Insuportable catalanofòbia

No sempre les simetries afectives es compleixen, perquè els interessos i els valors de cadascú són diferents. Sovint hem vist persones que, en assumir un càrrec, s'allunyen dels seus amics de sempre, i també hem vist com molts s'apropen cap a qui té el càrrec i el poder; de vegades, la condició humana és així.

Amb la catalanofòbia em passa una mica això; jo no he tingut mai espanyofòbia i no és pas perquè alguns d'ells no facin esforços per que en tingui. Segueixo pensant que Espanya és un país magnífic i amb un segle d'or meravellós, però com a diferent que sóc d'ells haig de reconèixer que costa molt de mantenir el cap fred quan et blasmen i s'ha estès tant la catalanofòbia. Cada dia et trobes notícies, articles i tertulians que supuren una bilis espantosa i fins i tot ens perden el més elemental respecte.

Divendres passat, en el diari econòmic Expansión llegia: “El gegant WPP trasllada la seva seu de Barcelona a Madrid”, i aquest fet que pot ser una notícia econòmica, acaba amb “anteriorment a WPP altres empreses han traslladat la seva seu en “pleno órdago secessionista”; i en detalla unes quantes. Queda clar que la intenció de la notícia no és pas informar-nos d'un fet econòmic, que seria el més normal en un diari econòmic, sinó que té una clara intenció política.

Jo no sé les causes que han portat moltes d'aquestes empreses a traslladar la seva seu corporativa, però imaginem-nos que sigui veritat el que diu Expansión, que marxen com a conseqüència del procés. La deducció que n'hem de fer, i que n'haurien de fer també ells, és que allò que ells diuen, amb paraules reials, que és una quimera, la independència de Catalunya, alguns ho veuen molt possible i real, i questa anàlisi no la fan mai. Només es queden amb la part del fet que els serveix políticament.

Cap d'aquestes empreses que han traslladat la seu han marxat del tot, perquè totes han deixat la part del negoci que tenen aquí i és que Catalunya, malgrat els pesi, segueix sent l'àrea més industrialitzada i activa econòmicament d'Espanya. En l'informe de Comerç Exterior que edita el govern espanyol fet públic aquesta setmana, s'observa que les exportacions catalanes en el 2015 han crescut un 6,1%, amb un total d'exportacions de 63.838,9 milions d'euros i que suposa el 25,5% del total que ha exportat l'Estat. I el 34,4% del total de les empreses exportadores espanyoles són catalanes. I quan mirem la Comunitat de Madrid observem que les seves exportacions representen només l'11,3% del total, pugen a 28.202,8 milions d'euros del total, i durant l'any passat van créixer només un 0,7%.

És clar que si en un entorn i amb un comportament de l'Estat espanyol tan hostil cap a Catalunya, que molt encertadament l'exconseller Andreu Mas-Colell va definir com que ens “frena”, un dia arranquem amarres, i aquí no deixem espai per les ideologies dels fabricants de pobres, el nostre futur pot ser molt brillant. Així doncs, aquestes empreses que ara marxen pel procés, que s'ho estudiïn bé i amb el cap fred, no fos que perdin la gran oportunitat d'estar ben posicionades des d'un principi en una economia molt oberta i creixent, i amb un gran futur.

I pel que utilitzen la por dient-nos que la independència de Catalunya suposa sortir de la UE, cal que revisin el seus arguments i repassin el pragmatisme històric de la UE mostrat diverses vegades, ja sigui posant milers de milions d'euros perquè Grècia, amb tots els seus problemes endèmics i insolubles, es quedi al club de la moneda única; i ara mateix, el contorsionisme legislatiu que mostra per donar arguments a David Cameron perquè el Regne Unit no marxi.

Només mirant les nostres dades econòmiques i el que suposen per a Espanya, hom podria entendre la recança que els provoca la independència de Catalunya, però arribats en aquesta situació del procés, el que mai es podrà entendre és que no es vulgui negociar un “win win” (un acord en què tots hi guanyem) que oferia l'expresident Mas i s'utilitzi qualsevol oportunitat per desfermar la catalanofòbia.