L’AP-7 tindrà un 15% més de trànsit quan s’aixequin peatges
La Cambra de Comerç i la Diputació no volen que l’acabament de la concessió serveixi d’excusa perquè es paralitzin els projectes pendents de l’N-II
Reclamen també cinc noves sortides per al tram gironí de l’autopista
Un estudi de la Cambra de Comerç de Girona i la Diputació preveu un increment de trànsit del 15% en el tram gironí de l’AP-7 (des de la Jonquera fins a Maçanet de la Selva) quan s’aixequin peatges, l’1 de setembre. Aquest percentatge, però, és inferior al d’altres llocs de l’Estat on ja s’han aixecat barreres –com ara l’AP-7 entre València i Alacant, en què l’increment ha estat del 40,3%, o l’AP-1 entre Burgos i Armiñón, amb un augment del 31,2%– perquè “part dels efectes d’aquest canvi de fluxos ja s’han produït”. D’entrada, segons explica un dels autors de l’estudi, Pere Macias, per la circumval·lació gratuïta de Girona, on l’AP-7 té quatre carrils, però també per les restriccions del pas de camions per l’N-II i l’obligació que tenen de desviar-se per l’autopista. Macias creu que l’augment del trànsit no serà homogeni “sinó molt desigual”, i que anirà en funció dels trams ja que es notarà sobretot allà on l’N-II no transcorre desdoblada en paral·lel a l’autopista.
L’informe, que té el suport de la patronal FOEG i Asetrans, analitza també com canviarà la mobilitat al territori. I per millorar-la, fa diferents propostes que inclouen demanar la creació de cinc noves sortides a l’AP-7 (entre altres, una a Capmany i una altra a Figueres oest, que entronqui amb Vilafant). “A Barcelona, de mitjana, l’autopista té una sortida cada 5,4 quilòmetres, i a les comarques gironines, en canvi, aquesta distància augmenta fins als 7 quilòmetres”, concreta Francesc Ventura, un altre dels autors de l’estudi. Però, a més de crear més sortides, el treball planteja que es millorin els enllaços que ja existeixen i que se’n completin d’altres, perquè n’hi ha que tenen “deficiències notables”, com per exemple la sortida 1 de la Jonquera, que està incompleta, o la de Girona sud a Salt, que l’estudi reclama replantejar.
No s’ha d’oblidar l’N-II
La Diputació i la Cambra de Comerç, però també la FOEG i Asetrans, aprofiten per fer un crit d’alerta i reclamen a l’Estat espanyol que l’alliberament dels peatges no serveixi en cap cas “d’excusa” per oblidar l’N-II i paralitzar els projectes que hi ha pendents. Segons diuen, el corredor viari a l’àmbit de Girona només pot funcionar correctament amb dues vies de gran capacitat. Per això, el president de l’àrea d’ordenació del territori de la Cambra, i també d’Asetrans, Àlex Gilabert, reclama que l’N-II s’adapti “en funció de les necessitats de cada tram”. Per Gilabert els pressupostos estatals per a l’any vinent han d’incloure més partides per a l’N-II. Subratlla, per exemple, que cal desdoblar la ronda de Figueres, perquè ja està “col·lapsada” i l’alliberament dels peatges incrementarà la problemàtica. A més, com a president d’Asetrans, comenta que un cop l’AP-7 sigui gratuïta caldrà reformular les restriccions al pas de camions per l’N-II.
Empreses d’influència
L’estudi comptabilitza 649 establiments (cafès i bars, restaurants, serveis als transportistes i comerços) que estan situats en l’àmbit d’accés directe al corredor o a la seva zona d’influència. A la Jonquera (138), Sils (105), Riudellots de la Selva (96), Caldes de Malavella (85) i Fornells de la Selva (73) és on n’hi ha més. És per això que es recomana ser “especialment curosos amb l’impacte que el nou model de mobilitat tindrà sobre aquest teixit productiu, els seus treballadors i clients”.
Mobilitat sostenible
El treball analitza solucions per impulsar la mobilitat sostenible davant l’increment del trànsit que suposarà la fi dels peatges. Proposa impulsar el transport de mercaderies per ferrocarril, instal·lar plaques solars als espais lliures de l’autopista i electrolineres o crear un itinerari per a bicicletes al llarg del corredor de l’AP-7. També demana estudiar la viabilitat de crear un servei d’autobús ràpid que tingui parades a les diferents àrees de servei de l’autopista i que des d’aquí hi hagi punts de connexió amb altres línies de transport públic (regionals o internacionals).
I pel que fa als serveis als transportistes, es proposa potenciar l’accessibilitat a tres àrees logístiques que considera “estratègiques” (la Jonquera sud, Figueres-Llers i l’entorn de l’aeroport de Girona). La Diputació i la Cambra també diuen que caldrà revisar planejaments urbanístics vigents per adaptar-los a les noves necessitats del territori.
“No volem pagar només nosaltres”
El compromís del govern espanyol amb la UE de desenvolupar un sistema de pagament per l’ús de la xarxa viària d’alta capacitat podria implicar tornar a pagar per fer servir l’autopista. Però avui dia encara ningú sap com es traduirà aquest compromís. Podria adoptar diferents fórmules, des d’una vinyeta fins a un nou impost o un cobrament per vies concretes. I és aquí on empresaris, la Cambra i la Diputació alerten que en cap cas hauria de suposar que les comarques gironines “tornin a quedar perjudicades” i que sigui un dels pocs territoris on s’apliqui el pagament. “S’hauria d’aplicar un model que fos homogeni i que no discriminés per tipus de via ni per territori com ha passat fins ara”, va afirmar ahir el president de la Cambra, Jaume Fàbrega.