Economia

El cobrador del frac

El capitalisme més salvatge és el de les màquines: no es pot regatejar ni es cansen

No ha desaparegut, però ha deixat de ser un personatge popular. Veies un home vestit amb un frac més aviat tronat i una cartera, que anava pel carrer, entrava a casa teva i trucava a la teva porta. La seva presència causava expectació i tot el barri comentava amb un cert sadisme que havies rebut la seva visita. El cobrador procurava aleshores fer la seva feina. Treia de la cartera la lletra acceptada i protestada, o el document de crèdit vençut i et demanava que fessis front a les teves obligacions. El frac és, evidentment, l'argument de publicitat, i molt més acceptable que la companyia d'un goril·la o d'una arma de foc. Al cap de pocs minuts, en un quilòmetre a la rodona, tothom sabia que tenies un deute i no el pagaves. Abans la gent tenia més vergonya que ara i, si podia i tenia diners, afluixava.

Actualment hi ha pocs cobradors del frac però, en canvi, hi ha més deutors que mai. El sistema ha canviat. El creditor continua essent el mateix: un banc. Però aquest no t'empaita, ni et fa empaitar per un cobrador. El banc té un feix de morosos com tu, en fa un paquet voluminós i busca un comprador únic per a tots ells. Aconsegueix treure's del damunt una feina molt feixuga i molesta, com és la de cobrar en temps de crisi. En aquest món d'especialitzacions en què vivim, hi ha especialistes a recuperar crèdits. Però tot té un preu, és clar.

Un crèdit qualificat com a morós, segons normes del Banc d'Espanya, té un valor inferior al nominal. Hi ha concursos de creditors –les antigues suspensions de pagaments– en les quals el quitament acceptat pels creditors pot oscil·lar entre el 50% o el 90%. Això significa que el que ha deixat els diners accepta una pèrdua equivalent al quitament o quitança. El cobrador del frac ha de saber –suposo– en quines condicions pot acceptar la liquidació del crèdit. El cobrador del frac té molta més humanitat que la cessió d'un paquet de crèdits a una empresa especialitzada. En aquest segon cas, el crèdit entra en una mena de robot, sense sentiments, que actua de manera mecanitzada.

Amb l'home del frac hi pots discutir, però amb el robot no. Aquest té un programa que analitza qui ets i el que fas, els teus ingressos, la teva declaració d'Hisenda, si li vols donar. I a partir d'aquí elabora un sistema de cobrament del qual només queden exceptuats els mètodes violents. El robot analitza per una part els crèdits a cobrar i, per altra, el quitament que té sobre el nominal del crèdit. Aquest quitament és la mitjana sobre els crèdits de la cartera i la línia vermella, que cal respectar. El deutor no sap fins on té capacitat per regatejar i, a més, és empipador regatejar amb una màquina, que no es cansa mai.

Aquestes màquines de cobrament de morosos no es poden identificar ni amb empreses del Vaticà, ni de Càritas. Empreses com aquestes són les que deuen escalfar d'allò més els militants de la CUP. El capitalisme més salvatge que hi ha és el de les màquines. Ara recordo que el banc em va tornar una factura perquè no hi havia saldo suficient. Em pregunto com reaccionarà el creditor. Si m'arriba el cobrador del frac, el faré entrar a casa i el convidaré a un cafè.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.