El qui sí que és important

Tinc un amic empresari de molt d'èxit que una vegada em va dir: “A mi em vénen a proposar molts negocis i jo d'entrada sempre els faig la mateixa pregunta: qui el portarà? Saber qui el portarà és la primera condició per invertir-hi o no.” De fet, conservo dels meus temps d'analista de risc la importància que té el directiu i el lideratge de qualsevol empresa per minimitzar els possibles riscos. El qui, el líder, és molt important. Així, doncs, no ens enganyem: el què, el com i el quan són molt importants, però primer de tot és amb qui. I aquest fet que em sembla tan evident avui s'està pervertint per interessos partidistes. Per Catalunya i pel procés, és vital saber amb qui, perquè d'ell depèn o dependrà bona part de la seguretat i de l'èxit. Així, doncs, no siguem tan frívols, ni tan entusiastes, que l'eufòria ens pot fer perdre la visió de la realitat. Potser per un partit assembleari com la CUP, per ells, el qui no és important, però el fet que no ho sigui per ells no es pot traslladar al lideratge d'un país. Ja sé que Antonio Baños, per justificar el seu obcecament, recita Espriu, però el poeta de La pell de brau mai ho hauria dit, això, d'un home escollit democràticament. De fet, els més propers ideològicament a la CUP accepten que el qui de Barcelona en Comú, Ada Colau, és la que els va fer guanyar l'alcaldia de Barcelona i frisen per tornar-la a tenir en el 20-D.

Així, doncs, em preocupa que s'instal·li entre els catalans com a veritat aquest mantra que el més important ara és el què, el com i el quan, i es vulgui minimitzar la importància del qui. Fins i tot observo intents d'erosionar la figura del president Mas, el qui, presentant-lo com l'impediment per assolir un acord i, si no fa un pas enrere voluntàriament i fracassen les negociacions, serà el culpable per haver-se aferrat al càrrec. Espero que ell i tots els del Junts pel Sí es mantinguin fidels a la promesa electoral.

Jo no sé si som conscients
que aquest procés és un camí de moltes dificultats i que es pot fer amb uns costos raonables o amb uns costos insuportables, i necessitem molt de seny i molta habilitat per fer-ho bé. D'entrada sempre he evitat aquells que ofereixen solucions rapides i fàcils a problemes i situacions complexos. Els problemes complexos s'han d'anar resolent gradualment, amb enginy i amb perseverança. I durant molts anys aquests de l'acció directa i contundent per la independència eren minoria i segueixen sent-ho, perquè la major part de la gent volem un procés planificat, amb seguretat i amb seny. Un país no és un partit assembleari, un país és molt més complicat i a més, si és com el nostre, que vol seguir tenint una economia forta, estar en la UE, mantenir-se a l'euro i complir els compromisos, no podem permetre'ns que aquest com ens el condicioni un partit anticapitalista, que vol sortir de la UE, de l'euro i no vol pagar el deute. I és per això que si per seguir endavant aquest procés es necessiten els vots de la CUP, el qui, davant de la UE i del món, ens assegura aquest lligam de país seriós.

I en clau interna, i especialment des del món econòmic i empresarial, un dels elements clau per a l'èxit d'aquest procés és evitar totes les incerteses innecessàries. I si a alguns aquest procés ja els posa neguitosos, imaginem-nos si a més s'inicia amb el poder que suposaria que una minoria contrària al seu món condiciona excessivament la majoria!

I tornant al món de l'empresa, cap empresa que miri al futur prescindiria d'un líder que ha mostrat sobradament la seva capacitat i fidelitat, i que gaudeix d'un prestigi internacional important. I si a més convenim que tots els suports ens han de venir de fora, no queden gaires dubtes per fer les coses bé.

I si persisteix la intransigència pel qui, i el com és massa irreal, val més que els nostres anhels no ens facin traïdors i tornem a votar.