Economia

Un comerç de primer ordre

El 70% dels municipis catalans de més de 20.000 habitants disposen d’un eix comercial

La densitat comercial mitjana de les ciutats catalanes gairebé duplica la de Londres i és superior fins i tot a la de Manhattan

El comerç físic aguanta l’últim embat, la venda digital

A Catalunya hi ha 60.000 baixos comercials que estan buits

El 70% dels municipis catalans amb més de 20.000 habitants –que, de fet, és on viu el 71,8% de la població– tenen un eix comercial de primer ordre, amb 40 o més activitats comercials, una ocupació de més del 80% i una presència d’oferta de no quotidià superior al 30%. Ho diu el Mapa Comercial de Catalunya 2022, elaborat per l’observatori Eixos per a la Direcció General de Comerç, que ha analitzat el dinamisme comercial dels municipis amb més població del país. En les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants hi ha 164.086 locals actius, gairebé 149.534 dels quals són establiments comercials, i sumen gairebé 200 km² de superfície. La densitat mitjana de les àrees comercials de les ciutats visitades és de 473 establiments/km². És a dir, que de mitjana a les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants, que sumen un total de gairebé 5,6 milions d’habitants, hi ha gairebé tres establiments per cada 100 habitants.

A la ciutat de Barcelona (1,6 milions d’habitants), hi ha 53 km² de superfície comercial i la densitat mitjana és de 1.162 establiments/km². Hi ha gairebé quatre comerços per cada 100 habitants. És molt o és poc? Doncs en comparació amb altres capitals del món, déu-n’hi-do. A Londres, un pol comercial europeu i internacional de primer ordre, la densitat comercial és de 395 establiments/km², i Manhattan, el cor comercial de Nova York, presenta una densitat mitjana de 778 establiments/km². Conclusió: a la capital catalana, “la densitat comercial mitjana triplica la de Londres i pràcticament dobla la de Manhattan”. “Això demostra que som un país on el comerç és de vital importància, un comerç que vertebra i cohesiona el territori”, diu el director general de Comerç, Jordi Torrades, que recorda que a Catalunya tenim molt petit comerç i menys grans superfícies que, per exemple, a Madrid. “Aquí tenim 200 m² de grans superfícies per cada 1.000 habitants i a Madrid en tenen 400.” “El comerç al detall a casa nostra, que vol dir més varietat i més riquesa, està molt per sobre de la mitjana europea i espanyola”, especifica, tot i que admet que a Catalunya “fa anys que vivim un procés de certa concentració”.

El Mapa Comercial de Catalunya 2022 s’ha fet “després d’haver visitat, classificat i geolocalitzat 164.086 establiments comercials en 67 ciutats, entre el 2018 i el 2022, abans, durant i després de la pandèmia. El treball ha posat de manifest que gairebé la meitat d’aquestes localitats tenen almenys una àrea prime. En total, en aquests 67 municipis, hi ha 177 eixos comercials d’importància, per tant, en moltes localitats hi ha més d’un eix (a Barcelona, n’hi ha més de vint). “Un dels objectius d’aquest informe era prendre el pols al comerç i a la restauració catalans. Avaluar la salut i el dinamisme comercials de les ciutats estudiades i, de retruc, el de tot el territori català i també saber quants locals, quants baixos, hi ha buits”, manté el director general de Comerç. N’hi ha 60.000, segons aquest estudi.

Torrades assegura que, “si bé s’ha produït una rotació d’establiments en molts locals dels nostres eixos comercials, no s’ha traduït en tancaments”. Al centre de Barcelona, eix comercial de primer ordre, es pot veure el canvi físic dels comerços: moltes franquícies de grans marques internacionals han tancat, també ho han fet molts comerços històrics i tradicionals i, en canvi, han proliferat botigues per a turistes, que ja han tornat a la ciutat, i de productes més efímers i barats. “Això ha passat perquè és la zona 0 del turisme. Al Gòtic, hi viu poca gent i, naturalment, els comerços de quotidià han anat tancant, entre els quals molts d’històrics per donar pas a comerços enfocats al turisme. Durant la pandèmia en van tancar molts però ara tornen a obrir-se’n”, diu Torrades.

El secretari general de Comerç, parlant de la pandèmia, assegura que la consolidació de l’e-commerce no ha enfonsat el comerç físic, que ha demostrat “una gran resiliència”.

No quotidià

Gairebé una quarta part dels establiments comercials de les ciutats catalanes estudiades pertany al clúster del no quotidià: els equipaments per a la persona (12,5%), equipaments per a la llar (6,2%) i la cultura i el lleure (5,8%). “Com més alt és aquest índex de comerç no quotidià, més es referma que és un comerç d’atracció: la gent va a fer aquella compra més planificada i relacionada amb l’oci. Com més oferta de productes no quotidians hi ha en un carrer, més atractivitat.”

Precisament, i com a dada complementària i només perquè serveixi d’exemple, cal dir que, segons el Mapa de Llibreries de l’Estat 2022, elaborat per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (Cegal), hi ha un total de 2.977 llibreries a l’Estat, el 15,2% de les quals són a Catalunya, amb 453 botigues, el territori amb més llibreries (Madrid en té 402).

El Mapa Comercial 2022 ha servit per identificar zones en perill de viure desertització comercial o susceptibles d’acollir àrees de promoció econòmica urbana (APEU), que són àrees comercials organitzades de manera privada, però amb el suport de l’administració per governar-se i fer front comú a les seves necessitats. Les APEU funcionen des de fa molts anys en moltes ciutats europees i, aquí, després de molts anys de demanar-ho, ara ja s’ha aprovat per llei poder-les tirar endavant.

LES XIFRES

67
municipis
de més de 20.000 habitants a Catalunya integren el 71,8% de la població. Hi ha 164.086 comerços.

LES FRASES

1.162
establiments/km²
és la densitat que registra Barcelona. A Nova York, la densitat és de 778/km².
S’ha produït una rotació d’establiments en molts locals dels eixos comercials que no s’ha traduït en tancaments
El comerç físic ha aguantat bé l’embat de la pandèmia, en què la compra en línia es va desbordar
Jordi Torrades
director general de Comerç
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.