“Ens costa lluitar contra l’intrusisme”

Des de finals del 2019, i en aquests moments som una cin­quan­tena d’asso­ci­ats. Ara, però, fem un canvi de tres càrrecs de la junta, però jo seguiré sent la pre­si­denta.

Fem d’ambai­xa­dors de la ciu­tat o del ter­ri­tori que visita la gent. Vull dir que som recep­tors i expli­quem al visi­tant el que vol conèixer amb l’objec­tiu que gau­deixi i que ho passi bé, però des d’una pers­pec­tiva d’un pro­fes­si­o­nal titu­lat.

Fatal. Amb l’agreu­jant que quan ens van con­fi­nar, el març del 2020, nosal­tres veníem de tem­po­rada baixa i el mes de març és quan es torna a reac­ti­var tot. Per tant, el tan­ca­ment ens va obli­gar a dei­xar-ho tot fins l’any següent. Vam pas­sar al zero abso­lut. L’any pas­sat, va ser un anar fent, però sense arri­bar al nivell d’abans de la pandèmia. Aquest any, però, comença a ser més bo.

No pen­seu que tin­guem molta i molta feina. No. En la nos­tra pro­fessió, pots tenir un dia de feia i dies que no facis ben res. A més, la gent va a última hora. Tret de les visi­tes que orga­nit­zen les esco­les, que són més en tem­po­rada baixa, i d’algu­nes agències de viat­ges, en ter­mes gene­rals el cli­ent nor­mal va a última hora. Gent que pot­ser arriba avui a Girona i vol fer una visita a la tarda. Actu­al­ment, no hi ha tanta pre­visió com havia abans. Fins i tot alguna agència de viat­ges o grups que con­trac­ten una visita per a un nom­bre deter­mi­nat de per­so­nes però que, a l’hora de la veri­tat, aca­ben venint la mei­tat.

Ja hi ha turisme estran­ger, però també fem visi­tes per a visi­tants cata­lans i de l’Estat espa­nyol. Una mica de tot.

Depèn. Tant tre­ba­llem amb agències que con­tac­tin amb nosal­tres com fem els cre­uers que arri­ben a Palamós o a Roses i els ofe­rim dife­rents visi­tes com ara a pobles medi­e­vals de l’Empordà, Dalí o a la ciu­tat de Girona. Però també fem cli­ents par­ti­cu­lars.

A través del telèfon o del cor­reu que tenim a l’asso­ci­ació.

Depèn de les inqui­e­tuds de cada per­sona o grup, però, en gene­ral, gau­dir d’una ciu­tat o d’una demar­cació que, d’entrada, molta gent ja sap que té molt de patri­moni i hi ha mol­tes opci­ons per fer, que li han comen­tat que la ciu­tat de Girona és molt agra­da­ble i que és molt fàcil conèixer-la cami­nant i sense grans com­pli­ca­ci­ons...

Sí. Van tri­gar més a entrar que a altres pobla­ci­ons, però també han arri­bat. Els free tours són gent que ofe­reix ser­veis de visi­tes o rutes gratuïtament i que només cobra la pro­pina que la gent els vol donar pel ser­vei que han ofert. Abans d’ini­ciar la visita, indi­quen que no tre­ba­llen per cap preu fix i que siguis tu qui valo­ris la feina que han fet. Però, és clar, efec­ti­va­ment, això és intru­sisme, perquè són guies que no estan titu­lats, no tenen acre­di­ta­ci­ons de guies ofi­ci­als. La gent els dona el que vol i, segu­ra­ment, al final aca­ben pagant el mateix que ens paga­rien a nosal­tres. En canvi, com que ells cobren pro­pi­nes, com més grans són els grups, més cobren. A Girona, hi ha un decàleg que diu que s’han de por­tar grups petits, i mol­tes vega­des això no ho com­plei­xen.

A nosal­tres ens costa molt llui­tar con­tra això, perquè hi ha una llei euro­pea que diu que al car­rer tot­hom pot expli­car el que vul­gui, i aquí és on topa la nos­tra lluita. És clar que una per­sona que ofe­reix un free tour no pot entrar dins d’un monu­ment a expli­car res, però el car­rer és molt gran. Nosal­tres piquem pedra amb l’admi­nis­tració i dema­nem que les lleis canviïn per poder pro­te­gir el col·lec­tiu, encara que sigui a escala local. Perquè, a vega­des, s’ha par­lat d’altres llocs d’Europa i hi ha molts espais que estan molt con­tro­lats i on només es pot entrar si ets guia ofi­cial. Això aquí costa molt, però no dei­xem de llui­tar, tant des de l’asso­ci­ació com també en l’àmbit dels guies de Cata­lu­nya, a través de l’asso­ci­ació Agui­cat. Inten­tem can­viar les coses.

Evi­dent­ment. Si vas al metge, vols que sigui titu­lat, no? Doncs si hi ha un pro­fes­si­o­nal que fa de guia ofi­cial vol dir que té una for­mació i paga uns impos­tos per tre­ba­llar fent de guia i uns autònoms.

Hi ha empre­ses de free tours glo­bals i d’altres que són més locals. S’anun­cien com a empre­ses que ofe­rei­xen visi­tes gratuïtes, però que, després, ser­vei­xen d’ham per a altres visi­tes que sí que cobren. Evi­dent­ment, no tot­hom fun­ci­ona així. Els qui fan això solen ser les empre­ses més grans, que fun­ci­o­nen inter­na­ci­o­nal­ment i que també ope­ren a la demar­cació.

Sí. És a tot arreu. A la demar­cació de Girona ha tar­dat més a arri­bar que a Bar­ce­lona, però hi ha arri­bat igual.

Això és un decàleg que s’ha fet des del con­sis­tori. Hi ha unes nor­mes escri­tes i no escri­tes que diuen que si pas­ses pel Barri Vell no pots anar amb grups grans i no pots uti­lit­zar un micròfon perquè moles­taràs els veïns que hi viuen. Això està pro­hi­bit. A nosal­tres mai de la vida ens hi veuràs, men­tre que d’altres sí que ho fan. Nosal­tres anem amb radi­o­guies i par­lem als visi­tants a través d’un micròfon petit; això fa que la gent que viu al Barri Vell no et senti i, per tant, no moles­tes a ningú amb el soroll. També inten­tem no atu­rar-nos en espais estrets o petits per no obs­ta­cu­lit­zar el pas a ningú. Hi ha tota una sèrie de punts que els guies ofi­ci­als seguim sem­pre per no moles­tar, perquè un dels grans pro­ble­mes del Barri Vell de Girona és que la gent hi viu i els has de res­pec­tar, mal­grat que nosal­tres estem fent la nos­tra feina. Grups petits, no entor­pir el pas, no cri­dar i no anar amb micròfons, entre d’altres.

A prin­cipi del 2019, l’Ajun­ta­ment de Girona va deci­dir can­viar la ubi­cació de l’apar­ca­ment d’auto­cars turístics de Beren­guer Car­nis­ser i s’havia d’anar al pavelló de Fon­ta­jau o a l’estació d’auto­bu­sos de Girona. La majo­ria anava a Fon­ta­jau i això volia dir que havies de tra­ves­sar tota la Devesa. Era massa lluny del cen­tre de la ciu­tat. Tot això és veri­tat que va pro­vo­car un cert males­tar entre els guies turístics, perquè algun havia per­dut algu­nes visi­tes per les molèsties de l’apar­ca­ment. Ara, però, amb l’abai­xa­dor que s’ha fet al Pont Major és fantàstic.

La veri­tat és que estem con­tents. L’únic pro­blema que hi ha és que, a vega­des, hi ha algun autobús que no ve de l’asso­ci­ació que s’hi ha estat més estona i els veïns se n’han quei­xat. Perquè, és clar, l’abai­xa­dor no només el fem ser­vir nosal­tres. Des de l’asso­ci­ació, tre­ba­llem perquè els auto­bu­sos que venen amb nosal­tres res­pec­tin les nor­mes.

Ara, després de la pandèmia, no hem tret res nou. Però, abans, cada any sí que hi havia visi­tes noves, no sabria dir quan­tes, mal­grat que no és fàcil treure nove­tats i que la gent res­pon­gui.

Un dels ser­veis que ofe­rim des de l’asso­ci­ació, a part de dig­ni­fi­car la nos­tra pro­fessió i donar-la a conèixer, són cur­sos que, evi­dent­ment, s’impar­tei­xen quan la feina baixa, des del novem­bre fins al març. Durant la resta de l’any, també tenim alguna visita, perquè hi ha les esco­les, però, lògica­ment, no tenim la mateixa feina que a l’estiu. Els cur­sos s’impar­tei­xen des de la uni­ver­si­tat o des del Museu de Girona. Són gent relle­vant i que sap de què parla, com ara Nolla i Sagrera.D’aquests cur­sos en fem diver­sos durant l’any.

Sí. Som prou guies. Un guia ofi­cial tant pot fer una visita a la ciu­tat de Girona com també a Besalú o al Museu Dalí de Figue­res. Estem tots prou pre­pa­rats per fer-ho, entre d’altres coses, perquè, com ja he dit abans, no dei­xem mai de for­mar-nos.

La Costa Brava, amb l’Escala, Tossa de Mar, Cadaqués, Empúries i Sant Pere de Rodes, pobla­ci­ons d’inte­rior, com ara Pera­ta­llada, Ripoll i Ullas­tret, i del Piri­neu de Girona, com és el cas de la vall de Núria i Sant Joan de les Aba­des­ses.