Economia

Economia

La petja de Jordi Comas, en un audiovisual

Recuperar la justa tramuntana turística

La Fundació Comas recorda l’empenta de l’empresari per aixecar la destinació Girona-Costa Brava i la projecta vers els reptes de futur

La Fundació Jordi Comas Matamala reivindica que torni a bufar La tramuntana justa a escala turística a la Costa Brava i a la resta de la demarcació, ara amb un documental de 53 minuts que parteix de la base del llibre en què, amb idèntic títol, l’abril de 2013 diversos amics de l’empresari ja reivindicaven el seu rol de referent en l’aposta per prestigiar les comarques gironines i la marca Costa Brava-Pirineu a Catalunya i a l’exterior. Aleshores tot just feia mesos de la seva tràgica mort, però ara, una dècada després i sota la direcció del periodista Josep Puigbò, han volgut anar una mica més enllà: amb “reflexions per projectar el futur”, reivindicava la seva vídua, Carme Hospital.

El context de pandèmia va marcar la presentació, amb aforament reduït i retransmissió de l’acte. I marca el dia a dia de les preocupacions del sector turístic i hostaler, però el treball amplia el focus i ja aborda l’endemà de la recuperació, amb veus com ara la del socioecòleg Ramon Folch, que recorda que “l’espai és limitat”, com els recursos de les comarques gironines, i que la competència del sol i platja –i el “sexe i alcohol”, amb paisatge, que recordava el periodista i escriptor Pius Pujades d’aquells anys de l’eclosió de la Costa Brava– tenen moltes competències a la Mediterrània i a altres destinacions.

En el treball intervenen veus com les de l’economista Joan Cals, que als setanta ja reivindicava alguns principis ara inqüestionables en els Debats Costa Brava. O el biòleg Jordi Sargatal, que recordava que 40 anys després som allà mateix.

Entre els actius, un dels elements amb què arrenca el documental, amb l’Empordà com a terra de pas i acollida i la feina dels pioners –a banda de Comas, famílies com ara els Ensesa, Guitart, Duran i Mercader-Subirós– que l’exgerent de Costa Brava Centre, Martí Sabrià, defensa que han mantingut la destinació a ratlla del desembarcament de grans cadenes hoteleres, i amb un esperit de proximitat que té l’extensió en la gastronomia excel·lent. El xef Joan Roca presumeix que les comarques gironines són “el territori amb més estrelles Michelin per habitant”, però convida a continuar-hi gratant, perquè “la cuina del futur s’assemblarà més a la dels meus avis que a la de la meva mare”. S’hi afegeixen el vi, la pagesia que manté el paisatge, i l’oferta cultural, que l’exconseller Ferran Mascarell o el mecenes Antoni Vila Casas troben també necessària, amb festivals musicals, museus, carnavals o la cantada d’havaneres de Calella. Pel que fa a infraestructures, l’exconseller Quim Nadal creu que la xarxa viària ha millorat, amb dèficits al sud i el nord. I no tancava la porta a l’“utopia” d’un ferrocarril lleuger al Baix Empordà, però ben meditada i “sobre segur”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.