Agricultura
Productes de proximitat
Nova aposta pel Cigronet
A l'Alta Anoia existeix una varietat de cigró pròpia de la zona, que s'ha conreat durant generacions i gaudeix de cert prestigi gastronòmic
Després d'anys de problemes per comercialitzar-la, en volen reactivar la marca
Aquest 2016 se celebra l'Any Internacional dels Llegums. Entre les diferents varietats, n'hi ha una d'autòctona de la zona de l'Alta Anoia que alguns agricultors de la zona produeixen a petita escala i que gaudeix de cert reconeixement dins del món culinari: el Cigronet de l'Alta Anoia. Es tracta d'un cigró petit, de superfície molt llisa amb un sabor molt intens i delicat i la textura és homogènia i no gens farinosa. Els agricultors de la zona de l'Alta Anoia sempre havien cultivat aquest varietat de cigró i n'han passat la tradició de generació en generació gràcies al fet que la planta s'adaptava molt bé al medi natural de la zona.
La producció del Cigronet va viure un moment de gran volada durant la primera dècada d'aquest segle, quan el Consorci per la Promoció de l'Alta Anoia va engegar una campanya per donar-lo a conèixer. Amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, els productors van aconseguir homogeneïtzar els cultius fins que en van aconseguir una varietat registrada. A més, el Consorci es va implicar molt en la promoció del producte com a signe identitari de la zona i van aconseguir un gran prestigi en restaurants i amants de la cuina.
Eren els “moments daurats” del Cigronet, explica Pere Massana, un dels productors més actius; però la fallida, el 2011, de l'antiga Cooperativa de Calaf (Coopac), que s'encarregava de la comercialitzar-ne la varietat, els va afectar de ple. Aquell cas, en què molts agricultors van perdre diners per la mala gestió de l'antic president (i, a més, es van quedar sense el seu canal de venda principal), va frenar el creixement del Cigronet. Ara “costa molt mobilitzar a la gent”, assegura Massana, que entén les dificultats d'alguns agricultors per tornar-hi a invertir després de l'experiència amb la Coopac. “El més difícil no és conrear el Cigronet, sinó comercialitzar-lo”, conclou l'agricultor.
Tot i els problemes dels últims cinc anys, encara hi ha alguns agricultors que conreen el Cigronet, per bé que per vendre'l cadascú va a la seva. També hi ha altres productors que queden més amagats perquè el cultiven per l'autoconsum. Per això, els més optimistes, com el mateix Massana, es mostren disposats a “intentar reactivar” la marca del Cigronet, “encara que sigui amb menys gent”. En aquest sentit, un altre productor, Josep Mestre, assegura que cal buscar-hi el “valor afegit”, com la producció ecològica, i que amb un bon “màrqueting” pot tornar a tenir els millors moments.
D'incentius, no en falten, per tornar a apostar per aquest llegum: el Consorci per la Promoció de l'Alta Anoia vol romandre al costat dels agricultors per reforçar-ne la marca. A més, el boom de la cuina de proximitat pot ajudar molt a fer-lo créixer, vinculat també al turisme rural, com un reclam gastronòmic. Molts actors de la zona volen reactivar el Cigronet; només queda posar-s'hi.