Turisme esportiu: molt camp per córrer

El turisme esportiu ja era abans de la pandèmia un segment a l’alça, i ara que les fronteres de restriccions s’alcen un dia aquí i un altre allà, i que moltes persones han descobert o recuperat l’activitat física com a afició, és una doble oportunitat per als empresaris del sector i les destinacions –grans o petites–. Per divulgar-lo, l’Agència Catalana de Turisme i l’Organització Mundial del Turisme (OMT) de les Nacions Unides han organitzat la primera edició del Congrés Mundial de Turisme Esportiu, que va començar ahir a Lloret de Mar i s’acabarà avui. En les primeres ponències, que es van dur a terme ahir, es va concloure que la Covid-19 no ha alterat creixements, cada cop que hi ha hagut desconfinaments, i que és una bona opció per desestacionalitzar l’ocupació de llits i la demanda de serveis com ara la restauració. Els clients poden anar des d’esportistes professionals –en competicions o estades d’entrenament amb condicions climàtiques més benignes– fins als amateurs –d’infantils a jubilats–, passant pels familiars, esportistes aïllats que cerquen experiències pel seu compte o el públic dels grans esdeveniments i competicions.

El pastís mundial, segons el consultor neozelandès Terry Stevens, va fer moure 800.000 milions de dòlars a tot el món l’any 2019, i “no té límits”. La Covid-19 ha estat un sotrac considerable, però allà on han tornat a la “nova normalitat”, els usuaris s’han disparat. Des dels Estats Units, un altre dels ponents, Tim O’Donoghue, destacava que al seu comtat, on hi ha els parcs de Yellowstone i Grand Teton, amb cinc i quatre milions de visitants el 2019, respectivament, les xifres han crescut un 20% després de la primera fase de la pandèmia, i sense estrangers.

La tendència a l’esport i les escapades rurals és extrapolable a Catalunya. Aquí també s’han salvat temporades, a excepció de Barcelona capital, amb públic de proximitat. I l’esport i les activitats físiques –des de l’excursionisme fins a l’escalada, passant pel caiac i el ciclisme– en espais naturals, o disciplines de nova generació, com ara el paddle o el break dance, fan moure cada cop més públic, amb permís de triatlons o maratons massives.

Des de l’associació internacional turística Skal, Lavonne Whitman destacava que la generació de joves nascuts a partir del 1996 i practicants d’esport ha començat a viatjar en plena pandèmia i demanen un nou model, amb menjar sa i llocs per entrenar-se o practicar l’esport. I des de Malta, illa mediterrània i alhora estat, Leslie Vella destacava que, a més del sol i platja i el submarinisme o l’snorkel, estan allargant estades amb altres activitats, com ara l’escalada o el senderisme, durant tot l’any. És una oportunitat per generar nous llocs de treball, amb formació, i “un porter mediocre pot esdevenir un gran monitor de tennis”, defensava Stevens, enmig de les veus que demanaven que administracions i empreses planifiquin formació i ajuts per a la reconversió d’establiments.