La Cambra de Terrassa manté tota l’activitat malgrat la pandèmia

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa va passar balanç ahir, com és tradicional cada Nadal, a l’activitat anual. El president de la l¡’entitat, Ramon Talamàs, va estrenar la sessió informant que la Cambra, sempre procurant la seguretat dels seus col·laboradors, ha mantingut en funcionament totes les seves activitats, moltes d’elles en modalitat telemàtica, procurant el màxim suport al teixit econòmic de la demarcació. En concret, via els projectes Que Cap Empresa Tanqui i Aixeca el teu negoci, s’han atès unes 750 empreses, destacant que més del 50% han cercat assessorament per obrir nous mercats i canals de negoci. També va explicar que ha procurat mantenir el contacte amb moltes de les empreses de la demarcació per seguir l’evolució general de l’activitat.

Com a dada significativa, la Cambra va informar que els certificats d’origen que ha tramitat la institució s’han reduït en global un 19% respecte a l’any anterior, presentant una tendència positiva en els darrers mesos. També, en referència al 2019, un 6% de les empreses que havien gestionat aquest tipus de tràmit ho han deixat de fer, però, a la vegada, s’hi han incorporat un 22% d’empreses que no havien tramitat certificats d’origen l’any 2019; realitat que mostra la polarització existent en l’afectació de la pandèmia en l’activitat econòmica.

Emili Pablos, tresorer de la Cambra, va assenyalar que la decisió de mantenir l’activitat cameral amb el lògic manteniment de les despeses, s’ha de conjugar amb una reducció del 10% dels ingressos en concepte de serveis i de les despeses variables inherents als mateixos, realitat de la qual en derivarà un tancament negatiu del compte d’explotació que anirà a càrrec de les reserves. També, el tresorer va fer esment que, per fer front als molts reptes de la Cambra per atendre les necessitats de les empreses, aquesta ha dissenyat i implantat un nou model organitzatiu que, reforçant l’actual direcció professional, potencia el treball transversal entre diferents àmbits d’actuació, establint una estreta col·laboració entre el comitè executiu i l’equip professional.

El director gerent, Josep Prats, va destacar la importància dels projectes europeus per a la Cambra de Terrassa, ja que permeten la internacionalització de l’activitat de la pròpia institució i perquè tenen un impacte molt positiu en el territori. Les xifres dels darrers 10 anys mostren l’impacte generat: s’han gestionat 35 projectes internacionals, més de 7 milions d’euros administrats, 83 nous emprenedors han fet intercanvi a empreses europees, 161 empresaris han acollit a emprenedors europeus i més de 200 empreses han participat en trobades B2B, conferències, activitats formatives i assessorament, en aquest àmbit. L’any 2020 ha estat un any particularment actiu en la sol·licitud de nous projectes per poder actuar contra els efectes de la pandèmia, dues de les propostes presentades han resultat guanyadores, una d’elles com a líder del grup de Cambres internacionals que hi participen. D’altra banda, a través del programa Erasmus for Young Entrepreneurs s’han fet 324 Intercanvis, dels quals 80 han estat amb nous emprenedors i empresaris catalans consolidats. A banda, s’ha constituït el Digital Impulse Hub, impulsat per la Cambra de Terrassa amb l’Ajuntament de Rubí, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Ajuntament de Terrassa, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC, el Consell General de Cambres de Catalunya i Localret.

Respecte a la llei de Cambres, encallada al parlament, Talamàs va afirmar que les diverses vicissituds en la dinàmica política catalana dels darrers mesos, “amb la incomprensible oposició dels agents socials, CECOT a part”, ha portat a esgotar els terminis de la legislatura, pel què la necessària estructuració legislativa, el reconeixement de les seves activitats públiques de foment de l’activitat econòmica i el necessari finançament de les mateixes, quedaran com un tema prioritari per a la propera i, al respecte, va demanar als grups polítics que valorin que amb aquest actual buit, les perjudicades són les empreses.