El cas “sagnant” del País Valencià
que la reivindicació d'un nou finançament al País Valencià no prové del govern actual del PSPV i Compromís, sinó dels anteriors executius populars
El finançament deficient és un mal compartit als Països Catalans. Els partits estan d'acord que Catalunya està mal finançada, però la reforma del finançament no és una pastanaga que sadolli els anhels de la majoria de catalans, que aspira a globalitats més elevades. En aquest context, la bandera de la reforma l'han alçada el País Valencià i les Illes Balears, queixosos de tenir “el pitjor finançament per càpita de l'Estat”, en paraules de la presidenta balear, Francina Armengol.
El diputat del PP Santi Rodríguez subratlla el cas extraordinari del País Valencià, “l'única comunitat de l'Estat que pel model de finançament rep menys recursos dels que té per gastar per les competències transferides, cedides, com a pròpies. És un cas atípic, no és el cas de Catalunya”. El dirigent popular va voler recordar que la reivindicació d'un nou finançament al sud “no ve d'ara”, que governa el socialista Ximo Puig per mitjà de l'anomenat pacte del Botànic (amb Compromís a l'executiu i amb el suport de Podem al Parlament), sinó que “ve d'anteriors governs”; és a dir, del PP.
El secretari d'Economia del govern català, Pere Aragonès, va constatar que el cas del País Valencià “és molt sagnant”, però no tant pel que adduïa Rodríguez –que el que rep del model de finançament és clarament inferior al cost d'executar les seves competències, ja que “aquest argument el poden compartir totes les comunitats autònomes que creuen que estan infrafinançades, i nosaltres també el compartiríem des de Catalunya”–, sinó perquè “està per sota de la mitjana, quan mirem la
seva aportació, i no varia, o fins i tot recula”.
Justament, Puig i Armengol van escenificar la seva indignació i la pinya que fan els seus dos governs per reclamar un repartiment més just i transparent dels recursos, amb la signatura, el febrer passat, d'un manifest que demana un increment de l'autonomia fiscal, la correcció dels desequilibris verticals entre els diversos nivells de l'administració, la garantia d'equitat horitzontal entre comunitats i la transparència del model de finançament. Per Puig, cal “garantir una igualtat en la dotació econòmica per als serveis públics que s'ofereixen, mitjançant un equilibri més equitatiu del finançament per càpita”. “No es tracta de representar cap enfrontament entre comunitats autònomes per una partida determinada, sinó d'establir un nou procediment que posi fi a un sistema profundament asimètric”, va afegir-hi el president de la Generalitat Valenciana.
