Economia

Cabirols: la nova plaga

L’espècie ha triplicat la població en els últims deu anys i la pagesia veu aquest animal com una amenaça per a les collites

La Generalitat confia que el control cinegètic i l’aplicació de nous productes frenaran els danys

“Tenim moltes esperances que l’aplicació d’aquest nou producte a la vinya aturi el cabirol”, diu Glòria Tibau

Repre­sen­tants de l’admi­nis­tració i dels viti­cul­tors (Agru­pa­ci­ons de Defensa Vege­tal i sin­di­cats) es tro­ba­ran demà dilluns a la seu de l’Ins­ti­tut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), a Vila­franca del Penedès, en una reunió extra­or­dinària de la Taula del Vi. L’objec­tiu és abor­dar els pro­ble­mes deri­vats de la sequera a la vinya i, entre aquests pro­ble­mes, les con­seqüències dels danys que pro­voca l’entrada del cabi­rol a les vinyes per men­jar-se els brots verds abans no flo­rei­xin. El Pri­o­rat, l’Alt i Baix Penedès, la Conca de Bar­berà, l’Alt Camp i el Bages són les comar­ques on s’han con­cen­trat els epi­so­dis de danys a pro­vo­cats per la presència de cabi­rols a les vinyes. Els page­sos asse­gu­ren estar des­es­pe­rats. Diuen que el cabi­rol és “una cabra sense pas­tor i que el pla de rein­tro­ducció d’aquest mamífer s’ha fet sense tenir en compte que, en aquest moment, no hi ha depre­da­dor per al cabi­rol als bos­cos cata­lans”.

En aquests indrets, els viti­cul­tors, units sota el parai­gua de l’Agru­pació de Defensa Vege­tal, o sota el parai­gua dels sin­di­cats de page­sos, han fet arri­bar la seva pre­o­cu­pació al Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural de la Gene­ra­li­tat. Aquest any, la sequera per­sis­tent està fent estralls a la vinya, però res no es pot com­pa­rar amb l’arri­bada del cabi­rol, tal com explica Marta Puig, viti­cul­tora, pro­pietària d’una finca al pla de Man­lleu, on la set­mana pas­sada el cabi­rol es va men­jar els brots de 2,5 hectàrees de pare­llada montònega, una de les vari­e­tats que Puig ven a millor preu en aquest moment. “Aquest any ja no colliré res d’aquesta vinya –diu Puig– perquè la planta tor­narà a bro­tar però ja no donarà raïm i, l’any vinent, pot ser que tam­poc no doni fruit o en doni molt poc perquè quan el cabi­rol es menja el brot pro­voca can­vis en la for­mació de la planta.” Aquest és un exem­ple del que denun­cien els sin­di­cats. Tant Unió de Page­sos com la JARC han dema­nat indem­nit­za­ci­ons per als page­sos afec­tats pels danys de la fauna a les seves fin­ques, ja que, segons ells, l’ampli­ació del període de caça no resoldrà el pro­blema. De fet, els sin­di­cats indi­quen que al cos­tat del pro­blema del cabi­rol hi ha els pro­ble­mes que gene­ren els sen­glars, els conills i els tudons. Els page­sos dema­nen acci­ons imme­di­a­tes, ja que aquesta situ­ació els com­pro­met el ren­di­ment en un any greu­ment afec­tat per la situ­ació climàtica i les colli­tes dels anys següents. De fet, els sin­di­cats han pre­sen­tat pro­pos­tes com millo­rar el sis­tema d’ajuts o modi­fi­car el fun­ci­o­na­ment de les asse­gu­ran­ces con­tra els danys de la fauna sal­vatge.

La Gene­ra­li­tat asse­gura que la situ­ació és excep­ci­o­nal, i que l’accés del cabi­rol a les vinyes és fruit de la sequera. De moment, des del Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural encara no s’han pre­vist ajuts direc­tes pels danys que el cabi­rol ha pro­vo­cat o pugui pro­vo­car al llarg de la tem­po­rada a les vinyes. Els tècnics asse­gu­ren que els cabi­rols no tro­ben brots verds al bosc o a les zones sil­ves­tres i això els obliga a bai­xar i entrar al con­reus per ali­men­tar-se. I cada vegada hi bai­xen més. De fet, a l’Alt Penedès, ja s’han regis­trat danys en fin­ques situ­a­des a Pon­tons, però també a Tor­re­lles i Sant Martí Sar­roca, a només 290 metres d’alti­tud. Aquesta és una dada que pre­o­cupa els page­sos, que asse­gu­ren que la plaga del cabi­rol “fa més mal encara que el del sen­glar”. Aquest últim es menja el raïm quan és madur i com­pro­met la collita de l’any, però el cabi­rol com­pro­met també la de l’any vinent. “Nosal­tres no volem tre­ba­llar per aca­bar cobrant un ajut de la Gene­ra­li­tat”, diu Marta Puig. Segons ella, el seu objec­tiu quan planta la vinya no és pro­duir ali­ment per al cabi­rol, sinó acon­se­guir raïm de màxima qua­li­tat per fer vi i poder fer tot el procés fins a la collita. Però, segons ella, aquest any la situ­ació és cada cop més difícil.

El Depar­ta­ment tre­ba­lla en la defi­nició d’acci­ons d’ajut als page­sos afec­tats per la sequera i inclo­uen els danys pro­vo­cats pel cabi­rol en aquest paquet, ja que els tècnics man­te­nen que aquests ani­mals sur­ten del seu hàbitat a causa de la falta d’aigua de pluja. La con­se­llera, Teresa Jordà, va asse­gu­rar a prin­cipi de la pri­ma­vera que la Gene­ra­li­tat “hi serà” per donar suport als page­sos en una situ­ació excep­ci­o­nal­ment greu, però el Depar­ta­ment encara no ha expli­ci­tat com es con­cre­tarà aquest com­promís.

La rèplica del pla pilot del Pri­o­rat

La direc­tora del Ser­veis Ter­ri­to­ri­als d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural a la demar­cació de Tar­ra­gona, Glòria Tibau, creu que el més impor­tant en aquest moment és avançar en el procés d’un con­trol sos­te­ni­ble de l’espècie. Segons les dades del pro­grama de segui­ment de mamífers cinegètics de la Gene­ra­li­tat, a Cata­lu­nya, en aquest moment, hi ha al vol­tant de 40.000 cabi­rols i el crei­xe­ment és expo­nen­cial. De fet, segons Tibau, s’ha tri­pli­cat els últims deu anys. Des del Depar­ta­ment, l’any 2018 es va posar en marxa un pla pilot de con­trol cinegètic de l’espècie, amb un acord amb les asso­ci­a­ci­ons de caçadors, amb l’objec­tiu de fre­nar els danys a les vinyes i reduir la sinis­tra­li­tat a les car­re­te­res. El resul­tat d’aquest pla és posi­tiu i s’ha repli­cat a les prin­ci­pals comar­ques afec­ta­des. De fet, els page­sos asse­gu­ren que en aquest moment els caçadors estan caçant cabi­rols als bos­cos que hi ha al vol­tant de les vinyes (tant mas­cles com feme­lles).

Tibau, agraïda a la feina que els caçadors fan per evi­tar la pro­pa­gació sense con­trol del cabi­rol, diu que l’objec­tiu del Depar­ta­ment és tre­ba­llar en paral·lel en altres mesu­res, ja que aquest con­trol no és sufi­ci­ent per evi­tar els danys a les vinyes.

Un pro­ducte per rui­xar la vinya

De fet, aquesta pri­ma­vera, qua­tre fin­ques viti­vinícoles cata­la­nes han començat l’assaig d’un pro­ducte natu­ral, tes­tat ja en vinyes fran­ce­ses amb bons resul­tats. Segons el Depar­ta­ment, els tècnics asse­gu­ren que a Cata­lu­nya s’han acon­se­guit també bons resul­tats, fet que des­men­teix un rumor que es va escam­par entre els page­sos fa uns dies, segons el qual el pro­ducte era molt car i no fun­ci­o­nava com s’espe­rava. Aquest pro­ducte, admès en vinyes de pro­ducció ecològica, s’ha d’apli­car dos cops. Ini­ci­al­ment, els assa­jos es van fer amb un període de 30 dies entre les dues apli­ca­ci­ons i ara els tècnics cre­uen que aquest és un dels aspec­tes que s’haurà de millo­rar per ade­quar les apli­ca­ci­ons a l’estat fenològic de la planta i per ajus­tar el període de temps que passa entre la pri­mera i la segona apli­cació. “Tenim mol­tes espe­ran­ces que això fun­ci­oni bé”, va asse­gu­rar Tibau en la pre­sen­tació del pla al Baix Penedès. La direc­tora del Ser­veis Ter­ri­to­ri­als d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural, asse­gura que el més impor­tant per al Depar­ta­ment és que els page­sos puguin arri­bar al final de la tem­po­rada amb una bona collita tant en qua­li­tat com en quan­ti­tat.

Tibau va rea­fir­mar el com­promís de la Gene­ra­li­tat amb el sec­tor de la page­sia com un valor de país, sobre­tot, en un moment en què el con­text climàtic con­ver­teix les vinyes en con­reus essen­ci­als per a la pre­venció d’incen­dis fores­tals. Tibau reco­neix que la sequera i l’aug­ment pobla­ci­o­nal del cabi­rol han pro­vo­cat un incre­ment dels danys als con­reus. Per això, segons ella, és impor­tant inci­dir en l’ali­men­tació d’aquesta espècie. “Com a Depar­ta­ment, des­ti­na­rem els recur­sos neces­sa­ris per fer els assa­jos que facin falta per acon­se­guir un bon sis­tema de con­trol i allu­nyar el cabi­rol de la vinya”, va dir la direc­tora, que con­fia poder asso­lir l’objec­tiu a curt ter­mini.

Més cabirols que mai
Segons dades d’Unió de Pagesos, les captures de cabirol a tot Catalunya en àrees privades de caça s’han multiplicat per dotze des de la temporada 2007/08. Dels 712 exemplars capturats en aquell moment es va passar a 8.622 exemplars la temporada 2020/21. I la temporada 2021/22 les captures han seguit augmentant al voltant del 44 % a les comarques de Tarragona, principalment, la Conca de Barberà i l’Alt Camp, segons la informació facilitada al Consell territorial de caça de Tarragona el passat 12 de gener del 2023. Aquestes són les xifres que avalen les queixes del sindicat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.