Economia
Euroinflació històrica
La possibilitat, cada cop més invocada des de diverses instàncies, que el Banc Central Europeu (BCE) opti per reduir els tipus d'interès sembla allunyar-se inexorablement.
L'institut emissor europeu, per definició més preocupat per frenar les tensions inflacionistes que no pas pel dinamisme econòmic dels Quinze, té ara una bona excusa per retardar la demanada retallada en el preu del diner: l'índex de preus de consum (IPC) de l'eurozona va avançar una dècima en termes interanuals i es va situar en el 3,2%, el nivell més alt de la seva història.
En el cas de l'Europa dels 27, la inflació ja és del 3,4%, segons va informar ahir l'oficina estadística comunitària, Eurostat.
Pujada anunciada
Res de nou, però, ja que els portaveus macroeconòmics de la Comissió ja fa temps que anuncien que l'IPC no caurà almenys durant els primers mesos de l'exercici en curs a causa de les pujades del preu del petroli i de determinats productes d'alimentació.
Tot i aquesta evolució global, fruit dels preus disparats fins i tot en països tradicionalment no inflacionistes, el diferencial d'inflació d'Espanya amb la zona euro no millora i es manté en 1,2 punts percentuals, ja que l'IPC a l'Estat espanyol, segons l'indicador de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), havia avançat al gener fins a un 4,4% interanual, nivell que s'ha mantingut al febrer, segons dades provisionals.
Així doncs, tret de l'últim, han estat cinc mesos consecutius de pujades on ni tan sols les rebaixes han frenat l'ascens dels preus. Si es confirma la dada (la definitiva es donarà el dia 13), es tractarà de la xifra més alta des del gener del 1997, quan es va començar a elaborar l'indicador harmonitzat.
Espanya es manté en segona posició en el grup dels països de l'eurozona que van registrar taxes d'inflació interanual més altes. Eslovènia, amb un 6,4%, lidera el rànquing, mentre que Holanda (1,8%), Alemanya i Portugal (2,9%) són els Estats que registren les taxes interanuals d'inflació més moderades.
Els 'culpables'
Pel que fa als capítols del consum que més van empènyer la inflació als Quinze han estat l'educació, que va registrar un augment del 9,4% en termes interanuals, el transport (5,7%) i els aliments (5,4%), mentre que les que més van pressionar a la baixa van ser comunicacions (2,9%), oci i cultura (0,1%) i roba (0,5%).
Respecte als subíndexs, els que més es van encarir van ser combustible per a transport (0,5 punts), combustible per a calefacció (0,2 punts) i llet, ous i formatge (0,2 punts).
Altres països on la inflació està arribant a nivells oblidats des de fa temps han estat Alemanya i França. En el primer cas, l'IPC s'ha situat en un 2,3%, la taxa més alta en els últims 13 anys. A França, la inflació és al nivell del 1996, en el 3,2%.
L'institut emissor europeu, per definició més preocupat per frenar les tensions inflacionistes que no pas pel dinamisme econòmic dels Quinze, té ara una bona excusa per retardar la demanada retallada en el preu del diner: l'índex de preus de consum (IPC) de l'eurozona va avançar una dècima en termes interanuals i es va situar en el 3,2%, el nivell més alt de la seva història.
En el cas de l'Europa dels 27, la inflació ja és del 3,4%, segons va informar ahir l'oficina estadística comunitària, Eurostat.
Pujada anunciada
Res de nou, però, ja que els portaveus macroeconòmics de la Comissió ja fa temps que anuncien que l'IPC no caurà almenys durant els primers mesos de l'exercici en curs a causa de les pujades del preu del petroli i de determinats productes d'alimentació.
Tot i aquesta evolució global, fruit dels preus disparats fins i tot en països tradicionalment no inflacionistes, el diferencial d'inflació d'Espanya amb la zona euro no millora i es manté en 1,2 punts percentuals, ja que l'IPC a l'Estat espanyol, segons l'indicador de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), havia avançat al gener fins a un 4,4% interanual, nivell que s'ha mantingut al febrer, segons dades provisionals.
Així doncs, tret de l'últim, han estat cinc mesos consecutius de pujades on ni tan sols les rebaixes han frenat l'ascens dels preus. Si es confirma la dada (la definitiva es donarà el dia 13), es tractarà de la xifra més alta des del gener del 1997, quan es va començar a elaborar l'indicador harmonitzat.
Espanya es manté en segona posició en el grup dels països de l'eurozona que van registrar taxes d'inflació interanual més altes. Eslovènia, amb un 6,4%, lidera el rànquing, mentre que Holanda (1,8%), Alemanya i Portugal (2,9%) són els Estats que registren les taxes interanuals d'inflació més moderades.
Els 'culpables'
Pel que fa als capítols del consum que més van empènyer la inflació als Quinze han estat l'educació, que va registrar un augment del 9,4% en termes interanuals, el transport (5,7%) i els aliments (5,4%), mentre que les que més van pressionar a la baixa van ser comunicacions (2,9%), oci i cultura (0,1%) i roba (0,5%).
Respecte als subíndexs, els que més es van encarir van ser combustible per a transport (0,5 punts), combustible per a calefacció (0,2 punts) i llet, ous i formatge (0,2 punts).
Altres països on la inflació està arribant a nivells oblidats des de fa temps han estat Alemanya i França. En el primer cas, l'IPC s'ha situat en un 2,3%, la taxa més alta en els últims 13 anys. A França, la inflació és al nivell del 1996, en el 3,2%.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.