Economia

Reforma i contrareforma

La història de la normativa laboral a Espanya, com la de tantes altres legislacions, és una història cíclica de reformes pel partit del govern i contrareformes quan guanya el partit de l’oposició. En certa manera aquesta és la lògica d’un sistema democràtic, però tantes vegades sembla que aquests moviments estan més marcats per la ideologia i el partidisme que per les necessitats socials i la voluntat de resoldre els problemes. Potser caldria arribar a un consens sobre les situacions econòmiques que cal adreçar i intentar arribar a solucions més àmplies que aguantin més de dues legislatures. Hi ha dos problemes contrastats del mercat laboral espanyol. D’una banda, l’elevada temporalitat, en comparació amb molts altres estats europeus, que té impacte no només en el benestar social dels treballadors, sinó també en la productivitat per a les empreses. D’una altra banda, l’altíssim nivell d’atur juvenil i la falta de llocs de treball amb remuneració competitiva per als joves. Dit això, sembla que les circumstàncies depassen àmpliament l’àmbit de la legislació laboral: els canvis en la normativa d’acomiadament poden tenir impacte en determinades persones o grups, però ja està demostrat que una legislació més laxa no crea llocs de treball per si mateixa, ni una legislació més estricta impedeix els acomiadaments quan no hi ha viabilitat econòmica de les empreses. Al final tornem sempre al mateix punt, una economia excessivament dependent de serveis de poc valor afegit no permet crear ocupacions de qualitat i les oportunitats que els joves necessiten. D’una altra banda, una joventut en què els índexs d’abandonament escolar també són molt més elevats que els d’altres països europeus no aconsegueix incrementar la productivitat laboral de les empreses, ni crear sectors de negoci que representin noves oportunitats per a ells mateixos. I val a dir que podem ser crítics, però de cap manera pessimistes. Estem en una economia occidental, competitiva i amb la capacitat de millorar si es prenen les accions adequades: suport decidit al sistema educatiu i suport a la iniciativa empresarial per crear un teixit d’alt valor afegit que pugui oferir oportunitats laborals de qualitat. Això depèn necessàriament de buscar consensos amplis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

El PIB de Barcelona supera per primera vegada els 100.000 milions

Barcelona

Les empreses d’ambulàncies s'enfronten al concurs més important

Barcelona
Javier Peña,
director de l’Escola Universitària de Disseny Elisava

“El disseny ha de posar l’usuari al centre, i aquest és avui el planeta”

Barcelona
Jaume Vilanova
President delegat del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya a Girona

“Amb un gestor administratiu el resultat obtingut serà el més beneficiós possible per al contribuent”

Quines són les grans empreses que atenen les urgències a Catalunya?

barcelona

365 Obrador vol captar altres públics amb noves marques

Barcelona

Datarmony inicia l’expansió internacional a Xile

Barcelona

El debat per internalitzar el servei, en suspens

barcelona
economia

Pacte a Freixenet per l’ERTO que afecta 615 treballadors

barcelona