La demanda de tortilles creix i dispara la facturació de Nagual
El fabricant d’aquestes coquetes de blat de moro mexicanes obrirà una nova línia de producció
La facturació de Nagual va créixer un 40% l’any passat, fins als 2,5 milions d’euros, pel fort increment de la demanda de tortilles de blat de moro a Catalunya, associada sobretot a l’èxit del menjar mexicà (tacos, fajitas, burritos, quesadillas, etc.), en restaurants o a casa, però també perquè ha deixat de ser un producte estrany al rebost i l’estem incorporant a poc a poc a la nostra dieta. Com a resposta a aquest creixement del mercat, el fabricant de tortilles de Barberà del Vallès invertirà uns 110.000 euros en una nova línia de producció, que se sumarà a les dues que ja té i que es dedicarà a fer tortilles més grans, de 20 cm de diàmetre.
Es tracta de l’aposta per un format sensiblement més ample dels que ha fet fins ara: les que més es venen són les de 12 cm, tot i que les de 15 cm són les que tenen més acceptació als lineals dels supermercats: “El consumidor d’aquí les veu massa petites”, diu Àngels Secanella, directora general de Nagual i cofundadora amb Ramon Andara, la seva parella i responsable de producció. Fer tortilles grans amb blat de moro suposa un repte que Nagual està resolent amb R+D, perquè el més habitual és fer-les de blat, ja que com que té gluten, són flexibles i no es trenquen quan es manipulen.
L’aposta de Nagual és que siguin de blat de moro, però barrejant diferents tipus de farines per aconseguir aquesta propietat, i oferir una alternativa als amants dels wraps, o entrepans enrotllats, que no es volen passar al blat.
La sensibilitat de Nagual pel producte sense gluten bé des dels inicis de l’empresa. Àngels Secanella i Ramon Andara van emprendre el negoci el 2003, després que tots dos perdessin la feina alhora i davant la dificultat de tornar al mercat laboral perquè ella estava embarassada, segons expliquen. Van optar per l’autoocupació produint tortilles, un producte força desconegut a casa nostra vint anys enrere però amb un gran potencial comercial, que havien descobert poc abans durant un viatge pels Estats Units, on és força fàcil de trobar als comerços. Ara bé, els pocs restaurants mexicans que hi havia a Catalunya quan van arrencar oferien tortilles de blat, que eren més barates i fàcils de trobar, i també perquè el client no apreciava la diferència amb les de blat de moro. “En canvi, els cuiners dels establiments ens les compraven per a casa seva, i el boca-orella va fer la resta”, explica Àngels Secanella.
Però no va ser fins al 2008 que van descobrir, fortuïtament, que el seu producte podia ser molt ben rebut per les persones celíaques, i aleshores es van certificar com a producte sense gluten, fet que els va obrir les portes d’un mercat més gran i va fer que grans marques de la distribució es fixessin en Nagual. De fet, el 2011 es van traslladar del garatge dels pares d’ella, on van instal·lar el primer obrador, a una nau de 600 m² a Montcada i Reixach, i van començar a créixer. Set anys després es van tornar a mudar a l’espai de 1.000 m² del polígon de Can Salvatella, de Barberà del Vallès, on són ara i on tenen capacitat per créixer, tot i que recentment han llogat un local de 400 m² per traslladar-hi part del magatzem.
Cal pensar que el coneixement del canal de restauració mexicana desenvolupat en aquests anys ha fet que, de forma natural, Nagual combini l’activitat de productor amb la de distribuïdor, a Catalunya, d’altres marques. Ho fan per un importador de productes mexicans i per al productor de Berga Liven, que fa aperitius i altres aliments tex-mex.
Com a productor, el 40% de les vendes provenen del canal Horeca (bàsicament restauració), el 25% de l’exportació (Europa), el 20% de la distribució amb grans cadenes, i el 15% restant de les vendes en petites botigues d’alimentació i dietètica. El catàleg de Nagual disposa de dotze referències i una de les darreres incorporacions és el producte ecològic. Les vendes a l’exterior (França, Itàlia, Irlanda i Suècia) no són el resultat d’una acció comercial orientada a la internacionalització, sinó que han estat importadors d’aquests països, on pràcticament no hi ha productors locals de tortilles, que han trucat a la porta de Nagual.
Secanella reconeix que ser pioners comporta un inicis complicats perquè has de crear un mercat que no existeix, però que ara n’estan recollint els fruits.