Economia

Compte enrere

El futur del Prat

El futur de l'Aero­port de Bar­ce­lona passa, segons el con­sens de les admi­nis­tra­ci­ons i de la soci­e­tat civil de Cata­lu­nya, per ser un hub de con­ne­xi­ons inter­con­ti­nen­tals que arribi, sense esca­les i amb regu­la­ri­tat, als prin­ci­pals cen­tres econòmics del món. Demà AENA farà ofi­cial l'assig­nació d'espais de la nova ter­mi­nal sud (T-Sud) del Prat, per la qual pas­sen mol­tes de les espe­ran­ces de volar més enllà d'Europa.
El pro­fes­sor de teo­ria econòmica de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB) Ramon Tre­mosa i Bal­cells explica que "un ges­tor inde­pen­dent reserva les ter­mi­nals a les quals arriba el TGV -com la T-Sud- per als vols inter­con­ti­nen­tals". En canvi, sem­bla que AENA repar­tirà els vols transoceànics per les dues ter­mi­nals.

Tre­mosa creu que una assig­nació des­fa­vo­ra­ble als vols inter­con­ti­nen­tals no crearà pro­ble­mes "a curt ter­mini, però si el Prat con­ti­nua amb els crei­xe­ments actu­als, la T-Sud se satu­rarà i no podrà aco­llir noves aerolínies". Així, creu que "el futur ges­tor ha de poder can­viar l'assig­nació, perquè AENA donarà el millor -la T-Sud- als seus" i afe­geix que, si es com­pleix el que tot­hom apunta, que es repar­tirà entre les ali­an­ces Oneworld -Ibe­ria i Bri­tish Airways- i Star Alli­ance -Spa­nair i Luft­hansa-, amb espai per a les low cost Vue­ling i Clickair, AENA mos­trarà "clara­ment el que vol que sigui el Prat: un aero­port de baix cost i ali­men­ta­dor de Bara­jas".

"No té lògica que Ibe­ria, que se'n va del Prat, sigui a la T-Sud, ni que hi hagi el Pont Aeri cap a Madrid", con­si­dera Tre­mosa. En canvi, asse­gura que Star Alli­ance sí que ha fet una aposta per ser-hi i que també hi hau­rien de ser Delta i Con­ti­nen­tal Air­li­nes, les com­pa­nyies que con­cen­tren més vols cap als Estats Units i que podrien que­dar-se a les ter­mi­nals actu­als perquè for­men part de l'aliança Sky Team, sense un repre­sen­tant espa­nyol fort.

Des del ter­ri­tori
Eli­senda Palu­zie, del Cen­tre d'Anàlisi Econòmica i per a les Polítiques Soci­als de la UB, creu que "fins que no es des­cen­tra­litzi la gestió, res no can­viarà", i que el hub passa perquè el Prat es ges­ti­oni des del ter­ri­tori, ja que AENA "pren les deci­si­ons pen­sant en les com­pa­nyies espa­nyo­les i no en el Prat". No obs­tant això, qüesti­ona que un ges­tor pri­vat sigui millor que un de públic: "La qüestió no és la pri­va­tit­zació: un agent pri­vat que ges­tionés molts aero­ports, com Fer­ro­vial al Regne Unit, seria com una AENA". La clau, per l'eco­no­mista de la UB, és si hi ha com­petència: "La gestió ha de ser indi­vi­dual perquè hi ha d'haver lli­ber­tat de com­petència".

L'engi­nyer Xavier Roig també diu que el més impor­tant és can­viar el model de gestió que desen­vo­lupa l'ens públic AENA perquè, segons asse­gura amb con­tundència, "arri­bem tard al hub, perquè ja n'hi ha un a Madrid i dos hubs tan a prop no en conec a cap lloc del món". A més creu que "el Prat no dóna més de si perquè és massa urbà, s'ha dei­xat edi­fi­car al vol­tant i no hi ha espai per a més pis­tes".


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.