DE MEMÒRIA
Catalunya a Filadèlfia (1877)
Els productes del tèxtil seran, a Filadèlfia, molt variats. Hi haurà, a més: “cotonias” per a veles de naus (Sensat), “teixits mecànics” (Peiró i Buxedes), “cordes” (Salvi Morbey), “gènere de punt” (Masoliver) o “xarxes mecàniques” Pere Alier)
Joan Canadell i Bruguera, enginyer industrial i multiemprenedor, ha publicat un nou llibre: Potencial d'estat (Girona, 2015), amb un subtítol contundent: Catalunya, una força econòmica inimaginable. Té un capítol sensacional, el millor segons va dir el conseller Andreu Mas-Colell el dia de la seva presentació al Col·legi d'Economistes. És el dedicat a les 80 empreses catalanes que són entre les que lideren determinats segments del mercat mundial. N'haurem d'anar parlant, car és un pas més en el que podíem llegir a: Les multinacionals industrials catalanes (Barcelona, 1998) de Jordi Fontrodona i Joan-Miquel Hernández.
Tot buscant precedents llunyans del llibre de Joan Canadell no és difícil trobar -és, segons el CCUC, a tres biblioteques: al MNAC, a la de Catalunya i a la de Ciutadella de la UPF- un llibre curiós: Cataluña en Filadelfia (Barcelona, 1876). El seu autor-editor fou un personatge difícil d'encasellar: Agustí Urgellés de Tovar (Barcelona, 1828-1895).
Al llibre hi ha una introducció signada per Emili Blanchet dedicada a explicar l'èxit econòmic de Filadèlfia. Aquest text és una prova més, si calia, de l'entusiasme que, a Catalunya i al món, genera “la més poderosa república moderna”, els Estats Units d'Amèrica...
Després, el llibre d'Urgellès presenta les empreses catalanes que volen ocupar un espai a alguna de les seccions de l'Exposició Universal de Filadèlfia. Es tracta d'unes breus autopresentacions molt sintètiques que donen moltes pistes sobre les característiques de l'economia catalana. Del 1871 i del 2015.
Els trets més destacats són l'extrema diversitat de les produccions i la vocació exportadora: a totes les empreses hi ha “expedicions a províncies i Ultramar”. Els productes del tèxtil seran, a Filadèlfia, molt variats. Hi haurà, a més: “cotonias” per a veles de naus (Sensat), “teixits mecànics” (Peiró i Buxedes), “cordes” (Salvi Morbey), “gènere de punt” (Masoliver), “xarxes mecàniques” (Pere Alier). I dos tipus de màquines directament relacionades amb la roba: les “màquines per a cosir Aurora” (Miquel Escuder) i un “aparell” de rentar la roba (Palau Cardenas).
Productes agroalimentaris.
I, també, la indústria d'instruments musicals, guitarres i, especialment: “pianos” (Raynard i Maseras, Bernareggi, Vidal i Roger).
Agustí Urgellés
Format a l'Escola de Química de la Junta de Comerç, Agustí Urgellés de Tovar fou un multiempresari innovador, editor/redactor de la Gazeta Universal i iniciador de l'Exposició General Catalana (1871) al nou edifici de l'avinguda de les Corts Catalanes de la Universitat de Barcelona. Un nou edifici que, inacabat, era utilitzat com a caserna de l'exèrcit espanyol. Urgellés fou, alhora, promotor de la presència de la indústria catalana a les Exposicions de Porto (1861), Londres (1866), Viena (1873) i Filadèlfia (1876).
