Els fons sobirans àrabs amplien els tentacles

Els fons públics d'inversió més importants del món prenen posició a Occident. La taca dels fons sobirans creix, sense fer gaire soroll, i estenen els seus tentacles en les àrees i sectors més estratègics dels països europeus i dels EUA. Cobrir el deute de país, infraestructures, immobiliari, energia i, cada vegada més, el sector tecnològic i alimentari són les destinacions més buscades per aquestes corporacions financeres estatals bàsicament concentrades a la zona del Golf, encara que també a la Xina, el sud-est asiàtic i Noruega, on hi ha el més gran del món.

Els fons públics d'inversió, bàsicament els del Pròxim Orient, actuen amb la ferma convicció de buscar, influir i determinar els grans eixos de la geopolítica occidental per no quedar-se fora de les grans decisions de l'status quo mundial. Aquests petits països, molt rics gràcies als petrodòlars, utilitzen les seves inversions com a armes d'influència. Una altra prova ben evident d'això és el cas dels EUA, on el 42% del deute està en mans dels no residents. I d'aquest percentatge, el 28% està controlat pels fons sobirans de la Xina.

Però la inversió i la participació en l'accionariat d'empreses, per part d'aquests fons, no queda gens lluny de Catalunya. Els darrers temps la seva participació és ben activa a casa nostra. Kuwait Investment Authority ha entrat en un 25% de l'accionariat de Global Power Generation, una filial de Gas Natural Fenosa que va crear per obrir nous mercats. També són presents en el sector immobiliari, com és el cas de la companyia Colonial, i cada vegada més en el món del turisme de luxe, com per exemple els hotels W Barcelona, conegut com l'hotel Vela, Miramar i La Florida. Cal dir que la inversió estrangera a Catalunya el 2015 va ser de 5.224 milions d'euros. El rotatiu Financial Times va publicar que Catalunya era una de les economies més llamineres tant pels fons sobirans com pels inversors privats, sobretot pels de la zona del Golf. A més, els darrers anys s'està veient cada dia amb més freqüència que molts països àrabs i xinesos utilitzen el futbol per caure bé a la societat occidental. Es podria dir que l'economia és una arma d'influència simpàtica i si no es barreja amb l'esport.