«El 2056 no hi haurà pagesos»
El sector aposta pel canvi, la valorització del producte i critica l'excessiva burocràcia i que els ajuts segueixen criteris de productivitat
«El 2056 no hi haurà pagesos a Catalunya si es continuen tancant explotacions i es perd ocupació com fins ara.» Aquesta afirmació la va fer la llicenciada en geografia humana de la Universitat de Girona (UdG) Anna Roca, en el decurs del primer debat organitzat per l'Observatori de Sostenibilitat de les comarques gironines. El primer debat tractava sobre Els sistemes de producció agroramaderes de les comarques gironines, i hi van participar tretze persones relacionades amb el sector «per detectar-ne la problemàtica i apuntar possibles estratègies de futur que es puguin anunciar o com a mínim treballar en un futur», segons va dir Josep Antequera, membre de l'observatori de sostenibilitat de les comarques gironines que en el debat tenia la tasca de moderador.
El sector, segons Roca, «està absolutament separat de la societat» perquè aquesta no valora «que la pagesia produeix productes bàsics ni molts menys que gestiona el territori». «I tot i que ens agrada que existeixi no la volem al costat de casa.» En aquest sentit, Joan Rovira, gerent del Consorci Forestal de Catalunya, va assegurar que «la visió urbana va en detriment de l'equilibri territorial» i que «la societat té una visió urbana extremadament paternalista». Rovira va explicar que a Catalunya hi ha el 60% del territori que és forestal. Es va queixar que «el 30% del territori és protegit» i «que tenir aquest tant per cent de territori protegit no vol dir que siguem sostenibles, al contrari».
Una aposta per les explotacions grans, segons Xavier Codina, de l'explotació Can Feliu de Campllong, o per la pagesia tradicional, que defensava Montse Molla, pagesa de Calonge, van ser alguns dels temes que es van posar sobre la taula i pràcticament tots els participants a la taula de debat apostaven per «valoritzar el producte» i produir «producte diferencial» per poder sobreviure. «Hem d'intentar il·luminar el nostre consumidor amb el nostre producte perquè en el mercat apareixen productes de tercers països que incompleixen totalment la normativa», va denunciar el president de JARC a Girona, Pere Rubirola, que va assegurar que segurament el pagès gironí «s'ha dedicat a fer productes de molta qualitat, però no ha sabut vendre'l al consumidor».
El problema del sector pesquer no «difereix massa del sector agrícola i ramader»: «Ens entra peix d'altres països i els preus de llotja fa temps que estan congelats», segons va dir Francesc Fàbrega, secretari de la Confraria de Pescadors de Llançà. A més, un altre problema, segons Fàbrega, «és que la feina és molt dura i poc remunerada» i la solució «ha sigut anar a buscar mà d'obra del nord d'Àfrica i de l'Amèrica del Sud. Pel que fa a la comercialització directa del producte, «a les comarques gironines ha fracassat» perquè el sector comercialitzador diu que «el sector ha de pescar» i que «ells ja s'encarreguen de vendre». «L'única manera de sortir del forat és diferenciar el nostre producte perquè tenim un peix de qualitat», va dir.
El representant del sindicat agrari Unió de Pagesos va denunciar «la difícil situació de les explotacions», ja que els preus que perceben els pagesos són inferiors «als costos que han de pagar pels productes». «El pagès és l'única entitat econòmica que no es fa el preu, sinó que li imposen», va dir. Va criticar també que el sector agrari és un sector poc mimat i poc protegit.
ELS PROTAGONISTES
«Allunyats de la realitat»
Tant la PAC com altres ajuts que es donen «estan allunyats de la realitat i encallats en polítiques del passat». «Son ajuts que es donen d'acord amb criteris de productivitat», va assegurar Anna Roca. A parer de Sergi Romero, director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i que assistia al debat en representació del Departament de Medi Ambient: «L'ajut de l'administració s'ha d'entendre como a catalitzador per tal que les produccions siguin rendibles per si mateixes en el futur.» Per la seva banda, Xavier Codina va assegurar que a Girona d'entre les cinc empreses que han rebut més diners «tres son constructores».
Més al despatx que a la granja
«No pot ser que el pagès cada vegada s'estigui més hores al despatx que a la granja», segons va dir el president de JARC a Girona, Pere Rubirola. L'administració, segons Rubirola, «ha de ser més àgil amb el sector» perquè: «Perdem una quantitat important de temps a gestionar els nostres recursos i això va en detriment de la nostra economia.» Rubirola en va culpar els sindicats ja que ajuden els pagesos a gestionar la burocràcia «quan el que ho hauria de fer és l'administració». El secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira, va dir que el propietari forestal «no té formació per omplir tota la burocràcia».