“La solució al preu depèn de la regulació”

Ara s'ha començat l'aclarida d'albercoquers i el gruix de la recollida de la fruita s'iniciarà al juny; enguany, amb menys temporers perquè no hi ha un excés de fruita. Les previsions ens marquen un descens, respecte de l'any passat, d'entre el 10% i el 12%, collirem sobre els 340 milions de quilos. La floració ha durat molt temps, per l'hivern càlid, però les temperatures van ser baixes quan va néixer la flor. Així que els quallats no van ser bons, amb fruites molt petites que cauran a terra.

No tenim prou pulmó per augmentar els salaris. Ara, més que les pujades de sou, és l'increment progressiu, però d'un 150%, de la quota de la Seguretat Social, signada fa uns anys per Asaja, el que ens fa mal.

Hauria de ser així, però l'any passat la producció va ser normal, sense estocs, i el consum era elevat per la calor. I, malgrat això, els preus sols van ser una mica millors que el 2014 i en moltes varietats no es van cobrir costos. Enguany, la gent és pessimista, perquè la gran distribució ens té les mides preses i ataca molt fort. No veiem solució al preu a la curta, si no s'activa el mecanisme d'extensió de norma, tal com demanem.

Ja hi estem treballant. L'han de demanar i establir les organitzacions de productors, com Afrucat i la Federació de Cooperatives, i la regula l'administració. Marca unes normes de collita i comercialització. Si un any no va bé, aquestes normes serien d'obligat compliment. I si no, l'administració pot sancionar.

Entre les importants, es marcarien uns calibres mínims i paràmetres de sucre per collir. Ja fa uns anys que el consum va a la baixa i és clau aturar-ho. Quan un consumidor no troba la fruita bona, no repeteix. Se'n va cap a una altra fruita o als làctics. L'única solució és augmentar les qualitats, sobretot la gustativa. També inclouria normes de maneig a magatzems: collir més tard quan el mercat és pròxim, per augmentar la maduració, i a l'inrevés per a l'exportació. N'hi ha que fan servir per tot la mateixa norma.

El referent comercial d'algunes és justament l'estabilitat de la qualitat i el gust. Com la Pink Lady. A l'Estat, no hem sabut crear una marca de poma de qualitat homogènia. Marcant-les al comerç amb adhesius en funció de l'acidesa i la dolçor. És una assignatura pendent.

Aquest pla és molt necessari, perquè amb l'ajut podem innovar amb varietats més adaptades al mercat. Hi ha força plantació vella. Acabaria de donar l'empenta al sector per posicionar-se amb varietats més dolces i productives. I augmentaria la rendibilitat de les explotacions.