Economia

L’energia fa cremar l’empresariat

Els subministraments encarits posen negocis en un atzucac, on només poden “hibernar”, plegar o continuar pagant

Grans consumidors han d’optar per descapitalitzar-se per resistir

La Cambra de Comerç alerta que es pot frenar el mercat laboral

L’impacte de l’enca­ri­ment de l’ener­gia –elec­tri­ci­tat, gas i com­bus­ti­bles– és gene­ra­lit­zat a les llars, on hi ha el recurs pro­saic d’estrènyer cin­tu­rons, però està posant con­tra les cor­des l’empre­sa­riat, espe­ci­al­ment les indústries qua­li­fi­ca­des de grans con­su­mi­do­res, però també petits autònoms com ara els fle­quers i res­tau­ra­dors. En alguns casos, com il·lus­tra l’empre­sari Joan Vila, pre­si­dent de la comissió d’ener­gia de la Pimec, els rebuts han fet mul­ti­pli­car en el cas de la seva empresa –la pape­rera LC Paper de Besalú– cos­tos en paral·lel a l’enca­ri­ment de les matèries pri­me­res –pasta de paper i altres pro­duc­tes químics–, tot fent pujar el cost per tona de paper dels 130 euros de prin­ci­pis del 2021 fins als 740 euros de finals d’estiu. A Ceràmiques Ferrés, de la Bis­bal, també amb forns con­ti­nus ali­men­tats per gas, el rebut men­sual també s’ha mul­ti­pli­cat gai­rebé per cinc: dels 12.000 euros que paga­ven l’agost del 2021 fins a 50.000 o 60.000 els dar­rers.

Però, al marge dels grans con­su­mi­dors, la pressió de l’ener­gia també està empe­nyent altres empre­ses cap a un car­reró sense sor­tida. Els cine­mes Arinco de Palamós han anun­ciat que avui faran les dar­re­res pro­jec­ci­ons i tor­na­ran a tan­car por­tes, perquè no es veuen amb cor d’afron­tar incre­ments d’entre un 30 o un 40% en l’elec­tri­ci­tat. I el pro­blema també afecta amb duresa petits autònoms que depe­nen d’un forn, com ara a les fle­ques: “Ens han pujat els cos­tos energètics i també les matèries pri­me­res”, cri­tica el fle­quer i pas­tis­ser cas­sa­nenc Jordi Rever­ter. “El preu de la farina s’ha doblat en un any, el del sucre s’ha doblat en tres mesos i el de la man­tega s’ha tri­pli­cat”, hi afe­geix. Com a estratègia, Rever­ter diu: “En tre­ba­llar de nit, es pot jugar amb els des­comp­tes en la tarifa elèctrica. Tot el que ha de pas­sar pel forn s’intenta fer de nit, abans que s’enca­reixi la tarifa.”

No és l’opció d’un petit negoci de piz­zes de Sant Feliu de Guíxols, on la fac­tura també s’ha qua­dru­pli­cat des del sos­tre habi­tual d’entre 400 i 500 euros fins als 2.205,83 de l’agost. El seu gerent, Josep Viu, ha topat amb el topall del gas i ha acon­se­guit que Naturgy esmeni alguns con­cep­tes erro­nis, a banda de rene­go­ciar amb altres com­pa­nyies preus infe­ri­ors als 65 cèntims per kWh que li havien adju­di­cat “sense avís previ”. En el seu cas, tre­ba­lla en horari punta, als ves­pres, i la cam­bra fri­gorífica i con­ge­la­dors no des­can­sen al llarg del dia. La resta del pro­ducte també s’ha enca­rit i, mal­grat haver revi­sat ja preus lleu­ge­ra­ment a l’alça, no veu alter­na­ti­ves via­bles perquè li sur­tin els números.

Pri­mera pro­testa

Els fle­quers, diven­dres, van enar­bo­rar una apa­gada de llums al mig­dia, secun­dada per alguns comerços i locals de res­tau­ració. És una pri­mera mos­tra del pro­blema que està ajor­nant l’apli­cació esgla­o­nada del topall del gas, a mesura que ven­cen o es revi­sen els con­trac­tes elèctrics, i el fet que les tem­pe­ra­tu­res benig­nes o ele­va­des de l’inici de tar­dor no fan necessària l’acti­vació de les cale­fac­ci­ons.

En el cas de petits comerços, l’impacte està sent menor un cop pas­sada la calor de l’estiu, que dema­nava enge­gar els aires con­di­ci­o­nats, però Dolors Gui­rado, vice­pre­si­denta de l’Asso­ci­ació Petit Comerç i Turisme de Cas­tell-Platja d’Aro i s’Agaró, va adme­tre que per a un petit esta­bli­ment la puja fins ara ha estat assu­mi­ble, però sí que les fac­tu­res habi­tu­als, d’uns 70 euros, han pas­sat a uns 150. A l’hivern, amb les cale­fac­ci­ons enge­ga­des i el recàrrec del topall del gas que cada cop afecta més con­trac­tes, també es pot dis­pa­rar.

Nego­cis inac­tius

El pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, també va reconèixer diven­dres, en la inau­gu­ració de la Fira de Mos­tres, que hi man­ca­ven empre­ses que han hagut de reta­llar en pro­moció per com­pen­sar l’incre­ment de cos­tos energètics i de les matèries pri­me­res, i va aler­tar de l’esce­nari de recessió i fre a l’ocu­pació que es pot des­en­ca­de­nar.

En un altre fòrum empre­sa­rial, la Taula Giro­nina de Turisme, aquest dimarts el sec­tor de l’hos­ta­le­ria també es va fer ressò de l’amenaça de l’enca­ri­ment de l’ener­gia, que ha fet esprémer mar­ges després d’una bona tem­po­rada. Josep Car­re­ras, vice­pre­si­dent de la Fede­ració d’Hos­ta­le­ria de les Comar­ques Giro­ni­nes, també va indi­car que alguns nego­cis han vist qua­dru­pli­car-se els cos­tos men­su­als, dels 10.000 euros fins als 40.000, i que alguns esta­bli­ments de turisme rural en zones d’alta mun­ta­nya es plan­te­ja­ven “hiner­nar”, per la impos­si­bi­li­tat de com­pen­sar les des­pe­ses de cale­facció i elec­tri­ci­tat amb un incre­ment de tari­fes que faci caure la demanda.

En el mateix debat, l’alcalde de Llo­ret, Jaume Dul­sat, va assu­mir que era un repte fer qua­drar el pres­su­post muni­ci­pal quan la des­pesa energètica anual de 2 mili­ons s’ha mul­ti­pli­cat fins als 5 mili­ons. I es va mos­trar sorprès davant la manca de res­posta ciu­ta­dana, més enllà de la queixa resig­nada: “Si això fos França, la gent ja s’hau­ria llançat al car­rer.”

Difi­cul­tat d’adap­tació

Si Rever­ter pot jugar amb la franja noc­turna de la tarifa elèctrica, a altres empre­ses només els resta inten­tar nego­ciar una millora de tari­fes, com ha acon­se­guit Viu, però sim­ple­ment perquè, en comp­tes de qua­dru­pli­car-se, la des­pesa només es dobli sobra­da­ment. En la indústria pape­rera, ten­dei­xen a reduir capes en papers higiènics, de més gra­matge, una opció que Vila va des­ta­car que té “bona accep­tació en mer­cats més cons­ci­en­ci­ats medi­am­bi­en­tal­ment, com ara els països nòrdics”. Pel que fa a Ceràmiques Ferrés, en canvi, amb forns con­ti­nus de 24 hores, la seva gerent, Neus Ferrés, va adme­tre que no tenen cap altra opció que anar fent ajus­tant preus a l’alça, –“Tot i que no els podem mul­ti­pli­car per cinc”– i com­pen­sant pèrdues amb fons pro­pis. No tenen la capa­ci­tat d’estoc de la indústria de la rajola a Cas­telló, que ha atu­rat forns, i van apos­tar pel gas com a alter­na­tiva al fuel: “I ara ens diuen que el gas és car i dolent.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.