Economia
La confraria de pesca de Tossa vol perdurar
La Generalitat va anunciar que els volia reconvertir en associació cultural, però els darrers pescadors es resisteixen a enterrar l’entitat
Tot i no tenir port, diverses embarcacions continuen treballant des de Sant Feliu o Palamós
La direcció general de Pesca del Departament d’Acció Climàtica i l’Ajuntament de Tossa van anunciar fa poc més d’un any un acord per reconvertir la confraria de pescadors de Tossa en una entitat cultural marinera, dins de la nova Estratègia Marítima de Catalunya 2030, i els prometien suports econòmics –per via del mecenatge– per fer activitats divulgatives. La confraria, però, no hi està d’acord, i l’ara alcalde, Ramon Gascons, s’hi ha pronunciat en contra.
El patró major de la confraria, Jordi Rabassa, diu que es nega “a signar l’acta de dissolució” d’una entitat que conserva testimonis, segons explica, de més d’un segle. L’activitat pesquera dels tossencs és minsa, admet, però resisteix sense port propi. Mantenen una flota d’entre 4 i 5 embarcacions concentrada majoritàriament al port de Sant Feliu de Guíxols, i una amb base al moll pesquer de Palamós, especialitzades sobretot en les arts menors i la pesca artesanal.
Tant Rabassa com el seu germà Pere admeten que no hi ha relleus, però que és la seva professió, i defensen que resisteixen sense subvencions. “Fa anys que no rebem ni un euro públic; sortia més cara l’auditoria que els diners per pagar la impressora o l’assignació al secretari”, lamenta el patró major. Hi veu una qüestió d’eliminació de burocràcia, però lamenta que vulguin fer-los desaparèixer “mentre es promociona el quilòmetre zero i la pesca artesanal”. De moment, però, no tenen cap més notícia sobre el pas a associació cultural i continuaran centrant-se en les campanyes del sonso, la tonyina o la llagosta, mentre el local de Tossa serveix com a magatzem o per reparar arts, xarxes i estris.El municipi ha estat una vila pesquera des de temps immemorial, amb una primera referència històrica el 1763. L’any 1950, Tossa de Mar tenia 87 embarcacions de pesca, sobretot teranyines de peix blau, que donaven vida a 14 fàbriques de salaó. L’eclosió del turisme els anys cinquanta i seixanta va comportar la transformació radical d’aquesta indústria tradicional en favor dels serveis.