificis -100.000 m² de sostre- a Skikda, una magna obra que mou 60 professionals. Com diu Marín, “hem volgut que aquest projecte no es limités només a un projecte de rehabilitació, i per això inclou un pla de formació en què hi són presents la UPC i la Universitat d'Skikda”. És un projecte d'un cert abast, amb un pressupost entre 60 milions i 80 milions d'euros.

En el cas de Perú, una de les economies actualment més dinàmiques a l'Amèrica Llatina, la iniciativa d'entrar en aquell mercat va venir, diu Marín, “d'una recomanació del Col·legi d'Arquitectes, que ens va explicar que en aquell país hi havia molt bones oportunitats”. Com afegeix, “també ens va engrescar el fet que podíem treballar en un mercat en què podíem expressar-nos en castellà”. En un primer moment, el 2011, Aquidos es va donar a conèixer al sector de la construcció peruà amb la seva presència a la fira Excon, que va servir per conèixer molta gent i començar a oferir serveis professionals i analitzar projectes. I van començar a venir els encàrrecs: primer una residència unifamiliar, després un centre logístic, una planta farmacèutica, la Clínica Anglo-Americana –col·laborant amb els barcelonins Estudi PSP Arquitectes-, un hotel de l'ensenya Hampton (Hilton), etcètera. Ara el gran projecte és el de la població de Piura, al nord del país, on Aquidos és el responsable de creixement urbà de 26 hectàrees per a la construcció de 1.500 habitatges, entre unifamiliars i plurifamiliars, a banda d'un centre comercial i altres equipaments. La revitalització del negoci que han donat les experiències a Algèria i Perú ha fet remuntar el vol a l'estudi, que dels tres milions d'euros de facturació dels temps anteriors a la crisi, després de tocar fons el 2010, amb un escadusser volum de negoci de 600.000 euros, el 2015 és previst que pugui tancar amb 1,5 milions d'euros.

Per a Aquidos, aquests mercats emergents seguiran sent els que han de garantir el futur de la firma, atès que, com apunta Marín, “tot i que el sector de la construcció pública sembla reactivar-se i Infraestructures.cat torna a convocar concursos, en el cas del sector privat no s'observa gaire reacció”. Tanmateix, “ens mantenim expectants per veure si aprofitem que es duen a terme projectes endegats per grans fons d'inversió estrangers, que estan trobant facilitats per comprar sòl”.