Ànims d’altes temperatures

Els termòmetres a Cer­da­nya i al Ripollès solen vore­jar mínimes de zero graus o per sota de la rat­lla de la con­ge­lació. Si un termòmetre servís per mesu­rar el grau d’indig­nació dels pro­fes­si­o­nals de l’hos­ta­le­ria, sobre­tot, i dels veïns d’aques­tes comar­ques piri­nen­ques, se situ­a­ria a la gra­du­ació màxima. Les pan­car­tes amb què ahir part d’aquest pro­fes­si­o­nals es van mani­fes­tar al davant de l’ajun­ta­ment de Puig­cerdà picant cas­so­les i recla­mant la presència de l’alcalde resu­mei­xen per­fec­ta­ment com se sen­ten: “Fora il·lusió, Nadal i reser­ves i vosal­tres foteu el que us dona la gana”, s’hi lle­gia.

Tots, sense cap excepció, es van mani­fes­tar com­pren­sius amb la situ­ació pandèmica que viu el país i veien neces­sari apli­car mesu­res. No ente­nien, no obs­tant això, que les més res­tric­ti­ves els afec­tes­sin només a ells, ni encara menys la pre­ci­pi­tació amb què es va anun­ciar el tan­ca­ment peri­me­tral. “Amb les mesu­res dic­ta­des fa una set­mana, vam anar reta­llant pre­vi­si­ons i per­dent reser­ves i ara, de cop, ens fan tan­car”, va indi­car Jor­dina Baró, del res­tau­rant La Borda del Ceretà. I el pro­pi­e­tari de l’hotel Sant Antoni de Ribes de Fre­ser, Miquel Vilar­roya, va quei­xar-se perquè l’avís els va arri­bar amb les neve­res ple­nes. “Si con­gelo una lla­gosta i la ser­veixo al febrer, perd més de la mei­tat de la qua­li­tat”, va lamen­tar, tot afe­gint-hi que es veuen abo­cats a cui­nar part del men­jar, a con­ge­lar-ne una altra part i una altra a llençar-la. Al seu cos­tat i en un men­ja­dor com­ple­ta­ment buit, una de les altres res­pon­sa­bles de l’hotel va expli­car gràfica­ment la situ­ació. “Abans-d’ahir a les set de la tarda estava tan con­tenta per les reser­ves que rebíem... I encara no dues hores després ens tru­ca­ven per anul·lar-les”, va lamen­tar.

Tots els con­sul­tats van coin­ci­dir a asse­nya­lar la mala gestió de les admi­nis­tra­ci­ons. Josep Bar­be­ran, un comer­ci­ant de Puig­cerdà, va afir­mar que enten­dria en tot cas que s’hagues­sin tan­cat totes les comar­ques. “És un tema polític, una manera de limi­tar la mobi­li­tat. Sem­bla que han fet càlculs i a Cer­da­nya per­den només 20.000 vots”, va dir, amb una evi­dent resig­nació. A més, va aler­tar que hi ha molts nego­cis cere­tans prop de la fallida. El pro­pi­e­tari del res­tau­rant Can Ven­tura de Llívia, Jordi Pous, va qua­li­fi­car de molt cínica la decisió de peri­me­trar la comarca poques hores abans d’ini­ciar la tem­po­rada alta a Cer­da­nya. Pous va remar­car que aca­ben de per­dre el 80% dels ingres­sos comp­tant des del maig i que ara per­den les reser­ves i els cli­ents de Nadal, Cap d’Any i Reis. En el seu cas, cinc dels tre­ba­lla­dors que havia con­trac­tat fa pocs dies no tenen accés a un ERTO. De fet, és una queixa que es repe­tia.

Els res­pon­sa­bles de nego­cis rela­ci­o­nats amb les acti­vi­tats d’oci van sos­te­nir les matei­xes quei­xes. Les esta­ci­ons d’esquí obri­ran, tot i que només per als resi­dents, i amb una allau de for­fets anul·lats. I si els pro­fes­si­o­nals no ente­nen el con­fi­na­ment peri­me­tral, els veïns, tam­poc. Ho resu­mia la Raquel de Par­di­nes, on tot i ser només 15 veïns i cap posi­tiu, no podran pas­sar Nadal amb els avis, que viuen a pocs quilòmetres però a la comarca veïna d’Osona.