Economia

Desequilibris

Els alumnes de Harvard optaven per consultores, banca d'inversió o capital risc , i molt pocs eren atrets per la indústria

L'eco­no­mia espa­nyola pre­senta una gran con­tra­dicció: té dos dels bancs més grans del món –San­tan­der i BBVA– i al mateix temps una eco­no­mia total­ment desor­de­nada –“in sham­bles”– en l'expressió del Finan­cial Times, traduïda cari­ta­ti­va­ment. El pre­si­dent del govern cen­tral, Rodríguez Zapa­tero, a l'aca­bar els sis mesos de pre­sidència espa­nyola a la Unió Euro­pea, va posar com a model de l'eco­no­mia espa­nyola la for­ta­lesa d'aquells dos grans bancs. Al mateix temps, els seus socis comu­ni­ta­ris li recor­da­ven l'atur del 20 per cent.

No és bo que es donin aquests dese­qui­li­bris, ja que ori­gi­nen una frac­tura social entre uns quants pode­ro­sos i una població majo­ritària que busca feina. A més, el pre­si­dent espa­nyol es va obli­dar de dir que una bona part dels bene­fi­cis del San­tan­der pro­ce­dei­xen del Bra­sil, men­tre que en el cas del BBVA vénen de Mèxic. El dese­qui­li­bri es manté quan el qua­dern Fuera de Serie del diari econòmic Expansión ens pre­senta Daniel Entre­ca­na­les, germà del pre­si­dent d'Acci­ona –una de les grans empre­ses de la cons­trucció espa­nyo­les–, a la seva “espec­ta­cu­lar finca madrileña”, on pre­para una sub­hasta de 25 cavalls de pura raça per pri­mera vegada a Espa­nya.

En plena crisi econòmica, no hi ha res més con­tra­dic­tori com veure aquest empre­sari –amb una mare que es diu Domecq– pas­se­jant-se per la seva pro­pi­e­tat i ama­nya­gant un pollí preciós. Viu en un altre món o és que no té el sen­tit de la ver­go­nya? Suposo que la pri­mera afir­mació és la real. Es com­para sovint l'actual crisi econòmica amb la que s'inicià el 1929 amb el crac de la Borsa de Nova York.

Sem­blan­ces n'hi ha, però una diferència fona­men­tal entre les dues és que ales­ho­res una ter­cera part del pro­ducte inte­rior brut ame­ricà –els ingres­sos– es con­cen­trava en uns pocs milers de famílies, men­tre que ara, tant als Estats Units com a la Unió Euro­pea, la riquesa està molt més repar­tida. L'acció dels governs de la democràcia ha acon­se­guit reduir les diferències de renda, gràcies a la millora de les clas­ses menys afa­vo­ri­des.

Però hi ha notícies que fan mal. Una de les quei­xes més reproduïdes a la premsa mun­dial ha estat l'altíssim nivell de sala­ris o boni­fi­ca­ci­ons que han rebut uns ban­quers o direc­tius, que han resul­tat ser uns brètols o uns incapaços. També s'ha dema­nat mode­ració als empre­sa­ris eficaços però amb ingres­sos monu­men­tals. Sem­pre s'ha d'anar en compte a l'hora d'exhi­bir la riquesa, però en les actu­als cir­cumstàncies, més que mai. Els ingres­sos exces­sius s'han donat, sobre­tot, en el sec­tor finan­cer i en el de la con­sul­to­ria. La majo­ria abso­luta dels que es gra­du­a­ven a la Har­vard Busi­ness School –el model ame­ricà de totes les esco­les de nego­cis mun­di­als– opta­ven fins fa ben poc per una sor­tida pro­fes­si­o­nal diri­gida a la banca d'inversió, la gestió de fons d'inversió, el capi­tal risc o les empre­ses con­sul­to­res.

Ho feien perquè allí és on hi havia els grans sous. En canvi, l'eco­no­mia pro­duc­tiva, començant per la indústria, atreia pocs d'aquells talents.

I ara resulta que a casa nos­tra ens fal­ten engi­nyers, químics i matemàtics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia