Vocació turística de la Selva interior
Una injecció de 2,8 milions d’euros farà possible un paquet de projectes de promoció i millora d’elements del patrimoni històric i natural de 14 municipis
Els municipis de l’interior de la comarca de la Selva fa anys que es posen a l’aparador de l’oferta turística, en un intent de mostrar el seu patrimoni natural, arquitectònic i gastronòmic com una sòlida alternativa –o complement– al sol i la platja de la costa. Si bé s’hi han anat esmerçant recursos en infraestructures i difusió, mai havien disposat, de cop, d’una injecció econòmica per créixer turísticament de tanta envergadura com la que els ha vingut del Next Generation de la UE: 2,8 milions d’euros, que hauran de gastar entre aquest any i el 2025. “És una gran oportunitat per als ajuntaments que en formen part”, manifesta el vicepresident primer del Consell Comarcal i alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga. En el projecte a què es refereix Garriga i que ha merescut l’aprovació per rebre l’ajut hi estan implicats 14 municipis: Amer, Arbúcies, Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, la Cellera de Ter, Hostalric, Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea, Riudellots de la Selva, Osor, Sant Hilari Sacalm, Sils i Vidreres. El Consell Comarcal en serà l’entitat executora i l’Associació Turisme de la Selva hi col·laborarà.
Les accions que s’executaran –17, en total– tenen a veure amb l’anomenat turisme actiu (en essència, senderisme i cicloturisme), la digitalització del patrimoni i la seva promoció. Si ens atenem al seu cost, el projecte de més envergadura (547.000 euros) consisteix en la producció de recursos audiovisuals en 3D, sobretot per fer-ne recreacions històriques. La segona acció més cara (503.000 euros) és l’ampliació del Camí de l’Aigua de la Vall d’Arbúcies. Per al castell de Montsoriu hi ha 244.000 euros; per a la senyalització digital d’elements patrimonials, 210.000 euros, una quantitat similar a que es destina per a punts d’assistència i lloguer de bicis elèctriques i patinets elèctrics (autoreparació, neteja o recàrrega).
“Havia estat molt treballat per tot l’equip polític i tècnic i estem molt satisfets per poder tirar endavant aquesta iniciativa de caràcter europeu”, conclou el representant de l’ens comarcal.
El Camí de l’Aigua
Després de la que es dedicarà al castell de Montsoriu [article de la plana següent], la inversió de més envergadura és per al Camí de l’Aigua de la Vall d’Arbúcies. La ruta ja existeix, però s’ampliarà dels 4 km actuals als 8 km. L’allargament es farà entre l’era de Can Puig fins al salt de la Dona d’Aigua. Al final, el traçat quedarà dividit en tres itineraris: l’actual (que surt del nucli d’Arbúcies i inclou l’itinerari cultural Santiago Rusiñol), que serà millorat; un segon que resseguirà la riera d’Arbúcies per uns camins que es condicionaran (s’hi faran escales, posaran baranes i es restauraran peces arquitectòniques com el rentador del Pont Vermell) i un tercer que anirà del nucli d’Arbúcies al salt de la Dona d’Aigua, tot resseguint la riera del Pineda. Ja hi ha un camí, però se n’obrirà un altre pensat sobretot per a la pràctica esportiva (en bicicleta, per exemple).
LA FRASE
LA XIFRA
A Montsoriu, aigua contra els incendis i la set
R. Estéban
A l’emblemàtic castell de Montsoriu, la inversió té a veure amb el turisme, però no exclusivament i de manera tangencial. Els 210.000 euros que s’hi destinen serviran, d’una banda, per construir un gran dipòsit subterrani d’aigua a l’exterior del recinte (que es nodrirà d’una finca propera, el Coll de Castellar) amb la qual s’alimentaran dos hidrants contra incendis. Aquests hidrants estaran molt a la vora de les muralles i situats en uns punts estratègics des dels quals els bombers podrien cobrir tot el perímetre. L’increment de les temperatures i la proximitat del bosc fan que la possibilitat d’incendis forestals sigui alta, motiu pel qual s’ha decidit la inversió. Per descomptat, aquesta infraestructura també permetrà una petita xarxa d’aigua potable destinada als visitants.
El que sí que està clarament pensat per als turistes és la creació d’una àrea d’uns 70 metres quadrats on els visitants puguin descansar. En el projecte s’especifica que aquesta estructura consistirà en una base de fusta, desmuntable, coberta amb tendals d’estil medieval.
D’altra banda, la fortalesa també disposarà de reconstruccions virtuals d’algunes de les activitats que s’hi feien i també d’un dels setges de què va ser objecte.
El castell de Montsoriu, declarat bé d’interès cultural (BIC), és dels millors exemples d’arquitectura militar gòtica al nostre país. Ha estat objecte de restauracions i recerques arqueològiques durant dècades i de mica en mica es va consolidant com a destinació turística. Anualment hi pugen uns 40.000 visitants.
Recreacions digitals i un videojoc
La partida econòmica més gran de l’ajuda (547.000 euros) és per a l’elaboració de materials audiovisuals, sovint en 3D o en imatges de 360 graus, en què es reconstrueixen elements patrimonials o es recrea com eren quan estaven en ús. Es tracta d’indrets –de deu municipis diferents– dels quals actualment en queden poques restes o bé que són espais dels quals es vol mostrar com devien ser quan estaven plenament actius. La llista inclou, per exemple, un vídeo en 360 graus sobre el monestir de Sant Salvador de Breda i del Molí d’en Sarsenedes d’Osor; un vídeo en què es recrearà el combat d’Arbúcies del 1714, uns altres audiovisuals relatius a ermites d’Amer, els balnearis de Caldes de Malavella o l’hostal de la Granota de Sils. Un dels projectes més originals l’han ideat a la Cellera: un videojoc en línia basat en les coves del Pasteral.
La intenció, segons s’explica en la documentació dels projectes, és “donar valor al territori d’una forma original, atractiva i accessible i amb un discurs unificat”.