Unió europea
Toc d’atenció de Brussel·les a l’Estat espanyol per l’elevat deute i el seu alt índex l’atur
La CE avisa que no tot es pot resoldre amb els fons europeus
L’executiu comunitari proposa mantenir suspeses les regles de dèficit i deute el 2023
La Comissió Europea (CE) toca de nou el crostó a l’Estat espanyol per l’elevat deute i l’alta taxa d’atur. L’executiu comunitari va publicar ahir la seva avaluació sobre l’estat de salut econòmic dels països membres i l’informe de l’Estat espanyol apunta a les clàssiques advertències dels últims anys: l’elevat deute públic i privat, l’alta taxa d’atur i els problemes de productivitat. L’Estat espanyol continua formant part del grup de països amb desequilibris macroeconòmics, entre els quals també hi ha Alemanya, França o Portugal, i per això Brussel·les demana “una política fiscal prudent” el 2023.
En la recepta cap a la sostenibilitat fiscal, Brussel·les reclama al govern espanyol que limiti el creixement de la despesa corrent, però no la inversió, que apunta que és necessària especialment en la transició verda i digital. “Consolidació gradual, inversió i reformes” és la fórmula defensada per la Comissió Europea per millorar les vulnerabilitats de l’economia espanyola.
A més, l’executiu comunitari adverteix de reptes a llarg termini per a la sostenibilitat. “La vinculació de les pensions a la inflació augmentarà la despesa en pensions”, avisa la Comissió Europea, que considera una “font de vulnerabilitat” l’elevat endeutament públic.
L’examen a l’economia espanyola detecta altres deures pendents. El document adverteix la segmentació del mercat de treball i de l’elevada desocupació, especialment entre els joves. També apunta a un endeutament de llars i empreses que considera “excessiu” perquè es manté per sobre dels nivells previs a la pandèmia.
A més, Brussel·les avisa que no tot es pot resoldre amb els fons europeus: “Espanya afronta reptes addicionals que no estan suficientment coberts en el pla de recuperació”.
El xoc econòmic per la guerra d’Ucraïna ha trasbalsat els plans de la Comissió Europea. El segon cop a l’economia de la UE en dos anys ha portat l’executiu comunitari a actuar i ahir va proposar mantenir les regles de dèficit i deute suspeses el 2023.
Abans de l’esclat de la guerra, s’aferrava al creixement i les bones previsions econòmiques per defensar que es tornessin a aplicar a partir de l’any que ve, però les projeccions s’estan enfosquint. “Estem lluny de la normalitat econòmica”, va assenyalar l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, en la compareixença per analitzar la situació econòmica i fiscal de la UE. L’augment de la incertesa, els preus de l’energia i les disrupcions en la cadena de subministrament han portat la Comissió Europea a canviar el guio. Això sí, Gentiloni va advertir que la barra lliure per gastar ara ja no pot ser il·limitada.
L’aval de l’Eurogrup
“És una mesura important.” Així va definir el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, la decisió de la Comissió Europea (CE) de mantenir suspeses les regles de dèficit i deute l’any que ve. Després de la reunió dels ministres de Finances de la zona euro, Donohoe va anunciar l’aval de l’Eurogrup a la mesura, però va avisar que “no canvia” el consens sobre la necessitat de retirar els estímuls a l’economia tan aviat com sigui possible.
“Hi ha un ampli acord que ens hem d’esforçar per assolir la sostenibilitat fiscal tan aviat com sigui possible”, va remarcar Donohoe.
El llum verd de l’Eurogrup a la mesura, va dir el seu president, admet que la guerra d’Ucraïna tindrà “un impacte” en l’economia de la zona euro en el curt termini i que cal tenir una política fiscal “àgil” que “respongui als nous esdeveniments”. Per adaptar-se a la nova decisió, els titulars de Finances debatran el mes de juliol que ve quina ha de ser la política pressupostària per a l’any que ve.