La nova classe mitjana (1936)

L’economista Manuel Reventós, professor de teoria econòmica de la Facultat de Dret i Economia de la UAB, guanyà, el 1936, el Premi Patxot amb Estudi econòmic i social de la classe mitjana (226 pàg.). L’any anterior, l’havia guanyat un altre professor de la UAB, el demògraf Josep A. Vandellós, amb un llibre esdevingut un clàssic que es publicà amb el títol L’immigració a Catalunya (B., 1935, 239 pàg.).

Tot i el seu indubtable interès –i el fet de ser guanyador d’un premi important-, el llibre de Reventós no es publicà en aquell moment. Ni entre els anys 1936 i 1939, en què es publiquen molts llibres catalans d’economia (incloses algunes traduccions d’alguns d’aquests llibres a l’anglès i a l’holandès), ni durant la dictadura (del 1939 al 1975) ni després.

Des de fa un temps, el mecanoscrit original del llibre és a l’Arxiu de l’IEC, on l’estant digitalitzant. És un primer pas. Es tracta d’un important estudi teoricopràctic (del 1936!) sobre un tema central: les classes mitjanes a Europa i a Amèrica. Un tema central per a l’anàlisi econòmica i per al debat polític, sobre el qual, a desgrat del seu indubtable interès, hi ha ben poca cosa publicada (segons es pot comprovar repassant el recent Diccionari d’economistes catalans).

Reventós s’acara a la definició teòrica i a l’estudi de l’evolució del que ell anomena classe mitjana amb un bibliografia (alemanya, belga, anglesa) impressionant i amb un bon coneixement de la realitat econòmica (facilitat, és clar, pel seu pas, el 1931, com a director general de Comerç del primer govern de la Segona República espanyola).

Una primera descoberta del llibre del 1936 és que, al costat de la classe mitjana antiga formada per (1) petits pagesos, (2) artesans (o menestrals) i (3) botiguers, s’ha anat configurant una nova classe mitjana. Aquesta nova classe està formada per (4) professionals lliures, (5) dependents o empleats d’empreses privades, i (6) funcionaris d’organismes públics.

Reventós analitza, una per una, aquestes sis classes mitjanes, tot posant en relleu allò que les diferencia i allò que tenen en comú. Allò que les fa retrocedir (que és l’embranzida demolidora del gran capitalisme, que les proletaritza i, curiosament, les necessita) i allò que les fa centrals: donen estabilitat, cohesionen i, alhora, innoven. Sense oblidar que “els escriptors d’utopies i els organitzadors de revolucions són homes de la classe mitjana” (pàg.108).

La idea de Reventós és que, a Europa, el 1936, la classe mitjana perd pes econòmic (el capitalisme per dalt i el sindicalisme per baix se la van menjant), però que, alhora, hi ha moltes propostes perquè tingui més pes polític. Els capitalistes (que l’han desgavellat) volen incorporar-la als seus rengles, i els socialistes obreristes en fan uns treballadors intel·lectuals anticapitalistes.

Reventós havia publicat el 1926 el primer estudi científic sobre el moviment obrer català del segle XIX. Després d’ell, molts altres estudiosos (tots, com Reventós, de classe mitjana) han anat publicant llibres sobre la classe obrera catalana i llibres sobre les burgesies a Catalunya. El que sorprèn és que no hi hagi llibres publicats sobre les classes mitjanes catalanes, tenint en compte que, a més del seu rol cultural, resulta que econòmicament i políticament tenien –i tenen, més que mai- un caràcter central.