“No es pot transformar un territori d'un dia per l'altre”

Molt justa. Potser aquesta crisi l'ha perjudicat. Ells pensaven que tothom correria a apuntar-s'hi, però al segle XXI la gent s'ha adaptat a anar malvivint o a anar vivint com pot sobre el territori. Quan s'implanta un projecte que implica canviar tota la filosofia i la mentalitat, has de donar, en primer lloc, temps i, en segon lloc, mitjans i argumentació perquè la gent ho pugui assimilar. No pot ser que estiguis fent oliveres i guanyant-te més o menys la vida i que d'un dia per l'altre ho hagis de canviar tot i hipotecar-te, no ja amb el que és teu, sinó amb el que és dels teus fills... Perquè no hi ha cap amortització d'aquestes que es pugui comptabilitzar abans de 30 anys. Aquí grinyola. A la Unió de Pagesos sempre hem dit el mateix: el canal s'ha d'entendre com una millora de país, un sistema nou de produir, per millorar el que ja teníem sense fer grans canvis i per assegurar la collita.

Als pagesos se'ns demana que fem la inversió abans de veure la recuperació. No poden dir que el secà no val per a res i que ara tot ha de ser regadiu. S'estan demanant experiments, però sempre paguen els mateixos. Tothom vol agafar aigua. Ara, si preguntem qui està disposat a pagar 3.000 euros per hectàrea, cal saber amb quin resultat, què hi produirà i amb quines garanties arribarà tota l'aigua. I si plou? I si els pantans estan buits? Si realment es creu que és un projecte de futur i de país, que ho facin a l'inrevés. A ningú se li acut que els usuaris paguin l'L9 del metro per endavant. I si hi afegim les zones amb limitacions de les ZEPA [zones d'especial protecció per a les aus], tot plegat ja no té cap ni peus. Era un projecte pensat per a 70.000 hectàrees i ara n'han quedat la meitat.

El govern ha fet uns dibuixos basant-se en el fet que fa temps
hi havia uns ocells que calia conservar. La Generalitat va dir que aquestes espècies estaven per tot Catalunya. Per tant, repartim aquestes zones per tot el país. A les ZEPA, no es pot regar, tampoc fer canvis ni intensificació de conreus. Algú ha dit que, si en lloc d'haver-hi oliveres cada deu metres n'hi ha cada quatre, això no és bo per als ocells. Sense cap prova ni estudi científic.

No es pot transformar un territori d'un dia per l'altre. En una explotació, si s'hi han quedat els fills i la volen millorar, hi plantaran nous conreus en part de les finques. D'aquí a tres o quatre generacions, potser sí que hi haurà un canvi estructural. Qui es va quedar al secà, si ha continuat tirant endavant, és perquè d'una manera o d'una altra, li rendeix. Ara, l'explotació mitjana de secà se'n va a les 40 hectàrees. No la pots transformar sencera.