EL DELFÍN VERDE
TORROELLA DE MONTGRÍ
El càmping ‘resort’ de més extensió de l’Estat espanyol
Els propietaris dels càmpings catalans anaven junts a les fires internacionals per captar clients i totes les reserves s’havien de fer a mà
L’establiment estava molt apartat, era de difícil accés i els camins eren de terra
Els turistes hi feien estades d’entre un i dos mesos
Miquel Vilaplana, un emprenedor de Barcelona que havia heretat uns terrenys a Mas Pinell al Parc Natural del Montgrí –“poc valorats, perquè estaven prop de la platja”– va decidir a principis dels anys seixanta, juntament amb tres socis més construir-hi un càmping. Es va inaugurar el 1962. No va ser el primer de Catalunya i la idea de muntar-lo era aprofitar que els turistes estrangers començaven a venir al país buscant sol i platja, espais verges i paradisíacs i una moneda amb què, amb el canvi, els sortia tot “rebentat de preu”.
Van començar construint els serveis mínims: una recepció que “era una petita habitació senzilla”, un bar i grans esplanades on s’instal·laven les tendes i les caravanes, segons explica l’actual director d’El Delfín Verde, Antonio Bros, casat amb Mari Paz, neta de l’impulsor de l’establiment. I per donar a conèixer la instal·lació els propietaris dels càmpings anaven junts a les fires internacionals i allà captaven els clients. Les reserves s’agafaven totes a mà i “tornaven a casa amb un plec de papers amb les dades dels clients” que uns mesos després havien de passar les vacances a les seves instal·lacions.
I com que El Delfín Verde quedava molt apartat de qualsevol indret habitat, era difícil d’arribar-hi i amb carrers sense asfaltar, Vilaplana es va encarregar de fer instal·lar tota una sèrie de cartells a la vora dels camins on s’anava anunciant la distància que faltava per arribar-hi: “ja queda poc” o “falta menys per arribar-hi” i tot això en diferents idiomes.
Ja amb els primers clients a la demarcació –tots estrangers, perquè els catalans en aquells moments no anaven de càmping– els quatre socis van decidir construir un bloc de sanitaris i dutxes i un petit escenari per fer-hi espectacles a les nits on majoritàriament s’hi feien balls folklòrics i més endavant s’hi va construir un petit supermercat. “A partir d’aquí tot va anar creixent fins a arribar al que és actualment El Delfín Verde, un càmping de 36 hectàrees, que està considerat el més gran de l’Estat”, explica Bros. Amb els anys, l’empresa va passar a ser únicament de la família Vilaplana perquè els altres tres empresaris van decidir trencar la societat.
Ja des dels inicis el principal client del càmping era el turista holandès –encara ho és el 60% dels clients–, però també francès, alemany i belga. Les estades eren molt llargues –entre un mes i dos mesos– perquè “estaven encantats amb el clima d’aquí”.
Ara fa onze anys, Antonio Bros va entrar en el negoci com a director general i substituint un director extern. Ara el càmping és espectacular i amb l’entrada de Bros l’establiment va passar de càmping a resort. Disposa de 800 bungalous i unes 800 parcel·les de càmping i compta amb unes instal·lacions que “recreen paradisos naturals, perquè les famílies se sentin com si estiguessin a la Polinèsia, Bora Bora, les illes Maldives o el continent africà.
L’espai disposa d’un gran parc aquàtic amb quatre piscines i més de 35 tobogans. També ofereix quinze piscines temàtiques que s’han construït entremig dels bungalous. La seva gamma de allotjament inclou bungalous de diferents tipus, en zones amb jardins, piscines temàtiques, cascades, animals tematitzats, sense circulació de vehicles i completament equipats. Entre les darreres novetats, segons explica Bros, son els bungalous Namíbia, una zona africana de luxe amb bungalous de fusta.
El Delfín Verde compta amb quinze establiments de restauració amb cuina mediterrània, asiàtica, mexicana, italiana però també hamburgueseries, un espai per fer graellades o dos bars dins l’aigua, entre d’altres, a més d’un supermercat, que és “tan gran com el d’una ciutat” ja que té una extensió d’uns 1.000 metres quadrats. Lògicament, al complex no hi podien faltar una zona esportiva amb camps de futbol, pistes de tennis, pàdel, bàdminton, bàsquet, petanca, vòlei platja i minigolf. I pel fet d’estar a primera línia de mar, l’espai permet que el client pugui gaudir d’activitats nàutiques des de la platja, com ara submarinisme o motos d’aigua. Al llarg del dia també es fan activitats per a tots els públics: per als més petits: manualitats, jocs, festes a la piscina i dies temàtics; clubs esportius per a mainada de vuit a dotze anys i un club teen per a adolescents amb classes de dansa, tornejos de futbol i ball sense alcohol. A la nit es fan espectacles per a tots els públics.
El càmping compta amb 376 treballadors. Actualment la nacionalitat del client és variada. El principal és l’holandès i “d’aquí el català i el basc”. La mitjana d’estada del client és d’onze dies –en parcel·les unes dues setmanes– i “és client molt fidelitzat”, fins al punt que n’hi ha cinc, tots ells holandesos, que des de fa més de cinquanta anys els visiten cada estiu. “I per agrair la fidelitat dels clients i incentivar que continuïn venint a casa nostra tots els clients que superin els 50 anys allotjant-se a El Delfín Verde tenen la seva estada gratuïta i els que han vingut 25 anys només paguen la meitat”, explica Bros, que assegura que és una manera de “retornar el que l’usuari ha fet per a nosaltres, perquè gràcies a ells som aquí”. El públic d’El Delfin Verde és familiar. “Tenim clients de la demarcació de Girona que venen dos i tres cops l’any cada temporada”, manté Bros.
Les darreres inversions que han fet són importants. “De fet cada any fem remodelacions; aquest any passat hem fet un espectacular barri de bungalous tematitzats amb els personatges de la pel·lícula El llibre de la selva”, explica el director.