Economia

Àsia

La greu crisi de Xi

L’impacte del confinament total de Xangai, de 25 milions d’habitants, podria arribar als 58.000 milions mensuals, la pitjor crisi del mandat de Xi Jinping

La greu situació a la capital econòmica referma l’estratègia “zero covid”, però posa la Xina en risc de recessió

Arriben escenes de terror de gent reclamant menjar, i gossos i gats apallissats fins a morir

Rècords dia­ris de posi­tius de la covid i de casos asimp­tomàtics. Gent gran inca­pa­ci­tada per acce­dir als ser­veis més bàsics. Pares forçats a sepa­rar-se dels seus fills en ser por­ta­dors del virus. Homes, dones i anci­ans agre­dits per agents sani­ta­ris als car­rers o en residències pri­va­des. Gos­sos i gats apa­llis­sats amb pals fins a la mort. Ciu­ta­dans con­fi­nats a les seves residències cri­dant “Volem men­jar” o “Volem lli­ber­tat”, men­tre d’altres s’orga­nit­zen per acon­se­guir cobrir les seves neces­si­tats més bàsiques. Aquesta és la foto­gra­fia de Xan­gai des de les xar­xes soci­als xine­ses, en el que podria esde­ve­nir la pit­jor crisi des de l’inici del man­dat del pre­si­dent xinès, Xi Jin­ping, el 2012.

A mesura que gran part del món comença a fer els pri­mers pas­sos per superar la pandèmia, les esce­nes apo­calípti­ques i de ter­ror que s’estan fil­trant de la ciu­tat més glo­bal de la Xina han fet can­viar d’opinió fins i tot els ciu­ta­dans que abans eren ferms par­ti­da­ris de l’estratègia “zero covid”, dis­se­nyada i man­tin­guda pel pre­si­dent Xi per trac­tar d’eli­mi­nar el virus. Alguns d’aquests resi­dents de la ter­cera ciu­tat més gran del pla­neta i capi­tal econòmica de la Xina asse­gu­ren que aquesta “cura” que aplica el Par­tit Comu­nista és pit­jor que la malal­tia. I aquesta crisi sense pre­ce­dents arriba just pocs mesos abans de forçar un ter­cer quin­quenni de man­dat sense pre­ce­dents en la Xina moderna.

Mal­grat la greu situ­ació que fa més d’un mes que viuen els 25 mili­ons d’habi­tants de la ciu­tat, Pequín no ha modi­fi­cat ni un mil·límetre la seva “eli­mi­nació dinàmica de la covid-19”. Ans al con­trari: aquesta set­mana pas­sada, el pre­si­dent va insis­tir que la Xina havia de com­plir la seva estricta política pro­me­tent als con­fi­nats que la per­sistència gua­nyarà al final. “Hem de per­sis­tir posant les per­so­nes per sobre de tot, la vida per sobre de tot... Hem d’adhe­rir-nos a la pre­cisió científica, a la dinàmica zero covid”, va dir Xi durant una visita a l’illa de Hai­nan.

Però les con­seqüències econòmiques que resul­ten dels con­fi­na­ments mas­sius, tan­ca­ments de fàbri­ques i sus­pen­si­ons d’ope­ra­ci­ons comer­ci­als que estan patint una part impor­tant de les ciu­tats ori­en­tals de la Xina ja s’estan començant a notar. Dime­cres de la set­mana pas­sada es va fer públic que les impor­ta­ci­ons de la Xina van caure al març per pri­mera vegada en 19 mesos. A més, també dime­cres es va publi­car que el crei­xe­ment xinès podria veure’s limi­tat al 5% el 2022, després que el pro­ducte inte­rior brut (PIB) decreixés un 4,4% segons diver­sos ana­lis­tes. L’any ante­rior s’havia expan­dit un 8,1%. A més, alguns inves­ti­ga­dors con­sul­tats per diver­sos mit­jans asse­gu­ren que les mesu­res com el con­fi­na­ment de la ciu­tat de Xan­gai podrien cos­tar més de 58.000 mili­ons d’euros al mes, fet que no aju­da­ria a la recu­pe­ració econòmica post­pandèmia.

Tot i aques­tes dades i que el Par­tit Comu­nista manté un estricte con­trol de la cadena de poder, les crítiques ciu­ta­da­nes podrien sos­ca­var la cre­di­bi­li­tat de Xi per pro­cla­mar que la seva estratègia anti­co­vid-19 és la prova del model supe­rior de gover­nança. Aquesta és una de les jus­ti­fi­ca­ci­ons que empra el lider xinès per man­te­nir-se en el poder. El Minis­teri d’Afers Exte­ri­ors de la Xina ha cri­ti­cat sovint els Estats Units i Europa per haver permès tan­tes morts, tot i que ha dit que la política de Xi era “irre­pren­si­ble”.

Aques­tes crítiques dels ciu­ta­dans de Xan­gai també podrien ins­pi­rar altres ciu­tats a resis­tir els con­fi­na­ments i altres mesu­res estric­tes impo­sa­des per com­ba­tre el virus. La província del nord-est de Jilin, un dels cen­tres agrícoles i de fabri­cació d’automòbils de la Xina, també ha estat tan­cada durant gai­rebé un mes. Els seus resi­dents es van quei­xar a les xar­xes soci­als d’haver-se que­dat sense ali­ments, medi­ca­ments con­tra el càncer i per assistència d’infants i gent gran.

La situ­ació podria empit­jo­rar a altres parts del país al llarg dels pro­pers dies i set­ma­nes, si per­sis­teix l’ele­vat nom­bre de casos de la covid. Actu­al­ment és als seus nivells més alts des que el virus va sor­tir a la llum per pri­mera vegada a Wuhan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia