ECONOMIA
El Corte Inglés posa a la venda el centre logístic de la Bisbal
El gegant de la distribució vol desprendre's de la propietat de la planta inaugurada fa 15 dies al Baix Penedès per respondre als deutes
L'operació no afecta l'activitat, ja que la companyia pretén quedar-s'hi de llogatera
A la Bisbal la companyia va invertir-hi prop de 70 milions
El Corte Inglés ha posat a la venda el seu segon centre logístic de Catalunya, que va estrenar no fa ni quinze dies al polígon de les Planes Baixes de la Bisbal del Penedès. Es tracta d'una operació financera per respondre al deute que acumula el gegant de la distribució i que en cap cas afectaria l'activitat d'aquesta planta de suport logístic que donarà servei tant a Catalunya com a Aragó, el País Valencià, Múrcia i les Balears. En el moment que es tanqui l'operació, El Corte Inglés deixarà de ser el propietari tant de la parcel·la, de 230.000 metres quadrats, com de la nau ja construïda, de prop de 46.000, però té la intenció de mantenir-hi l'activitat prevista quedant-s'hi com a llogater.
Així ho va confirmar ahir a aquest diari l'alcaldessa de la Bisbal, Agnès Ferré, després de parlar amb representants del gegant de la distribució. “No tenen cap intenció d'anar-se'n sinó de desprendre's de la propietat. Nosaltres estem molt tranquils i confiem que la planta generi com més llocs de treball, millor”, va assenyalar Ferré. A la nau de 46.000 metres quadrats que es va inaugurar ara fa quinze dies hi treballen una trentena de persones, nou de les quals són de la Bisbal. La resta de treballadors provenen de la planta logística que El Corte Inglés té a Montornès del Vallès.
Segons va publicar dimarts el diari econòmic Expansión , El Corte Inglés ha posat a la venda un lot de 33 actius logístics i cinc terrenys entre els quals hi ha la planta del Baix Penedès. Tots aquests actius estan valorats entre els 200 i els 300 milions d'euros. A la Bisbal, la companyia va invertir-hi prop de 70 milions d'euros en la compra dels terrenys i la construcció d'una primera nau amb un centenar de molls de càrrega, 15.000 metres quadrats destinats a emmagatzematge i més de 22.000 destinats a cross docking (preparació de comandes sense col·locació de mercaderia en estoc). A més del centre de la Bisbal, El Corte Inglés també ha posat a la venda una planta logística a Madrid, una altra a Alacant i una tercera a Gran Canària. Segons el diari, aquestes desinversions en actius immobiliaris no tenen cap altre objectiu que reduir el deute que escanya des de fa anys la companyia que presideix Dimas Gimeno.
De fet, l'estiu del 2013 el gegant de la distribució ja es va desprendre de la propietat d'un immoble situat a la mateixa plaça de Catalunya de Barcelona i un altre al carrer Preciados de Madrid. El Corte Inglés ha delegat l'operació de venda de part dels seus actius logístics a l'entitat financera Morgan Stanley, que, segons algunes fonts, ja hauria trobat uns inversors interessats.
Grans plataformes logístiques que requereixen poca mà d'obra
JOSEP M. FLORES
L'arribada d'El Corte Inglés al Baix Penedès va crear moltes expectatives perquè s'especulava que generaria molts llocs de treball. Tants, que la llista de l'atur baixaria a mínims a la Bisbal i el seu entorn. Però el cert és que, avui per avui, la planta té una plantilla de 30 empleats, dels quals només 9 són de la Bisbal, ja que la resta provenen de la planta de Montornès del Vallès. Amb el temps aquesta plantilla creixerà, però ningú no sap ni es compromet a dir quant. La logística fa anys que plana al Baix Penedès com la principal activitat que ha d'ajudar la comarca a sortir de la crisi. Avui, el Baix Penedès és encara la comarca amb més atur de Catalunya. Però la logística pot ser un caramel enverinat, perquè representa un impacte molt considerable sobre el territori i a la fi pot reportar tan pocs llocs de treball que no compensi. Els dubtes que encara genera aquesta activitat tenen aturat un macroprojecte anomenat Logis Penedès que, tot i tenir el pla director aprovat, ningú no s'atreveix a tirar endavant per la forta oposició del territori. La clau és si val la pena sacrificar terreny i paisatge per naus industrials que requereixen poca mà d'obra i que amenacen un paisatge de vinyes que es ven com a atractiu turístic.