Economia

El crac borsari o quan el cervell et diu "ven"

La borsa cau estrepitosament. Les accions d’un petit inversos baixen un 10% i, malgrat l’absència de perill real de fallida de l’empresa i l’advertència dels experts que tot tornarà al seu lloc amb el temps, ven i perd una part important del que hi va posar. Per què passa això i molts inversors actuen com aquest exemple fictici tot i que la lògica i l’estadística recomanin paciència? De fet, això és el que precisament ha provocat les fortes fluctuacions dels últims dies a les borses espanyoles i especialment a l’Íbex, que en la jornada de dilluns va experimentar la caiguda més gran de la seva història.

Una branca de la psicologia, la psicologia econòmica, estudia i explica com actua la persona quan ha de prendre decisions importants i, com és el cas, relacionades amb la transacció de diners. El director de la unitat de recerca en psicologia econòmica i del consumidor de la Universitat de València, Ismael Quintanilla, assenyala que el comportament funciona segons el paradigma de la causació dual: l’estat de l’economia influeix psicològicament en els ciutadans i en la seva forma d’actuar, que alhora incideix en l’economia. En el cas concret de la borsa, el seu descens provoca sensació de crisi i aquest sentiment provoca que els inversors venguin i facin caure més la borsa. “L’important no és si hi ha crisi o no sinó la percepció”, segons Quintanilla.

Les “dreceres” de la ment
“En moments de crisi, i quan no es té un coneixement objectiu de la situació, el cervell humà pren decisions de forma irracional, basant-se en emocions”, explica Quintanilla. És el que el premi Nobel d’economia de l’any 2002, Daniel Kahneman, anomena dreceres heurístiques. Kahneman sosté que quan algú ha de prendre una decisió en un entorn d’incertesa, com és el comportament de la borsa, s’allunya dels principis de la probabilitat i fa ús d’aquestes dreceres. Una d’elles és l’aversió a la pèrdua, de manera que s’estimarà més no perdre els diners que li queden que doblar els guanys, oblidant-se del que és més probable.
També la neuroeconomia, disciplina molt jove que combina economia i neurociència, estudia com actua el cervell humà en la presa de decisions en un entorn de risc. Segons explica la investigadora de la UPF i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), Rosemarie Nagel, la neuroeconomia ha descobert que “les persones amb més aversió al risc tenen una activitat més alta a l’amígdala que a d’altres parts del cervell”. L’alta activitat en aquesta zona provoca ansietat, que porta la persona a optar per l’opció més conservadora. A més, l’error no suposa cap aprenentatge, ja que l’aversió al risc el faria prendre la mateixa decisió en una situació similar.

La dificultat de la presa de decisions en moments clau ve donada per la velocitat que requereix la reacció. Nagel explica que, mentre en la teoria la majoria de gent té la capacitat de resoldre problemes complexos, a la pràctica no hi ha temps i, a més, no es coneix el que farà la majoria. Per això un dels grans reptes de la neuroeconomia era saber si hi ha gent que pot preveure el que faran els altres, explica Nagel. I precisament aquesta qualitat és molt important per a la neuroeconomia, ja que és la clau de l’èxit a la borsa i a l’economia en general: “No hem de pensar en el que ens agrada sinó en el que li agrada a la majoria. Hem de comprar i vendre just abans que els altres”, diu Nagel.

La prova de la suor
Rosemarie Nagel és una de les investigadores més actives en aquest àmbit a Catalunya. Així, realitza jocs per saber com actua la gent a l’hora de triar entre diverses opcions. També es fan escàners per observar el comportament del cervell, tot i que el mètode més utilitzat és l’observació. Per exemple, només mirant qui sua més o menys en un experiment, o cap a on mira, es pot arribar a descobrir el perquè de certs comportaments humans. ¿Saber si la borsa pujarà o baixarà? Això ja són figues d’un altre paner.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.