MERCÈ MARTÍNEZ
PRESIDENTA DEL MERCAT DE FLOR I PLANTA ORNAMENTAL DE CATALUNYA
“La crisi hi és però les flors ens poden ajudar, animen”
“La por i la incertesa van fer que es plantés un 20% menys de ponsèties. Per primer cop podem dir que la campanya ha anat bé i s’han esgotat”
“Encara no sabem com es repartiran ni l’assignació concreta dels ajuts estatals, però no esperem gran cosa quan les pèrdues van ser del 70%”
“No ens ajuda plorar perquè hi ha molts altres sectors tocats”
La primera dona.
Mercè Martínez és la primera presidenta del mercat en els 37 anys d’història de l’entitat. Va accedir al càrrec al juny, en plena crisi per la pandèmia, amb una junta renovada amb l’objectiu de recuperar el lideratge del mercat, on es distribueix una part important de la flor i la planta que es produeix a Catalunya. Martínez, al capdavant de Florinova, una empresa productora de plantes, coneix bé el sector.
Tot ens influeix: el mercat exterior, la restauració i que reobrin els centres comercials
Els productors locals de planta i flor tanquen un any per oblidar. Van sobreviure al gener a la destrucció del temporal Glòria i uns mesos després va arribar la crisi sanitària, que ho va capgirar tot, també el consum de plantes i flors.
La campanya de Nadal els ha permès aixecar el cap?
No, perquè el sector està molt tocat i després de patir l’impacte del Glòria va arribar un confinament total que va ser un sotrac molt important en l’època de l’any que venem més. Després vam tenir un Tots Sants mig confinats i també ens va quedar molta planta per treure. Amb la por i la incertesa, molts productors van plantar un 20% menys de ponsètia. Per primer cop podem dir que ha anat bé i abans de Nadal s’han esgotat als hivernacles.
Al Maresme en produeixen cada any unes 800.000. S’ha fet un lloc el cultiu de proximitat?
Estem lluitant perquè es reconegui més el valor afegit d’una planta de qualitat i d’un circuit curt que la fa més sostenible sense entrar en la lluita de preus amb les que arriben d’Andalusia. Aquest any, amb la pandèmia, també n’ha arribat menys de fora i s’ha pogut valorar el preu per la feina que dona, i amb això ja podem estar contents. La ponsètia hi ha qui la sembra al juny i s’ha de cuidar i adobar per collir-la just tres setmanes abans de festes. S’agraeix el suport dels qui aposten pel producte de casa.
El confinament perimetral els ha portat menys clientela?
Hem tingut sort que han pogut venir entre setmana i sí que els divendres es notava menys moviment; tot i que podien venir a comprar, la gent intenta ser conseqüent amb el que ens demanen.
Ara ja sembren per a la primavera. Temen més confinaments?
Hi ha qui ja ha començat a sembrar. És lamentable que no passi com als països nòrdics, on amb els ajuts poden arribar a pagar la diferència del que facturen. L’economia no es pot aturar i si parlem ja de vacunes no crec que es repeteixi un confinament total.
L’administració s’ha oblidat del seu sector?
Crec que som l’aneguet lleig, sobretot de l’estatal; la conselleria ha fet el que ha pogut amb una campanya per incentivar el consum de flors i plantes. Des del govern espanyol s’han adjudicat deu milions d’euros per al sector de planta i flor ornamental; és irrisori. Encara no sabem com es repartiran ni l’assignació concreta dels ajuts estatals, però no esperem gran cosa. Les pèrdues per als productors a la primavera van representar el 70% de la nostra facturació.
Amb aquest panorama es pot ser optimista de cara al 2021?
S’ha de mirar sempre el got mig ple i tirar endavant. No som un servei essencial però, com en el cas dels agricultors, si les nostres campanyes no es venen s’han de llençar. Sembla que des de l’administració hi ha el compromís de no tancar-nos altre cop. No ens ajuda plorar perquè hi ha molts altres sectors tocats, com el de la restauració.
El mercat continua sent un punt de trobada adaptat a les noves mesures?
El florista té el mateix tracte directe amb el productor, que li pot explicar tot el que sap de la planta que fa sis mesos que cuida. Tenim les dotze portes obertes perquè hi hagi ventilació i l’aforament regulat a tres accessos. Els carretons amb què es carrega el gènere ajuden a mantenir les distàncies i segur que estalviarem en calefacció perquè anem tots molt abrigats.
Les vendes que tenen al mercat exterior s’han aturat?
Tenim els clients francesos, que tot i que estan en una situació crítica i pendents de les restriccions, van baixant. Esperem que la situació sanitària millori i es puguin remuntar les vendes, sobretot amb França i Holanda, i es vagi reanimant el consum. Tot ens influeix: el mercat exterior, la restauració i que reobrin els centres comercials.
Però la crisi ha afectat moltes butxaques.
La crisi hi és i segur que pot decidir grans compres, però no podem deixar que afecti el ram de flors o la planta que ens anima la casa i ens aporta benestar. Només l’olor ja val la pena.
Per fi una dona a la presidència.
En una societat amb un masclisme encobert, costa acceptar que les dones prenguin decisions. Amb la nova junta anem tots a l’una i treballem amb ganes agafant compromisos i amb el suport de la conselleria d’Agricultura. Volem ser altre cop la joia de la corona del sector, després d’un buit pels anys en què els dos presidents van tenir llargues malalties.
A punt per celebrar el Nadal?
I tant! Només pel fet que tots estem bé a casa. Jo he passat la Covid i no és cap broma. He tingut el pare, amb 88 anys, ingressat, i tinc la filla als Estats Units i no vindran. Encara que sigui amb les famílies partides s’ha de celebrar i nosaltres, si cal, farem cagar el tió a la més petita per la tauleta.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.