Alerten de l’increment dels “desnonaments silenciosos”
Diuen que el nombre de persones que perden l’habitatge es manté constant perquè els silenciosos no compten
Adverteixen de l’estigmatització que suposa per als menors quedar-se sense sostre
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Girona-Salt assegura que hi ha un increment del que anomenen “desnonaments silenciosos” a la demarcació de Girona. Es tracta de persones que marxen just abans que la comitiva judicial i la policia arribin al lloc per executar el desnonament per anar a ocupar un altre habitatge desocupat. I així successivament. El problema és que, segons la portaveu de la PAH Girona-Salt, Marta Afuera, per poder entrar en un altre habitatge “s’han de rebentar portes” i per poder-ho fer s’acaben “alimentant les màfies” que aprofiten per cobrar uns diners per obrir la porta d’un nou pis: “El més dramàtic és que aquests diners els han de treure de la seva pròpia alimentació o de coses essencials com ara la higiene.”
Marta Afuera assegura que les xifres oficials de persones que es queden sense habitatge a la demarcació es manté constant aquests darrers anys perquè els silenciosos no “formen part de les xifres oficials”. Hi ha, però, segons Afuera, una diferència brutal de desnonaments amb relació a quan la PAH Girona-Salt va començar fa 10 anys i el que s’està produint ara, i el “nombre de persones que viuen en situació vulnerable a les comarques gironines és cada dia més gran”. Tot plegat ha fet, sempre segons Afuera, que la situació a les comarques gironines sigui de “col·lapse”, i per això demanen als ajuntaments gironins i als jutges que “actuïn” per evitar que es continuïn produint desnonaments.
La portaveu de la PAH també critica les sentències dels jutges que apliquen desnonaments en obert, aquells en què el procediment es pot portar a terme entre dues dates però no s’especifica el dia. Afuera recorda que no hi ha “cap article” de la llei d’enjudiciament civil (LEC) que tingui previst aquest tipus de procediment.
Estigmatització
Per la seva banda, la psicòloga Aina Monfort explica que s’estan trobant constants casos d’infants i adolescents que pateixen l’estigma en els seus entorns pel fet d’haver quedat sense llar. Monfort avisa que “hi ha una part de la societat malalta” i demana que es reflexioni sobre com seran aquests joves i aquests infants quan siguin adults.
Dos casos
En la roda de premsa que es va fer ahir al Col·legi de Periodistes de Girona, es van mostrar dos casos de grups familiars que tenen problemes.
L’un és amb relació a cinc blocs de pisos de Santa Coloma de Farners on viuen 34 adults i 26 menors i que fa sis mesos que no tenen aigua. Estan intentant, segons van explicar, des de fa vuit o nou mesos que els posin comptadors de l’aigua “perquè no volen viure gratuïtament sinó pagar el que es pugui en la seva mesura”. Segons van dir, malgrat que s’han reunit diverses vegades amb l’alcalde, Joan Martí, de moment només han aconseguit que s’instal·li una font davant dels edificis on van cada dia a omplir les ampolles.
L’altre cas és a Figueres, en concret a les cases de Vilatenim. Són 48 habitatges que ocupen unes 150 persones i que, asseguren els qui hi viuen, tenen cada dia “més por” per si vindrà la policia a fer-los fora o altres veïns que els escridassen sovint. “Ens diuen lladres i que venem droga i en canvi només és una situació social que ens ha arraconat i estem sobrevivint”, diuen.