Catalunya, motor d'Europa

Els catalans som un poble “de seny i treball”, durant la Transició, després de l'atonyinament que va suposar una guerra i 40 anys de dictadura feixista, ningú no creia en somnis independentistes. No era el moment. Un cop finalitzada la dictadura franquista, la societat catalana es va posar a treballar per tornar a reconstruir Catalunya amb la confiança que l'Estatut serviria per avançar i amb el convenciment que els polítics catalans de la Transició –la majoria lluitadors antifranquistes– farien bona feina. Durant aquests darrers 30 anys, la societat catalana ha confiat en els polítics, en l'autonomia, en l'Estatut i en el catalanisme.

Segons Gaziel, “la concepció que els catalans tenim del món és essencialment econòmica: nosaltres anhelem la vida feinera i metòdica, de poca volada  però d'una gran solidesa i perfecta continuïtat. Treball i seny: heus aquí els dos puntals de Catalunya”. D'aquesta sòlida doctrina social dels catalans en neixen una pila de virtuts amables: la individualitat, la senzillesa dels costums, el gust per les coses casolanes, la continuïtat planera de la vida, l'encís de la llar, l'honradesa comercial, l'estalvi, etc.

Preguntem-nos en quin moment de la història es troba avui Catalunya: Avui els catalans vivim en un món globalitzat. Podríem dir que aquest és el nostre món, el món dels negociants, el món dels pobles amb una cultura basada en el comerç. Per ser competitius en aquest món globalitzat les empreses catalanes hem de tenir les eines necessàries per poder tornar a fer bons negocis. És el catalanisme una bona eina per fer progressar Catalunya en aquest nou marc globalitzat?

  Avui Catalunya necessita gent amb mentalitat nova per a un moment nou. Ha arribat el moment de tornar a comptar i a construir. Per fer-ho bé, per tornar a ser competitius, prosperar i anar endavant, Catalunya necessita l'Estat propi. També Europa necessita urgentment un Estat industrialment avançat al sud que sigui exemple i faci de motor d'uns Estats que ni amb els ajuts dels fons estructurals se'n surten.

Som davant d'una gran oportunitat històrica per a Catalunya. Avui Catalunya pot ser el país pròsper i industrialment avançat que Europa necessita al sud. Serà un Estat “amb contribució positiva” cap a Europa i serà el motor necessari per treure de la crisi els Estats que no acaben de rutllar. És evident que el moment del catalanisme ja ha passat. Ja no hem de continuar malgastant esforços per encaixar amb Espanya. Ara toca ser motor d'Europa.

Europa ens necessita i nosaltres necessitem l'Estat propi per poder complir el tracte. Nosaltres ja hem ajudat massa anys el país veí, els hem aportat més del que teníem, hem aguantat les crítiques injustes, hem estat molts anys responsables amb la història i ara és el moment que la història ha de ser responsable amb Catalunya! El futur de Catalunya no depèn tant dels polítics d'avui sinó dels empresaris del demà.

El sud d'Europa –també Espanya– necessita el referent i l'exemple dels nous líders empresarials que sorgiran de la Catalunya Estat.