Municipal
Ajuntament i franquícies, aquella estranya parella
Els governs locals intenten emparellar emprenedors locals amb xarxes comercials interessades a aterrar al territori per dinamitzar les economies del municipi
L'Ajuntament del Masnou ha posat en marxa un seguit de trobades entre empreses franquiciadores i emprenedors locals, per mirar d'estimular que aquest tipus de negocis s'estableixin a la localitat. L'interès és doble. D'una banda, es vol que els masnovins tinguin la possibilitat de posar en marxa un negoci amb unes certes garanties d'èxit; d'una altra, que xarxes comercials reconegudes aterrin a la localitat i contribueixin a dinamitzar l'economia local, molt tocada per la crisi.
Igual que el Masnou altres localitats d'una grandària mitjana, com ara Valls o el Vendrell, estan muntant iniciatives similars en el que suposa un gir de 180 graus en la percepció que els ajuntament tenien de les marques franquiciades. Xavier Vallhonrat, president de l'Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF), explica que abans de la crisi “els ajuntaments miraven amb un cert recel les franquícies per un mal entès sentiment de protecció del petit comerç, però ara un franquiciat es veu com un petit botiguer”, afirma.
L'AEF, que té uns 195 socis, procura atendre les moltes sol·licituds que rep: “Mantenim una primera trobada amb els alcaldes per saber en quins sectors estan interessats i a partir d'aquí contactem amb els nostres associats; després organitzem una jornada en la qual nosaltres convidem les empreses i l'ajuntament ho fa als emprenedors del municipi”, explica Vallhonrat. Durant la crisi molts serveis de promoció econòmica municipals s'han abocat a la formació i l'assessorament en emprenedoria i tenen una base de dades ben assortida. Les trobades són informatives però es fomenta el networking. Són, per tant, actes molt enfocats a tancar negocis.
Capil·laritat.
A la consultora J3B3, especialitzada en el desenvolupament econòmic del territori, pensen que la sensibilitat cap a la llengua del territori és molt important per a l'èxit del negoci. Per això han creat el portal franquicies.cat en català per a tot l'àmbit lingüístic (Catalunya, Andorra, Balears, País Valencià i sud de França). La intenció és que sigui una eina útil perquè la franquícia creixi pel territori.
J3B3 ha treballat per encàrrec d'alguns ajuntaments en la tasca de captar franquícies: “Et trobes amb consistoris que vénen amb la carta als Reis i volen alguna de les deu franquícies més importants perquè facin de tractor comercial però aquestes difícilment vénen, en canvi n'hi ha altres que tenen una disposició molt gran”, reconeix Jordi Bacaria, un dels tres socis.
La recuperació del finançament també és un element que està jugant a favor de la franquícia. Moltes entitats financeres que durant la crisi van sortir de l'AEF, hi han tornat. I tornen a crear estructures internes especialitzades en aquest sector. “Els bancs saben que els préstecs per muntar una franquícia tenen un nivell de risc molt més inferior”, diu Vallhonrat.
També ha canviat el perfil del franquiciat. Segons Bacaria, ja no és tant una persona desocupada que capitalitza l'atur com algú que disposa ja d'un capital i pensa en l'opció de la franquícia per rendibilitzar-lo, o també els pares que ajuden els seus fills.
També ha madurat el sistema de franquícies. Vallhonrat explica què és una franquícia i què no: “Una franquícia ha d'estar basada en un èxit provat, sol tenir botigues pròpies (i això li dóna un know-how) i proporciona formació i assistència al franquiciat”, diu.
Neix la nova associació catalana
El desembre passat va veure la llum l'Associació Catalana de Franquiciadors (ACF) amb 45 socis i l'objectiu de promocionar el sistema de franquícies a Catalunya. De les 1.232 franquícies que hi ha a l'Estat espanyol, una quarta part, 302, tenen la seu central a Catalunya. Les vendes registrades el 2015 van ser de 6.198,8 milions d'euros, 75,9 milions més que l'any anterior i un 23,4% del total d'Espanya. Les 304 marques que té Madrid facturen prop de 22.000 milions, gairebé el doble que les catalanes. Les d'aquí són més petites però més abocades a l'exterior: el 34% de les marques catalanes tenen botiga a l'estranger.
Perill d'estandardització
Als antípodes del que vol el territori, el comerç de Barcelona fa una crida a posar límits a l'expansió grans cadenes comercials i franquícies: “O preservem la singularitat del comerç de la ciutat o en poc temps l'asfixiarem”, va dir Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, en la presentació de l'Informe Ibèric de la firma Eixos. Jené enveja la gestió dels centres comercials tancats perquè vetllen per l'equilibri i va apostar per una gestió publicoprivada dels eixos de la ciutat. En aquest sentit, Jaume Perna, director d'OTP, una enginyeria especialitzada en locals comercials, va assegurar que hi ha moltes franquícies esperant aterrar a Barcelona.