Coses que es diuen
La propera vegada que vagi a veure un dels meus metges especialistes li demanaré si existeix una al·lèrgia a l'IESE, una de les millors escoles de direcció d'empreses que hi ha al món. Visito tants metges que segur que un d'ells em donarà la resposta adequada. Tinc bons amics que són professors de l'IESE i d'altres que tenen fills que hi estudien, però cap d'ells em produeix la frisança que sento quan veig el nom de l'institut. Potser perquè els conec de fa temps. Vaig sentir la frisança en veure i llegir una entrevista al doctor Jordi Soley, professor de direcció financera a l'IESE (Ara, 5 de juny). El titular del diari me'n va provocar una altra de més intensa: “Els bancs han de guanyar diners, així anirem millor.” Ja em perdonarà, professor Soley, que utilitzi la ironia per comentar les seves manifestacions.
Si els bancs guanyen diners, els que aniran millor són els seus directius i accionistes. I potser el personal, tot i que ho dubto. Podria tenir una mica de raó si el banc fos CaixaBank, ja que una part dels beneficis aniran distribuïts per la Fundació la Caixa i destinats a obra social. En canvi els beneficis bancaris repartibles no es distribuiran equitativament entre la població sinó que, més aviat, eixamplaran les diferències existents.
Sóc conscient que els bancs són fonamentals en el nostre sistema econòmic. Però crec que estan adquirint massa poder. I vostè assegura que les fusions bancàries continuaran i a l'Estat espanyol només quedaran quatre o cinc bancs. El resultat seria que els governs canviarien, però manarien els banquers. Adéu, democràcia! Els bancs han d'assegurar la circulació de la sang –del diner– a la societat, però això ho poden fer sense cap necessitat de guanyar molts diners. Accepto l'economia de mercat o capitalisme, perquè no conec altra alternativa vàlida. Però estic convençut que el capitalisme actual està molt degradat i que s'ha d'autoregular de pressa, si no vol que arribin sistemes alternatius, que serien pitjors.
Vaig tenir bona relació amb un banquer, ja mort, que coneixia molt bé l'IESE, però que no m'imagino que estigués d'acord amb les manifestacions del Dr. Soley. Es deia Lluís Valls-Taberner, tenia un gran sentit de l'humor i una punta excitant d'heterodòxia financera. Per desgràcia, la majoria de banquers són terriblement ortodoxos, i així no podem anar bé.
El capitalisme farà un bon servei quan la societat civil entengui que ha d'estar al costat dels bons i no dels dolents. Posaré un exemple. Fa uns anys, una multinacional holandesa, majoritària a La Seda de Barcelona, amb fàbrica al Prat de Llobregat, va tenir quatre anys seguits de pèrdues, després de 60 anys de beneficis comptables. El directius no s'ho van pensar gaire: van passar al compte de pèrdues i guanys tots els seus actius al Prat, van liquidar, bé o malament, el centenar de persones que hi treballaven, van embarcar el personal holandès que tenien i van donar per acabada la seva inversió. Aquell dia les accions de la multinacional a la borsa d'Amsterdam van pujar. Doncs bé, imagino que la situació general millorarà quan en un cas similar les accions baixin, com a manera de demostrar el mal comportament de l'empresa.
