Economia

França intenta reimpulsar les economies africanes

Organitza una cimera per aconseguir ajut financer per a l’Àfrica, molt afectada econòmicament per la pandèmia

L’FMI podria aportar 100.000 milions de dòlars per afrontar la crisi del deute

Donar una ale­nada d’oxi­gen finan­cer als països afri­cans, els grans obli­dats de la crisi de la Covid-19. El pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, va orga­nit­zar ahir a París una cimera inter­na­ci­o­nal amb aquest objec­tiu, és a dir, tro­bar una solució al pro­blema del deute en nom­bro­sos estats afri­cans i reim­pul­sar-ne l’eco­no­mia. Tot i que a l’Àfrica només s’han regis­trat 130.000 morts pel coro­na­vi­rus, segons dades ofi­ci­als, la pandèmia ha abo­cat el con­ti­nent a la seva pri­mera recessió en els últims 25 anys i la recu­pe­ració es pre­veu més lenta que en la resta del món, la qual cosa podria accen­tuar les desi­gual­tats nord-sud, així com els movi­ments migra­to­ris i la deses­ta­bi­lit­zació pro­vo­cada per grups “ter­ro­ris­tes”.

“Aquesta cimera de la urgència i l’ambició”, com va dir Macron, tenia com a objec­tiu acon­se­guir “una part del finançament que neces­sita l’Àfrica abans del 2025, valo­rat en uns 285.000 mili­ons de dòlars”. Macron ho va dir en la seva arri­bada al Grand Palais Efímer, un gran edi­fici cons­truït pro­vi­si­o­nal­ment en l’espla­nada de la Torre Eif­fel, on va tenir lloc la reunió. Hi van par­ti­ci­par 21 caps d’estat afri­cans (Angola, Sene­gal, Nigèria, Tunísia, Egipte...) i dife­rents alts càrrecs euro­peus i d’orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals. La Xina i els EUA van inter­ve­nir-hi per vide­o­con­ferència. Pedro Sánchez va anul·lar la seva presència en l’últim moment a causa de la crisi migratòria i diplomàtica amb el Mar­roc.

Una de les prin­ci­pals mesu­res deba­tu­des va ser apor­tar 100.000 mili­ons de dòlars de finançament suple­men­tari als estats afri­cans. Aques­tes inver­si­ons es finançaran a través dels drets espa­ci­als de gir (DTS) del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI), un tipus espe­cial de moneda uti­lit­zat en grans transac­ci­ons inter­na­ci­o­nals. El FMI ja havia deci­dit fa algu­nes set­ma­nes irri­gar les eco­no­mies mun­di­als amb 650.000 mili­ons a través d’aquest meca­nisme, però ini­ci­al­ment als països afri­cans només els per­to­ca­ven 34.000 mili­ons.

“Defen­sem la idea que els països rics puguin des­ti­nar els seus DTS als països pobres, sobre­tot a l’Àfrica”, va defen­sar Macron. El pre­si­dent de la República Democràtica del Congo, Felix Tshi­sekedi, que també ocupa actu­al­ment la pre­sidència rotatòria de la Unió Afri­cana, va apro­var aquesta mesura, però va recor­dar que seria “insu­fi­ci­ent”, durant una com­pa­rei­xença con­junta amb el seu homòleg francès i la pre­si­denta del FMI, Kris­ta­lina Geor­gi­eva. “Ens hem reu­nit per inver­tir un procés de divergència, molt perillós, entre les eco­no­mies avançades i els països en vies de desen­vo­lu­pa­ment”, va recor­dar Geor­gi­eva.

Les prin­ci­pals potències van des­ti­nar el 25% de la seva riquesa per afron­tar l’impacte de la pandèmia, men­tre que els països afri­cans només van gas­tar el 2%, segons l’ FMI. A més, l’ajuda al desen­vo­lu­pa­ment va dis­mi­nuir l’any pas­sat de l’1%. Davant dels estralls econòmics que ja es pre­ve­ien l’any pas­sat per la Covid-19, el G-20 va deci­dir l’abril del 2020 una sus­pensió del paga­ment dels interes­sos del deute per als països afri­cans. La decisió ha tin­gut un impacte molt modest. Les arques públi­ques del Txad o Etiòpia estan a prop de la fallida i 39 mili­ons d’afri­cans podrien caure en l’extrema pobresa, segons el Banc Africà de Desen­vo­lu­pa­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.