Sala-i-Martín acoloreix la crisi

L’economista Xavier Sala-i-Martín veu factible la sortida de la crisi desfermada per la Covid-19 simplement amb una dosi addicional de paciència dels empresaris i, sobretot, dels polítics i dirigents del Banc Central Europeu i la Fed, l’homòloga dels Estats Units. La inflació desfermada és una de les amenaces que pesen en l’escenari mundial, però la clàssica recepta d’apujar tipus d’interès, enmig de l’endeutament general d’estats, famílies i, no tant, de les empreses que encara resisteixen, podria contenir la pujada de preus, però amb costos pitjors que l’amenaça. “Si els governs no maten l’economia, quan hagi passat tot això, podrà tornar a sortir disparada”, va gosar pronosticar, amb una recuperació similar a la dels “feliços anys vint” del segle passat, després de la I Guerra Mundial i la pandèmia de grip del 1918.

El professor de Colúmbia ha aprofitat el parèntesi docent a l’altra banda de l’Atlàntic, pel Dia d’Acció de Gràcies ianqui, per tornar uns dies a Catalunya, i ahir va ser protagonista de la represa dels Debats d’Economia a Aiguablava, promoguts per la Cambra de Comerç de Palamós i l’Ajuntament de Begur. Amb una llampant americana vermella, va posar un color diferent al nom del paratge i a la grisor dominant del temporal. Ben mirada, la recepta de l’economista és similar a la dels pescadors quan fa una llevantada com la d’ahir. Esperar que amaini, i el paisatge que es divisava des del Parador, amb una mica de sort, encara serà més bonic després.

La qüestió és que Sala-i-Martín creu que la inflació, en bona mesura, ve dels costos energètics i de les cadenes de producció i distribució trasbalsades per onades pandèmiques que han forçat confinaments aquí i allà. Ports xinesos tancats mesos; vaixells que no poden descarregar peces a temps i recollir productes cap a la següent ruta alhora. I tot plegat, mentre aquí, per exemple, ens firem amb nous portàtils per teletreballar o televisors més grans “per passar l’estona mentre no podem sortir de casa”. Una dada amb la qual va sustentar la tesi: les taxes de transport de mercaderies per mar, disparades fins al pic del 7 d’octubre, fa un mes i mig, han tornat aquesta setmana a nivells prepandèmics. És només una magnitud, però es podria extrapolar.

L’economista va dir que la crisi ha fet accelerar canvis de tendències, com ara el teletreball o la no presencialitat –recordava que ha coincidit amb molts catalans en vols de Barcelona a Nova York “per a reunions d’una hora” amb un client–. Hi ha una altra derivada, la de recuperar el control sobre la producció de material sanitari o alimentari, o fins i tot de tecnologia, una “oportunitat d’or” per als països que estiguin a punt, i que encarirà articles respecte al paradigma de la Xina com a fàbrica global, però que pot generar ocupació i salaris més elevats. Per concloure, va parlar de la quarta revolució industrial, una altra crisi en forma de canvi, però que va recomanar acceptar des de l’“adaptació”, no pas per una oposició que va comparar amb el ludisme dels obrers que cremaven màquines al segle XIX. I, entre les respostes a preguntes, va qualificar d’“estafa piramidal” el sistema de pensions i va desaconsellar invertir en criptomonedes: “Sé que petaran perquè el taxista m’ha preguntat què passarà amb els Bitcoins”, que més que divisa per pagar té un ús especulatiu, va dir.