Té futur l'empresa familiar catalana?

Estem assis­tint a la des­a­pa­rició d'un món d'ahir, para­fra­se­jant Ste­fan Zweig, un món lli­gat a una inter­pel·lació indi­vi­du­a­lista de l'empresa com a ens aïllat del seu entorn. L'empresa fami­liar sig­ni­fica exac­ta­ment el para­digma empre­sa­rial con­trari al que ha entrat en crisi. L'empresa fami­liar està, per la seva natu­ra­lesa, com­pro­mesa amb el seu pro­jecte empre­sa­rial, amb els tre­ba­lla­dors, amb l'entorn, amb el llarg ter­mini. En gene­ral, el bene­fici no és cap objec­tiu en si mateix, sinó que és el resul­tat de fer les coses bé. Ara és el moment que les empre­ses fami­li­ars demos­trin la seva capa­ci­tat per cana­lit­zar la seva vita­li­tat i il·lusió per allò nou, per al món que està per cons­truir. A Cata­lu­nya hi ha exem­ples de com empre­ses sense cap futur s'han trans­for­mat en empre­ses amb molt d'èxit quan han pogut incor­po­rar espe­rit empre­ne­dor, de com empre­ses s'han fusi­o­nat per ser grans. Tenim mol­tes empre­ses que s'han trans­for­mat en mul­ti­na­ci­o­nals de but­xaca o en juga­dors glo­bals. La majo­ria tenen quel­com en comú: són empre­ses fami­li­ars supor­ta­des per famílies empre­ne­do­res ori­en­ta­des a par­ti­ci­par en la cons­trucció del futur en un món glo­bal que està crei­xent i que té un futur esplen­dorós. Tenen l'avan­tatge de no depen­dre dels “mer­cats”. Ni d'empre­ses, ni d'estratègies, ni d'equips humans, els mer­cats no hi ente­nen. Són empre­ses que poden tro­bar suport en la seva història, l'ètica i el com­promís per aglu­ti­nar recur­sos i capa­ci­tats i ori­en­tar-los per als pro­jec­tes nous. Això implica risc, però l'empresa és risc. Sense risc no hi ha futur. És el moment en què l'empresa fami­liar cata­lana ha d'apos­tar pel plaer de crear, i no per la por de per­dre-hi.