Greus afectacions per les glaçades en una quarantena de cooperatives
Reclamaran ajuts directes per fer front a la caiguda dels ingressos
Les pèrdues, només a Ponent, podrien pujar a més de 400 milions d’euros
Una quarantena de cooperatives de les comarques de Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han vist afectades per les gelades de la setmana passada. Segons la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), aquestes entitats veuran reduïts dràsticament els seus ingressos pels danys en fruita dolça i ametlla ocasionats pel fred, i en alguns casos s’arribarà a davallades del 85%. A Ponent estan afectades 19 cooperatives del Segrià, 5 de les Garrigues, 3 de la Noguera i 3 més del Pla d’Urgell, mentre que a les comarques de Tarragona n’hi ha una desena més de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat o el Baix Camp. Per sectors productius, a 26 cooperatives el cultiu malmès és fruita (fruita de pinyol com ara préssec, nectarina i platerina, però també poma i pera), i en una quinzena més està en perill l’entrada d’ametlla. Només a Ponent, la gelada va afectar unes 50.000 hectàrees de fruita, amb danys que en alguns casos han arribat al 100% de l’explotació.
La FCAC s’ha reunit aquest dilluns amb aquestes cooperatives a Lleida i s’han reivindicat ajuts directes perquè puguin fer front a la forta caiguda dels ingressos que els vindrà sense posar-ne en perill la viabilitat. Ramon Sarroca, president de la FCAC, ha lamentat la “magnitud” dels danys provocats per una gelada “intensa i gens habitual” a l’abril, que ha provocat un mal irreparable als fruiters i ametllers en una extensa superfície del país. Sarroca s’ha mostrat especialment preocupat perquè davant d’una caiguda dràstica de l’entrada de producte, les cooperatives afectades tindran una forta davallada d’ingressos i es poden trobar amb dificultats per mantenir l’estructura de personal, i fins i tot la seva viabilitat.
En aquest sentit, la FCAC avança que les cooperatives agràries, tot i la caiguda de la producció, treballaran per mantenir la seva activitat comercial, amb el greuge afegit d’un increment de les despeses fixes per quilo de fruita confeccionada que afectarà la seva posterior liquidació. Per aquest motiu aposten perquè s’estableixin ajuts directes que facilitin fer front als costos fixos i evitin una possible implementació d’expedients de regulació d’ocupació, amb les afectacions que tindria per al territori.
Altres mesures reclamades serien l’avançament d’ajuts vinculats a les cooperatives, l’exempció del pagament de les quotes de la Seguretat Social de la cooperativa i els seus treballadors, la sol·licitud a l’Agència Tributària d’un pla d’amortització especial per reduir les amortitzacions pendents durant el període en què la producció es redueixi de manera significativa i que no s’apliqui el límit màxim, previst a la Llei 20/90 de règim fiscal, per a operacions amb tercers no socis sense perdre la condició de cooperativa especialment protegida.
A Catalunya hi ha 37 cooperatives agràries de fruita dolça que produeixen el 45% del total de la fruita de pinyol i el 34% de la fruita de llavor. Les 73 cooperatives de fruita seca produeixen el 75% del total català d’ametlla.
Visita de Borràs
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha visitat també avui a Arbeca, a les Garrigues, algunes de les finques afectades per les gelades, i s’ha reunit amb alguns dels alcaldes dels municipis afectats de la zona, així com representants del sector fruiter de les comarques de Ponent, per conèixer de primera mà l’afectació en el sector agrícola. Els afectats han ressaltat la necessitat d’optimitzar la gestió dels mecanismes de suport al sector. La visita de Borràs s’ha fet aprofitant la inauguració de la XXXI Setmana Medieval de la Floresta.
Reunió de representants comarcals de Catalunya i la Franja
Precisament, representants comarcals dels territoris de Ponent i la Franja afectats per les gelades s’han trobat avui a Fraga (Baix Cinca) per fer front comú per reclamar de forma conjunta solucions sobre els danys a l’agricultura. L’objectiu de la trobada és traslladar als respectius departaments provincials i governs autonòmics aquestes peticions davant unes pèrdues en fruita dolça que en el cas de la demarcació de Lleida podrien pujar a més de 400 milions, i a l’Aragó, a uns 300. A la trobada hi han assistit el president de la comarca del Baix Cinca, Marco Ibarz; el del Cinca Mitjà, José Ángel Solans; el de la Llitera, Josep Antón Chauvell, l’alcaldessa de Casp i diputada provincial de Saragossa, Maria Pilar Mustieles, el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, el del Pla d’Urgell, Rafel Panadès, el vicepresident del de les Garrigues, Olegari Alberich, l’alcalde de la Granja d’Escarp, Manel Solé, així com l’alcalde d’Almudafar, Óscar Moret. A banda de posar de manifest els greus danys i la gran afectació de les gelades, amb pèrdues d’entre el 80 i el 100% en moltes explotacions de fruita dolça i ametller, també han constatat que la problemàtica anirà més enllà, ja que a les explotacions agràries hi subsisteixen altres empreses auxiliars, com ara fabricants de caixes, embalatges o productes fitosanitaris que depenen de la campanya de la fruita. Els assistents han mostrat la seva preocupació per l’afectació directa que l’afectació té sobre la població i també la que tindrà per a la despoblació, ja que sense una economia forta que doni suport al sector serà difícil fer que la gent no marxi de les zones rurals.
De fet, s’ha recordat que enguany és el segon any consecutiu que hi ha una gelada que afecta les mateixes zones, per la qual cosa s’interpel·larà directament la Generalitat i el govern d’Aragó. També s’ha parlat de la impossibilitat de sol·licitar més crèdits per part dels agricultors, que ja estan “ofegats” amb els que tenen, i s’ha posat de manifest que les assegurances agràries són poc realistes i no s’adapten a les explotacions, per la qual cosa no hi ha un “incentiu” perquè es contractin. Les dues parts, tant la catalana com l’aragonesa, han acordat dur a terme un intercanvi d’informació sobre les afectacions, tant d’enguany com del 2021, per redactar un acord comú beneficiós per al territori, ja que s’entén que, en aquest aspecte, “les fronteres no existeixen”. Entre les reivindicacions comunes hi ha la possibilitat de fer ERTOs per mantenir treballadors; poder demanar ajuts directes; introduir millores en les assegurances, a fi de revisar per exemple el 30% de la franquícia de l’assegurança, i que la PAC no sigui discriminada en aquest tipus d’ajuda.
