Res millor que l'enlai­ra­ment d'un satèl·lit com el Sen­ti­nel-3, el 16 de febrer pas­sat, per cele­brar una efèmeride com el desè ani­ver­sari de l'empresa isard­SAT, que ha estat res­pon­sa­ble de la posada en pràctica del pro­to­ti­patge de pro­ces­sa­ment de les dades del radar altímetre d'aquest satèl·lit i que ja ha con­so­li­dat tota una car­rera en dis­seny, cali­bratge i man­te­ni­ment d'ins­tru­ments per pro­ces­sar les dades que recu­llen els satèl·lits. L'empresa, que ha tre­ba­llat per a les grans agències de l'espai, com l'Agència Espa­cial Euro­pea (ESA, per les seves sigles en anglès), la NASA o l'Agència Espa­cial de Xina, a par­tir d'ara es dis­posa a anar molt més enllà en el seu model de negoci, i adreçar l'explo­tació de dades científiques a àmbits com la pre­dicció d'incen­dis, la gestió de cos­tes, pre­venció de pla­gues d'insec­tes, detecció de fui­tes d'aigua, pre­venció de d'inun­da­ci­ons, gestió de rec en l'agri­cul­tura, etc...

El canvi de model, com explica Mònica Roca, direc­tora d'isard­SAT, es deu “al risc que suposa haver de tre­ba­llar fona­men­tal­ment amb diner públic”. Es refe­reix a l'any 2014, quan l'Estat espa­nyol va reduir dràsti­ca­ment la con­tri­bució econòmica a l'AEE, amb la qual cosa l'Agència, que es regeix pel prin­cipi del geo­re­torn, va haver de dei­xar de banda isard­SAT, un col·labo­ra­dor pre­fe­rent de feia anys. A par­tir d'ara, caldrà fer una tasca comer­cial addi­ci­o­nal per tal que els algo­ris­mes que l'empresa desen­vo­lupa per pro­ces­sar les dades crues d'obser­vació de la Terra “es puguin ven­dre a una altra mena de cli­ents, com ara agri­cul­tors, empre­ses de salut, ener­gia, asse­gu­ra­do­res, etc... Par­ti­cu­la­rit­zar les dades, per adreçar-les a cli­ents ben con­crets”. Són diver­sos els camps en què poden interes­sar les dades que ha reco­llit el satèl·lit i han trac­tat a isard­SAT, com ara la detecció de fui­tes de cano­na­des en cana­lit­za­ci­ons d'aigua o embas­sa­ments. En aquest camp, ja ha sor­git un pro­jecte a Israel, país en què l'emma­gat­ze­matge de l'aigua és estratègic. Com a apli­cació en l'ener­gia, hi ha la cre­ació de bati­me­tria -topo­gra­fia del fons del mar- a alta reso­lució sobre una zona deter­mi­nada, que pot pro­por­ci­o­nar una infor­mació molt valu­osa abans de pren­dre la decisió de dis­se­nyar un parc de molins de vent marí, la ins­tal·lació d'un gaso­ducte o d'un cable marí de fibra òptica. Així mateix, isard­SAT també col·labora amb la FAO en un pro­jecte de pre­dicció de pla­gues de lla­gosta a l'Àfrica. Com diu Lluís Vinyals, direc­tor admi­nis­tra­tiu, “amb les dades d'obser­vació del satèl·lit podem arri­bar a un conei­xe­ment ajus­tat del ter­reny, les plan­tes, la tem­pe­ra­tura, la humi­tat... I així poden pre­ci­sar quin és el moment ade­quat per fumi­gar”. Un altre exem­ple, dins el Pro­grama Horitzó 2020, és la mesura de la qua­li­tat de l'aire. La nova ori­en­tació d'isard­SAT com­ple­men­ta­ria l'actual com a refe­rent de l'ESA per al pro­ces­sa­ment de dades de satèl·lit d'obser­vació de la Terra, com diu Vinyals: “fins ara hem fet la recerca i el desen­vo­lu­pa­ment i ara l'ESA vol que siguem més ope­ra­ci­o­nals, que dis­tribuïm les dades, les ven­guem”. Isard­SAT, que va tenir una nota­ble cai­guda en la fac­tu­ració el 2013, ara es troba en franca pro­gressió, amb un negoci d'1,4 mili­ons l'any pas­sat i de 2 mili­ons pre­vis­tos enguany. A l'empresa hi tre­ba­llen vint per­so­nes. La diver­si­fi­cació no és només en la tipo­lo­gia de cli­ents. Isard­SAT ha obert durant en els últims temps dues dele­ga­ci­ons, a Guild­ford (Regne Unit) i Gdy­nia (Polònia), amb la intenció d'atraure pro­jec­tes des d'aques­tes dues noves pla­ces. En el cas de Polònia, “tot i que hem hagut de patir l'exces­siu pes de la burocràcia esta­tal sobre les empre­ses”, com comenta Mònica Roca, ja estem pen­dents d'obte­nir pro­jec­tes del pro­grama Horitzó 2020 de la UE i de l'ESA. En el cas britànic, isard­SAT es vol bene­fi­ciar que “en els anys de crisi, el Regne Unit va incre­men­tar la inversió a l'ESA un 30%, amb la qual cosa és pro­ba­ble que ens puguem bene­fi­ciar de més inversió en aquest àmbit, pel cri­teri de geo­re­torn”. Com afirma Roca, “el que ens per­met man­te­nir l'empenta és el conei­xe­ment que tenim de totes les fases de l'obtenció de dades per satèl·lit: visió de l'ins­tru­ment, pro­ces­sa­ment de dades, opti­mit­zació i apli­cació. Estem molt en con­tacte amb els engi­nyers que dis­se­nyen l'eina, els aju­dem a cor­re­gir-la.”