El futur ja no és el que era

Dijous i diumenge passats, totes les empreses de sondejos i sobretot les d'apostes es van cobrir de glòria. No van saber veure que el futur ja no serà el que era. Per sorpresa, el Brexit ha guanyat i la UE ha entrat en un procés desconegut que sumarà més incerteses a les incerteses existents. Gestionar el vot britànic serà molt difícil i imprevist perquè el Regne Unit pot entrar en conflictes econòmics, polítics i territorials; amb Escòcia, Irlanda del Nord i Gibraltar, que no volen sortir de la UE. Una vegada fet el recompte, la sensació d'esglai era molt important, però és un país democràtic, i ja han dit que acceptaven el resultat.

El desconcert de la UE també ha estat important i ha disparat l'eufòria de l'extrema dreta anti-europea, que, apel·lant a un nacionalisme xenòfob, està guanyant posicions a molts països europeus.

Econòmicament, la reacció de les borses ha estat d'histèria, tal com era previsible. Les incerteses són tan grans que, com hem dit tantes vegades, el diner és molt poruc i reacciona molt emocionalment. La veritat és que aquest divorci segur que tindrà cost, però ningú pot dir ara mateix quin serà. Les negociacions de la sortida marcaran molt els costos de cadascú i dependran també molt de les reaccions nacionals perquè hi pot haver qui per neutralitzar els seus partits d'extrema dreta i d'extrema esquerra, i antieuropeus, exigeixi costos importants a la Gran Bretanya perquè quedi clar que sortir de la UE té un gran cost. De moment, el fet que la UE digui que no es mourà i no farà cap reunió formal, fins que la Gran Bretanya no invoqui l'article 50, és una declaració de dificultat important perquè des del moment que l'invoqui, la Gran Bretanya ja no participarà en cap reunió amb els 28 per poder estovar la negociació i els 27 actuaran en bloc i es trencaran els 43 anys d'unió.

Econòmicament, ja hem vist com la lliura s'ha depreciat més d'un 9%, que és una caiguda per situar-se a nivells del 1985, i les empreses de qualificació del deute també s'han mogut: S&P, Fitch i Moody's ha baixat dos esglaons la qualificació del deute sobirà de la Gran Bretanya i amb expectatives negatives. La borsa també ha reaccionat amb baixades històriques, una volatilitat que pot durar un temps mentre no es clarifiquin els acords del divorci.

La City és ara la capital financera indiscutible de la UE, i amb el Brexit és molt compromès que puguin mantenir aquest estatus i molts ja miren cap a Frankfurt com a substitut.

Això vol dir que Londres perdria milers de llocs de treball d'alta qualificació, i una bona part del PIB.

Els possibles successor de David Cameron, Boris Johnson i Theresa May, ja apunten que la Gran Bretanya podria tenir un estatus semblant a Noruega, situació que no suposaria gaires canvis del seu estatus actual i sí que suposaria una pèrdua de poder perquè no participaria en les negociacions ni votacions de les regulacions europees, però li serien d'obligat compliment.

En la reunió informal d'avui de caps d'estat i de govern dels 27 a Brussel·les, en què David Cameron ja no participa, es començarà a dibuixar la posició que mantindrà la UE davant el divorci britànic, i que haurà de confluir amb dues posicions clares: l'alemanya, que vol donar-los temps, i la francesa, que exigeix rapidesa.

I diumenge passat la repetició de les eleccions a Espanya ha deixat un panorama molt semblant al que ja hi havia fa sis mesos, fet que és normal que fos així. S'ha acabat l'època de les majories absolutes, i les dues previsions són que costarà formar govern i que aquest serà un govern molt feble i inestable; i les exigències per complir el pla d'estabilitat que vam signar amb la UE provocarà conflictivitat. Durant la campanya s'han dit massa mentides i s'han fet massa promeses que ara, arribada l'hora de la veritat, no es podran complir.

Mai com aquesta setmana podrem dir que el futur ja no serà el que era.